La fiscalia demana set anys de presó i 32 anys d’inhabilitació per a Josep Maria Jové; sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d’inhabilitació per al rapitenc Lluís Salvadó, i un any d’inhabilitació per a Natàlia Garriga pel referèndum de l’1 d’octubre. Al president del grup parlamentari d’ERC i al president del Port de Barcelona els acusa dels delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència, mentre que a la consellera de Cultura li atribuïx només este últim. Els reclama també multes que van des dels 18.000 euros de Garriga els 24.000 de Salvadó i els 30.000 de Jové. A estos dos últims, a més, els demana 754.920 euros en concepte d’indemnització a l’erari públic pel “perjudici patrimonial causat”.El relat de la fiscalia se centra en Jové com a secretari general del Departament d’Economia i màxim responsable. De fet, tenia al seu càrrec Salvadó com a secretari d’Hisenda i Garriga com a directora de Serveis, però la petició de presó per al polític ebrenc, a qui considera responsable d’intentar desplegar la hisenda pública catalana com a “estructura d’estat”, és pels mateixos delictes i li demana només nou mesos menys de presó. De poc sembla haver servit la reforma del delicte de malversació del Govern espanyol: la fiscalia no considera necessari que hi haja enriquiment personal per a aplicar el tipus més greu de delicte.
En el seu escrit, la fiscalia remarca que Jové va ser peça clau en els acords amb la CUP per a mantenir la continuïtat del Govern i aprovar els pressupostos del 2017. També, que va procedir a redactar el document EnfocCATs sobre els següents passos a donar en el procés i en què no es descartava la unilateralitat. De les reunions amb la CUP, Jové prenia notes en una agenda marca Moleskine, que va ser intervinguda per la Policia el 20 de setembre del 2017. Allà es parlava de “referèndum o referèndum”, continua l’escrit. La fiscalia subratlla, també, que als pressupostos del 2017 figuraven partides per a processos electorals i participatius i per a estructures d’estat, amb una partida de 57,4 milions per a desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya, faena d’arquitectura que havia d’assumir principalment Salvadó. Estes partides van ser suspeses pel Tribunal Constitucional, i l’alt tribunal va notificar personalment a les autoritats, incloent-hi Jové, que havien de paralitzar qualsevol iniciativa que signifiqués ignorar esta suspensió.
L’escrit també recorda que, Garriga, sota la direcció de Jové, va adjudicar diversos contractes menors dirigits a l’execució d’obres en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), on s’havia d’instal·lar un call center o centre de premsa per a recollir dades de participació i resultat del referèndum.
Jové, de fet, va passar a tenir el control de les competències sobre processos electorals, fins aleshores de Governació. El TC va imposar-li una multa coercitiva, però el Govern va destituir-lo del càrrec immediatament per a evitar el seu perjudici.
Malversació agreujada
Pel que fa a la malversació, la fiscalia constata que l’estratègia del Govern va ser la de comptar amb l’actuació de diversos departaments de la Generalitat “per a diluir la responsabilitat individual pel que fa a les resolucions, actuacions i expedients administratius tramitats per a autoritzar la despesa i per a dificultar qualsevol tipus d’obstaculització que pogués provenir de l’Estat”.
Malgrat la suspensió i nul·litat per part del TC dels decrets per a la celebració del referèndum, la fiscalia assenyala que els òrgans executius del Govern “van continuar amb les activitats programades tant per a la celebració d’este com per a divulgar el projecte i impulsar el seu suport per part de la comunitat internacional i de la ciutadania, a més de desplegar l’actuació administrativa que van considerar necessària per a portar a terme la votació”.
Les despeses derivades d’això, continua, “no es van imputar a una partida pressupostària concreta destinada a despeses electorals, sinó a diverses partides pressupostàries en els diferents departaments involucrats”. En el capítol d’estructures d’Estat, la fiscalia subratlla el paper destacat de Lluís Salvadó en el desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Assenyala directament la Llei 3/2015, d’11 de març del 2015, “de mesures fiscals, financeres i administratives”, per a crear estructures “dins d’un procés de transició nacional cap a la desconnexió”. La Generalitat havia d’elaborar plans directors sobre l’Administració tributària de Catalunya i sobre els sectors de l’energia, les telecomunicacions, els sistemes d’informació i el transport ferroviari.
El fiscal recorda que Jové i Salvadó no van fer cas d’una sentència del Constitucional que concloïa que l’objectiu no era modernitzar l’Administració tributària existent a Catalunya, “sinó dotar esta administració de tots els mitjans per a assumir i gestionar unes competències que esta Comunitat Autònoma no té”. No només no van fer-ne cas, sinó que, segons la fiscalia, van accelerar el procés de substitució del programa de gestió de l’ATC per un de “molt més potent”, amb “potencialitat” no només per a recaptar els impostos cedits sinó també “aquells tributs de caràcter massiu i periòdic, per als quals no es tenien competències cedides”. Amb esta idea es va impulsar el programa d’Homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs i cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l’Estat, aprovat pel Govern català l’abril del 2017 i dotat inicialment amb gairebé quatre milions d’euros.
Valoracions contraposades entre governs i partits
Com acostuma a passar amb les decisions judicials, cadascú en fa la lectura que més li convé. El Govern espanyol va valorar que la petició de la fiscalia “és una prova més que els fets de 2017 encara són delicte” després de les modificacions del Codi Penal, mentre que, des de l’oposició espanyola, Alberto Núñez Feijoó va celebrar que “la falta de rigor tècnic” de la reforma haja permès atribuir malversació agreujada a Jové i Salvadó. El Govern català veu la fiscalia “esbiaixada cap a l’extrema dreta”. “Miserables, males persones i, sobretot, molta covardia”, va escriure Jové en un missatge en calent a Twitter. Salvadó, en canvi, no ha piulat. Junts, exsoci de govern d’ERC -tant Jové com Salvadó van ser alts càrrecs de l’executiu pel partit republicà-, ha acusat l’Estat, a través de Jordi Turull, d’intensificar la “repressió contra l’independentisme”. “Amb este Estat no hi ha res a fer”, va concloure el dirigent i exconseller empresonat i indultat.
Cs recordava que “no es poden cometre delictes i esperar la impunitat”, i el PSC demana que la petició de la fiscalia no tinga impacte en la política catalana. Complicat, ja que ERC hi veu un autèntic “cop d’estat judicial”, i pregunta al PSOE en quina mesura defensarà les seues pròpies reformes.
Al territori, les reaccions més expressives van arribar de l’entorn de Salvadó. És el cas d’Albert Salvadó, amic personal i delegat del Govern a les Terres de l’Ebre: “Quan la repressió d’Estat va en contra de gent que estimes, als que tenim el privilegi d’estar al servei públic ens reforça encara més en persistir per a construir una societat millor”, va escriure a Twitter. “Quina barbaritat! Treballar per la llibertat i la democràcia mai pot ser delicte!”, opinava l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós. “Es torna a fer evident que la persecució i la repressió no s’aturen. Tot el suport i agraïment per la feina feta”, valorava l’alcaldessa Meritxell Roigé, de Junts per Tortosa.
