L’estat del món (53)

Des que va començar el mil·lenni en el qual ens trobem, les manifestacions socials arreu del món, demanat justícia i llibertat per poder viure dignament, han anat en augment. N’esmentaré unes quantes:

Tots recordem les manifestacions espontànies en les grans ciutats, el 2003, amb el lema “No a la guerra”, contra la invasió de l’Iraq.

El Moviment dels Indignats, el 15M, amb acampada a la Puerta del Sol de Madrid, va tenir lloc el 2011, en què es demanava una democràcia més representativa amb el lema “No ens representen”.

La Primavera Àrab (2010-2012) va començar a Tunísia i es va estendre per diversos països àrabs: Egipte, Líbia, Algèria…. El motiu era la falta de llibertat i de drets socials.
Ocupa Wall Street a Nova York, el 2011, en contra del poder de les grans corporacions financeres.

La Revolució dels Paraigües a Hong Kong (2014 i 2019), per la falta de democràcia en aquesta autonomia administrada per la Xina.

Les manifestacions pel canvi climàtic dels joves estudiants europeus liderats per Greta Thunberg, que van començar el 2019. En el seu discurs a l’ONU, davant els líders mundials, va dir: “Estem al començament d’una extinció massiva i vostès només parlen de diners. Com s’atreveixen!”

El 2022, es van produir les manifestacions de les dones a l’Iran en contra del govern religiós. Tot va començar quan una jove va morir a mans de la policia per portar el vel de forma “inadequada”.

A França, les protestes van començar el 2018 per les “armilles grogues” degut a la pujada dels carburants, van seguir el gener del 2023 per la reforma de les pensions i, més recentment, han culminat amb uns aldarulls violents provocats pels joves que viuen a les barriades pobres, anomenades “banlieues”. Tota aquesta onada de violència que recorre França va començar per la mort d’un jove de 17 anys per un tret de la policia. El motiu de fons són les desigualtats socioeconòmiques que pateixen els joves d’aquests barris marginals cansats de sobreviure com poden sense cap esperança de viure dignament.

Totes aquestes manifestacions arreu de món, que sens dubte aniran en augment, mostren el final d’un sistema econòmic, el capitalisme extremat, que s’ha d’acabar ja, per molt que la cobdícia dels “senyors dels diners” ho intentin evitar. No podem continuar tolerant que cada dia morin 35.000 nens per falta d’aliments en un món d’abundància. La pobresa és un crim contra la humanitat i la contaminació és un crim contra el planeta. Ja no podem callar més, es l’hora de sortir al carrer pacíficament, les persones que sobreviuen com poden, les dues terceres parts de la humanitat, tenen tot el dret a viure dignament. Com es podia llegir a una pancarta: “Farts de sobreviure, volem viure”.

Jordi Gas
Jordi Gas
catedràtic de matemàtiques jubilat i exprofessor de la UIC
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 65 = 68

Últimes notícies