L’estat del món (45)

El desig més habitual que apareix en les felicitacions de Nadal és: “que hagi pau al món”, però només és un anhel. L’esperit nadalenc té una durada d’uns dies a l’any i després ens n’oblidem. Mai la humanitat ha aconseguit viure en pau, i els conflictes militars perduren: ara tenim el de la guerra a Ucraïna. Hem arribat a un punt en què la pau entre les principals potències es basa en la certesa que no hi hauria un vencedor degut a la capacitat d’anihilació mútua; una tercera guerra mundial seria l’última ja que seria nuclear i ens autodestruiríem. Així que les nacions augmenten els seus arsenals militars com a manera d’assegurar-se no ser atacats seguint la màxima llatina “si vis pacem, para bellum” que vol dir “si vols la pau, prepara la guerra”.

La cursa armamentista s’ha vist potenciada per la guerra a Ucraïna, i els principals països dediquen bona part dels seus pressupostos a la despesa militar. Segons l’Stockholm International Peace Research Institute, (SIPRI), la despesa militar mundial supera per primer cop els 2 bilions, amb b, de dòlars, i mentrestant la pobresa augmenta. Aquesta bogeria s’ha d’aturar. La pau només la podrem aconseguir si hi ha justícia, la qual cosa serà possible si cooperem perquè tothom visqui dignament i ningú es mori de fam.

La deterioració de les institucions és evident, la corrupció s’estén per tot arreu: l’últim cas el tenim en una vicepresidenta del Parlament Europeu, acusada d’acceptar grans sumes de diners, sembla que de Càtar, amfitrió de la Copa del Món de futbol. El capitalisme sempre ha estat un fracàs per a les classes baixes i ara ja ho està sent per a les classes mitjanes.

Com diu l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, “un sistema fonamentat en la rendibilitat on tot el que és rendible és bo i el que no és rendible està prohibit, condueix al suïcidi universal”. Per la seva part, l’arqueòleg Eudald Carbonell, que ha rebut el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i el Príncep d’Astúries d’Investigació, opina que “tot el sistema està caient a trossos”.

O acabem amb aquest sistema o el sistema acabarà amb nosaltres.

Jordi Gas
Jordi Gas
catedràtic de matemàtiques jubilat i exprofessor de la UIC
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies