Les grans potències gasten una enorme dinerada a explorar els planetes veïns en comptes de dedicar-la a salvar el nostre de tanta contaminació. És com si ens dediquéssim a mirar amb un telescopi la casa del veí mentre la nostra està en flames.
La Terra, que és la nostra casa, es troba en perill i els països del G20 han de destinar els diners que inverteixen a l’espai i a augmentar els arsenals militars a acabar amb la contaminació i la pobresa. Mart i Venus poden esperar, la Terra no.
A finals del 2019, més d’11.000 científics van declarar “l’emergència climàtica”, advertint que estem arribant a un punt sense retorn. No té cap sentit investigar si hi ha vida a Mart quan la del nostre planeta es pot acabar.
Al setembre del 2014 van haver-hi manifestacions massives arreu del món en contra del canvi climàtic; només a Nova York van sortir als carrers més de 300.000 persones. Va ser un clamor popular per a salvar la Terra. Ara hauríem de tornar a fer el mateix, cada cop queda menys temps per evitar un desastre planetari. Aquí va la meva pancarta, dedicada a la NASA,: “Ens importa la vida de la Terra, no la de Mart”.
