HomeAgriculturaL'IRTA investigarà l'augment de la resiliència del sòl agrícola davant d'esdeveniments climàtics...

L’IRTA investigarà l’augment de la resiliència del sòl agrícola davant d’esdeveniments climàtics extrems i el segrest de carboni

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat de Lleida (UdL), ha iniciat dos projectes de recerca complementaris per identificar les millors pràctiques agrícoles que permetin incrementar els serveis ecosistèmics del sòl en diferents cultius i condicions climàtiques i agrícoles a Catalunya: AgriRegenCat i AgriCarboniCat. Aquest últim se centrarà en la possibilitat d’augmentar el segrest de carboni en l’agricultura a Catalunya i en l’aportació de mètodes de quantificació i seguiment de segrest i emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Per la seva banda, l’AgriRegenCat treballarà aspectes com són la fertilitat i la biodiversitat del sòl i la seva capacitat per resistir esdeveniments climàtics extrems.

L’abast dels dos estudis és transversal, amb una xarxa de finques arreu del territori català representatives dels principals conreus, com ara blat, arròs, pomera, vinya, horta i pastures. En cada cultiu s’aplicaran diferents tècniques i se n’avaluarà la viabilitat ambiental, agronòmica i econòmica. Tant en parcel·les de l’IRTA com en explotacions comercials, moltes de les proves donaran continuïtat a projectes de recerca precedents.

Agricultura regenerativa i segrest de carboni

L’excés en l’ús de fitosanitaris o de laboreig en el sòl compromet la biodiversitat, tant subterrània com en superfície, i, per tant, la fertilitat natural. Però els beneficis de l’agricultura regenerativa van més enllà de la productivitat de la terra. Un sòl amb una bona estructura resisteix més l’erosió i contribueix a retenir més aigua, dos serveis essencials per als ecosistemes. Per contra, la manca de matèria orgànica el fa més vulnerable.

Un altre element central en l’equació de la sostenibilitat de l’agricultura és el carboni. Absorbit de l’atmosfera en la fotosíntesi, el carboni entra al sòl quan les plantes moren i és alliberat pels organismes descomponedors. El maneig agrícola pot intervenir en aquest cicle, per exemple, augmentant la quantitat de carboni al sòl, fent que sigui difícil de descompondre’s i que quedi sota terra.

AgriCarboniCat emprarà les dades recopilades sobre el terreny a fi de crear indicadors i testar models predictius. Partint dels històrics disponibles i de variables físiques o biològiques, es podria mesurar l’evolució del carboni. A més, el projecte proposa integrar-la en el càlcul de la petjada de carboni i l’anàlisi de cicle de vida de productes alimentaris. De fet, la retenció i estabilització de carboni sota els camps de cultiu és capital per descarregar l’atmosfera. S’estima que el segrest net de carboni en sòl agrícoles podria compensar el 4% de les emissions anuals de gasos amb efecte d’hivernacle.

La recerca, àmbit prioritari del Fons Climàtic

Entre els anys 2022 i 2025, els projectes disposen d’un pressupost de 2,6 milions d’euros per a la seva execució: 2 milions d’euros per al d’agricultura regenerativa (AgriRegenCat) i 600.000 euros per al centrat en l’agricultura del carboni (AgriCarboniCat). Tot ho aporta íntegrament el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través del Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

El Fons Climàtic és un fons de caràcter públic, creat per la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, com a instrument per executar polítiques i accions de mitigació i adaptació. La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic estableix les prioritats d’actuació i el repartiment corresponent atenent les disponibilitats econòmiques del Fons, la planificació sectorial i l’anàlisi cost-eficiència. Aquesta Comissió ha acordat que els àmbits en els quals cal focalitzar les prioritats d’inversió són els de recerca, empresa, ens locals, participació i projectes singulars. A partir d’aquests àmbits establerts com a prioritaris, i tenint en compte que l’estimació de recaptació és d’uns 50 milions d’euros anuals, han estat seleccionats un total de 36 projectes per al període 2021-2027, 11 dels quals vinculats a l’àmbit de la recerca i la innovació, entre els quals l’AgriRegenCat i l’AgriCarboniCat.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

29 + = 31

Últimes notícies