HomeOpinióLluitadora i emprenedora

Lluitadora i emprenedora

Els que em coneixeu sabreu que en aquesta vida em fan feliç tres coses, la meva família-amics, la muntanya i el meu treball. En aquestes tres coses sempre intento donar el meu 100%.

Soc Mónica Olivan. Propietària del centre d’estètica l’Abella d’Or.
És obvi que el que més ens preocupa actualment és la salut i que es vol evitar un col·lapse sanitari perquè tots els usuaris puguem tenir una atenció sanitària adequada, però també és una realitat que si no treballem, no vivim.

Com hem de poder pagar els nostres sous, els impostos i els deutes si no ens deixen treballar?
Estem veient que cada dia tanquen les seves portes per a no tornar-les a obrir mai més moltíssims negocis, el segon tancament des de principi d’any, i això ens abocarà a una crisi econòmica sense precedents. Es parla de negocis de primera necessitat i dels que no ho són, però la realitat és que qualsevol negoci del qui depenguin famílies són ara mateix negocis de primera necessitat.

Encara no puc creure que altres professionals que treballen amb contacte directe amb els clients d’una manera molt semblant estan en actiu.

Aproximadament som unes 3.000 empreses -la majoria pimes liderades per dones- que estem patint els estralls del segon tancament a Catalunya, que ha deixat sense feina unes 10.000 persones, també dones majoritàriament. Hem creat protocols segurs.  No es coneix cap brot en un centre d’estètica. No entenc per què hem de quedar-nos a casa si els establiments són segurs i el personal està preparat. Tampoc entenc que Catalunya sigui l’única comunitat en tot Espanya que hagi prohibit la seva activitat. Fins i tot a Astúries, un dels territoris més afectats per la pandèmia, les autoritats han mostrat la seva confiança i han mantingut oberts els centres.

La meva feina gira entorn al tema estètic, que si bé es podria veure des d’un punt una mica frívol, en realitat no és així, és molt més que esmaltar ungles o depilar.

Cada feina té el seu aprenentatge, i per no ser una carrera universitària no s’ha de veure com un tipus de treball menor o de menys qualitat o necessitat. Després de la meva formació i pràctiques fins a poder obtenir el títol per poder treballar, el meu treball em requereix una formació continuada per poder estar al dia de noves tècniques i nous productes, sempre per a millorar el meu servei de cara als clients perquè surtin del meu negoci encara més satisfets.

Em dona la sensació que pertanyo a un col·lectiu invisible, un col·lectiu al qui només es té en compte per a recaptar els diners dels nostres impostos i autònoms i altres pagaments, però on són els nostres drets? On és el suport que necessitem en un moment com el que estem vivint? Qui es preocupa per nosaltres?

En tot el país som un gran nombre de professionals de l’estètica que treballem i que amb el nostre esforç com a autònoms ajudem que l’economia del país vagi endavant, aixequem la persiana cada dia per a fer créixer aquest país, i a la vegada, molts de nosaltres donem faena a altres famílies.

Portarem un mes tancats a la força, tenim prohibida l’obertura del nostre establiment per tal de no afavorir el contagi de la Covid, però no estem d’acord amb aquest argument.

Som un col·lectiu que treballem amb totes les mesures de seguretat, fins i tot abans de la pandèmia, ja que sempre i de manera natural treballem amb mascareta quan ho requereix, en un entorn desinfectat i amb una netedat extrema.

I ara durant tot aquest període hem ampliat aquestes mesures amb els EPIs, gel desinfectant, aforament limitat, desinfecció del calçat a l’entrada de l’establiment, desinfecció de l’espai i els estris usats cada vegada que marxa un client o clienta. I és per això que no entenem que no puguem treballar, quan hi ha altres establiments que podríem considerar que ofereixen serveis
molt similars als nostres, que sí estan oberts al públic.

Com ja he exposat al principi, no només esmaltes ungles i depilem per qüestions de bellesa, sinó que també treballem per qüestió d’higiene, i com ja sabem, la higiene és fonamental per a una bona salut. Davant la impotència que sento, no puc fer altra cosa que escriure aquestes paraules per recordar la importància dels centres d’estètica per a molta gent que necessita una ajuda especial per a les seves ungles, els seus peus, la seva pell, els mals d’esquena, els problemes de circulació… en resum, la seva salut. Els clients ens necessiten, però ens necessiten també els milers de famílies que depenen de si obrim o no el centre per a treballar, que si seguim així, acabaran tancant molts d’ells, i quina solució és aquesta, la de fer-nos tancar per a sempre quedant-nos moltes persones a l’atur, sense feina i sense futur, i amb tots els deutes que no podrem continuar assumint i pagant? És això el que es pretén?

Cal posar en valor el nostre treball, que contribueix al benestar físic i emocional en aquests moments crítics.

Monica Olivan
Monica Olivan
centre d’estètica l’Abella d’Or de Tortosa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

77 + = 82

Últimes notícies