L’estat del món (50)

El 15 d’abril passat, Alemanya va tancar les tres últimes centrals nuclears que encara estaven en funcionament. El Govern alemany va prendre la decisió de renunciar a l’energia nuclear i apostar per les energies renovables, sobretot la solar i l’eòlica, el 2011, tres mesos després del desastre de la central de Fukushima. Des de llavors s’han anat tancant les centrals nuclears del país. De totes formes, un cop tancada una central atòmica, es triguen uns 50 anys a fer desaparèixer la radioactivitat de la central i poder passejar tranquil·lament pels seus voltants.

Actualment, els països europeus estan dividits entre els que segueixen el camí marcat per Alemanya i tenen un programa gradual de tancament de les nuclears, entre ells, Espanya, apostant per les energies renovables, i els països, liderats per França, que no solament no tenen previst tancar les seves centrals atòmiques, 58 a França, sinó que en volen construir més encara. A Espanya, s’espera que l’apagament nuclear definitiu sigui el 2035.

Per a uns països, la seguretat està per damunt de l’economia, però, en canvi, per a uns altres, l’economia és més important que les persones. Com va dir la ministra alemanya Steffi Lemke, ” l’abandó de l’energia nuclear fa que el nostre país sigui més segur, els riscos de l’energia nuclear són, en última instància, incontrolables”. Aquests riscos poden ser deguts a l’error humà, com a Chernobyl, o per causes naturals, com el terratrèmol de Fukushima. En aquests casos, la radioactivitat que s’expandeix no coneix fronteres, i els que en pateixen les conseqüències són les persones, no les empreses del sector, que es recuperen ràpidament de les pèrdues econòmiques.

Els residus radioactius que genera una central nuclear és un problema no resolt, i es destinen zones temporals per a dipositar-los. Clar, es parla de “temporals” perquè ningú sap on han d’anar definitivament, ja que es mantenen actius durant milers d’anys sense que hi hagi garanties que durant tot aquest temps es mantindran aïllats. Durant tots aquests milers d’anys, ningú pot assegurar que no hi haurà un terratrèmol que provoqui una fuga.

Com denúncia Greenpeace, amb un funcionament normal les centrals nuclears emeten radioactivitat en forma líquida que va a parar als rius o al mar, i, en forma gasosa, a l’atmosfera. Aquesta radioactivitat pot tenir efectes negatius per a la salut, encara que no es vegi ni es noti.

S’explica, per tant, que tres dies després de la desconnexió nuclear a Alemanya, Greenpeace ha presentat una demanda contra la Comissió Europea per la inclusió de l’energia nuclear a la llista d’energies verdes.

El camí marcat per Alemanya, la primera potència europea, és l’adequat, i les grans inversions que requereixen les centrals nuclears s’haurien de destinar a programes d’energies renovables. Anem cap a una economia més sostenible, sense tanta demanda energètica, reduint la producció industrial i el consum. El nou model energètic no serà nuclear, sinó solar, i, com més aviat es faci el canvi, millor viurem.

Jordi Gas
Jordi Gas
catedràtic de matemàtiques jubilat i exprofessor de la UIC
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies