Un any més arriba el 25 de Novembre, una data que se celebra cada any des que al 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar aquesta data el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les dones i va instar governs i organitzacions internacionals a organitzar activitats adreçades a sensibilitzar l’opinió pública envers el problema de les violències contra les dones. Una data importantíssima marcada al calendari col·lectiu, però que alhora ens fa recordar que la lluita per una vida lliure de violències va més enllà d’una jornada de reivindicació. Des d’aleshores moltes han estat les iniciatives per acabar amb una de les xacres més nefastes de la societat. Malgrat tots els esforços, no hem estat capaços d’aturar el tràgic degoteig de víctimes que ens omple de dolor i de vergonya.
És evident que hem avançat molt, i ara se’ns obren noves vies gràcies al reconeixement legal de noves formes de violència, com la violència obstètrica, la violència vicària o la vulneració dels drets sexuals i reproductius, i els nous àmbits en què es produeixen aquestes violències, com l’institucional o el digital. Una empara, gràcies al nou marc legal de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, que modifica i amplia la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Reconèixer totes les expressions de violència és imprescindible per identificar-les i erradicar-les. Fins fa poc, la societat i els mitjans amagaven les violències, els abusos eren tabú i s’invisibilitzaven. Això ha anat canviant, però encara ens queda molta feina per fer. Cada cop més víctimes s’atreveixen a explicar, a denunciar, i això ens obre els ulls davant una crua realitat. Conèixer i difondre la realitat de les violències masclistes és imprescindible per eliminar-les. Cada dia hi ha més conscienciació i més dones s’atreveixen a denunciar, però també sabem que encara hi ha dones que no ho fan i, per tant, només aflora la punta de l’iceberg. Entre tots hem de ser capaços de descobrir i fer visible tota forma de violència per abordar-la, acompanyar-la i donar suport a aquestes dones amb sensibilitat i empatia.
No podem obviar, consegüentment, que la violència exercida contra les dones pren formes diverses i es produeix en multitud de contextos. És per això que, emparades per aquest nou marc legal, hem d’articular i coordinar les actuacions necessàries contra aquestes violències i dotar-nos d’instruments efectius per combatre-les, com el nou Protocol d’abordatge de les violències masclistes a Catalunya, que vertebrarà la resta de protocols sectorials i d’àmbit local i territorial, tot sota la coordinació de màxim nivell per part de la Comissió Nacional per una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista. En aquest sentit, i més en un dia com el d’avui, hem de fer valer la feina indispensable que es fa des del propi territori, el treball coordinat de tots els professionals que formen part de la xarxa del circuit territorial d’abordatge de la violència masclista, amb els ens locals, les entitats i les associacions que ajuden a prevenir, detectar, conscienciar i erradicar les violències masclistes. Com a coordinadora territorial a les Terres de l’Ebre, el repte de desplegar les polítiques d’igualtat al territori implica una gran responsabilitat, però, sobretot, suposa liderar una tasca apassionant. Estem donant resposta a problemàtiques enquistades, oferint eines a les dones des de l’equitat territorial i sumant en la transformació feminista del país que es lidera des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes.
Les dones hem de poder gaudir de vides lliures de violències, vides dignes, en qualsevol espai i àmbit, sense restriccions i sense por. Aquestes han de ser les bases sobre el que les societats democràtiques i les institucions s’han de cimentar. I davant de les violències masclistes tenim el gran repte d’actuar de manera coordinada. La revolució feminista es construeix amb la suma de totes les persones que formen aquesta societat. Comptem amb la gran oportunitat d’acabar amb el patriarcat i de desterrar una ideologia masclista que ens discrimina i ens resta agència. I per aconseguir-ho no podem oblidar que és indispensable activar i connectar amb el sentiment de responsabilitat en els homes, els nostres aliats en aquesta lluita, perquè, de manera individual i col·lectiva, assenyalin les conductes i actituds masclistes i se n’allunyin. Necessitem crear nous referents per construir masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores.
Només amb aquestes aliances i complicitats podrem construir una teixit comunitari i una xarxa de recursos al servei de la salut i la qualitat de vida de totes les dones i les persones discriminades per aquesta societat patriarcal. Tenim a les nostres mans la clau del canvi, estendre la cultura dels afectes i les cures, crear vincles segurs, respectuosos i amorosos en tots els àmbits de la nostra vida per poder, per fi, gaudir d’una vida lliure de violències masclistes.
