A principis de març del 2022, venien molt mal dades. El preu del gas i del petroli i, de retruc, el de la benzina, la llum i alguns productes agroalimentaris havia començat a pujar de forma exponencial, amb un risc sobtat de crisi sobrevolant una societat que encara no veia la llum al final del túnel del coronavirus. A més a més, l’encariment de l’energia i l’escassedat de cereals, ja que Rússia i Ucraïna estaven entre els principals exportadors mundials, van posar en escac una part del sector agroalimentari de les Terres de l’Ebre, especialment el càrnic, per la pujada desorbitada del preu dels pinsos i el cereal, o el de l’elaboració d’olis a partir de les llavors i de l’oli cru procedent de l’est. Olis Faiges, de Tortosa, tenia signats contractes amb proveïdors ucraïnesos que no es van poder complir. “Vam haver de buscar altres llavors i altres olis de llavors per a poder subministrar al mercat, fins que la situació del gira-sol es va estabilitzar, fins al punt que ara està en preus per sota dels que ja tenia” abans de l’esclat de la guerra, segons explica Francesc Faiges, màxim responsable de l’empresa tortosina, un referent estatal en olis vegetals. Ara, explica, com a altres agents del sector primari ebrenc, els torna a arribar matèria primera d’Ucraïna, gràcies a un dels pocs acords que han fructificat entre els dos països en guerra: un corredor d’exportació de cereals i fertilitzants. També han exigit més a proveïdors alternatius, sobretot a Amèrica del Sud, i a Espanya “s’ha plantat el doble de gira-sol que l’any passat”.
En este sentit, també respira alleugerit el sector càrnic, que havia vist que s’enfrontava a “uns costos de producció mai vistos a la història”. Faiges, que alhora és president de la Cambra de Comerç, Indústria i Turisme de Tortosa, confirma esta millora i celebra que la situació s’haja “normalitzat”. Ara bé, de Rússia, si ja n’arribaven pocs cereals per una qüestió geopolítica, ara directament no n’arriben, per les restriccions imposades per uns i altres. “El mercat està patint una situació d’incertesa i d’impàs, pendent del futur d’este corredor humanitari”, avisa.”Les empreses ens hem de preparar”.
Inversió en autoconsum d’energia
El que no ha tornat a lloc són els costos energètics, si bé s’ha aconseguit invertir la tendència. Faiges revela que la seua refineria de Tortosa tenia uns costos d’energia de 60.000 euros mensuals abans de l’esclat de la guerra, i es van arribar a enfilar fins als 600.000 euros. Deu vegades més. Però la inèrcia és a reduir esta factura. Faiges constata que l’aportació de gas liquat dels Estats Units -molt beneficiats per la crisi- i les garanties de subministrament des d’Algèria, han fet baixar el preu del gas -les refineries d’oli funcionen bàsicament amb gas-, a la vegada que els costos d’electricitat en general també s’han reduït. “Esta crisi, el que ha fet és que empreses del sector i del territori que hauríem fet la transició energètica cap a fonts més sostenibles en tres o quatre anys l’hàgem hagut de fer ràpidament”, explica Faiges, que detalla que el 30 % del consum energètic del seu grup ja prové de plaques fotovoltaiques: “Ja estem obtenint estalvis d’aproximadament 50.000 euros cada tres mesos”.
La guerra ha generat un nou escenari de preus. Segons una anàlisi de l’associació de consumidors Facua, un de cada quatre aliments s’ha apujat més d’un 30 % en 12 mesos. Com a conseqüència d’això, hi ha hagut canvis en els patrons de consum -consumir més productes de marca blanca, compartir cotxe o comprar roba de segona mà- i, segons les associacions de consumidors, hi ha fabricants, als quals han denunciat, que oferixen menys quantitat de producte envasat al mateix preu.
Precarietat
El Govern espanyol ha intentat mitigar l’efecte de l’escalada de preus. Va aconseguir fixar un topall al mercat elèctric ibèric i ha injectat 45 milions d’euros per a propiciar rebaixes fiscals, ajuts directes i descomptes de preus públics. L’última acció ha consistit a eliminar o rebaixar l’IVA dels productes de primera necessitat i a donar ajuts de 200 euros a famílies amb rendes baixes. Però esta ha estat de les poques mesures selectives. La resta, com ara la bonificació de 20 cèntims per litre de carburant o la gratuïtat dels abonaments de tren, van ser o són universals. En este sentit, els sindicats alerten que la crisi derivada de la guerra ha eixamplat l’abisme entre pobres i rics: “Ja no hi ha classe mitjana i cada vegada hi ha més gent que treballa i és pobra”, conclou Valentí Marin, secretari general d’UGT a les Terres de l’Ebre. Concidix plenament amb Marc March, portaveu territorial de CCOO: “L’apujada de preus d’una manera tan descontrolada i sense un augment en paral·lel dels salaris impacta sobretot en els treballadors i treballadores, que han perdut poder adquisitiu”. L’IPC internaual s’ha situat, este mes de gener, en el 5,8, tot i que va baixar dos dècimes amb relació al desembre del 2022.
A les Terres de l’Ebre, March admet que s’han apujat els costos energètics a què han de fer front les empreses, però subratlla que no hi ha hagut cap empresa més o menys gran que haja tancat per esta pressió, tot i que matisa que consten degotejos d’acomiadaments en empreses “opaques”, sense representació sindical, com posa d’exemple Rehau, que fabrica components per a automòbils, sector també afectat per la crisi global de distribució. En canvi, sí que assenyala el tancament de petits comerços i establiments que han dixat d’obrir perquè no els surt a compte.
Els dos sindicats majoritaris coincidixen que hauran de pressionar les empreses per a reformular els convenis i preveure apujades de sous més properes a l’increment de l’IPC. “Els empresaris se’n beneficiarien, perquè bona part del consum de les empreses ebrenques es produïx dins del territori”, reflexiona March. Al seu torn, Marin opina que “amb l’excusa de la guerra, energètiques i petrolieres han acabat de fer l’agost”, i reconeix que és molt difícil establir mecanismes de control de la inflació: “Però cal intentar-ho; si no, acabarem petant”.
Marin no només destaca que no hi ha hagut cap deslocalització o tancament, sinó que no dixen d’instal·lar-se noves empreses o d’anunciar-se implantacions industrials. “Estem vivint una situació de noves inversions, i l’arribada de Kronospan pot ser un punt d’inflexió per a trencar topalls de salaris per sota, i no només en el sector de la fusta, perquè tenim un greu problema en este àmbit; per exemple, al sector turístic”, carrega.
Marin, més enllà dels plans interns de cada empresa, també alerta que no s’estan fent els passos necessaris per a fer la transició energètica anunciada i sosté que caldrà posposar tant el tancament de les nuclears com la implantació de la mobilitat elèctrica.
