Des del final de la guerra freda, amb la unificació de les dues Alemanyes, la dissolució de la URSS i els pactes aconseguits entre les dues principals potències, promoguts pel dirigent soviètic Mikhail Gorbatxov, el món va viure, a partir del 1990, un període de distensió que va acabar bruscament l’11 de setembre de 2001 amb l’atemptat terrorista al World Trade Center a Nova York i la resposta nord-americana atacant Afganistan i l’Iraq. Des de llavors, la tensió mundial ha anat en augment fins a arribar a un dels moments més delicats i perillosos que estem vivint amb la guerra d’Ucraïna i la massacre continuada, dia darrere dia, del poble palestí a mans del govern israelià.
El 1990, el rei Hussein de Jordània va renunciar a la sobirania de Cisjordània perquè fos la pàtria dels palestins, juntament amb la Franja de Gaza. Però des de llavors, el territori palestí s’ha anat reduint per la construcció d’assentaments israelians a Cisjordània. El que està fent el govern de Netanyahu és un genocidi contra el poble palestí amb l’excusa de defensar-se del tràgic atac terrorista de Hamàs.
L’Orient Mitjà és un polvorí amb altres conflictes a Líbia, Síria i Iemen. Avui, més que mai, és necessari un acord just que acabi amb el conflicte àrab-israelià consistent en què tota Cisjordània i la Franja de Gaza formin la pàtria palestina. Això no serà possible mentre els EUA siguin còmplices de la massacre del poble palestí, la majoria nens i dones, facilitant armament a Israel i vetant les resolucions de l’ONU en contra d’Israel, davant la passivitat de la comunitat internacional. El lobby de la indústria militar és un dels més poderosos als EUA i necessiten les guerres per a donar sortida a l’armament que fabriquen i obtenir uns grans beneficis.
Ens trobem en un moment molt crític, el globus de la injustícia i de la violència no es pot inflar més si no volem que peti. Segons Carlos Umaña, Premi Nobel de la Pau el 2017: “El compte enrere ha començat, 6 cops hem estat a la vora d’una guerra nuclear”.
Hauria de ser possible ja el que diu Pietro Ubaldi, nominat cinc vegades al Premi Nobel de Literatura: “El proper gran salt evolutiu de la humanitat serà el descobriment que cooperar és millor que competir”.
