CULTURA // El rebuig i la negació de l’altre, d’aquell que és diferent a un mateix ja sigui des d’un punt de vista social, cultural o de gènere i on la manipulació sol ser un element clau, és el tema damunt del qual pivota De limitibus atque artificiis in mente (Sobre marges i manipulacions, en la seua traducció al català) un espectacle multidisciplinari coproduït per Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre, el Festival Internacional de Teatre i Circ d’Amposta (Festicam) i el projecte de circ itinerant nilak. Es tracta d’una obra de nova creació pensada per escenificar-se dins l’espai Lo Pati que es representarà els dies 10 i 11 d’octubre en el marc del Festicam. L’espectacle ha estat escrit i dirigit conjuntament per l’artista visual Tono Carbajo i la companyia PSiRC. Aquest és el seu primer treball conjunt, que ha servit de punt de trobada entre Carbajo, un artista que fa anys que explora l’art com instrument de transformació social, i una companyia de circ que ha apostat per sortir de la seua àrea de confort i explorar nous camins de creació.
Amb la pandèmia del coronavirus pel mig, les dos parts van haver d’incubar l’obra a distància, telemàticament. És ara, quan queden poc més de dos setmanes de la representació de l’espectacle, que s’han retrobat presencialment a Amposta per acabar d’ajustar l’escenografia final a l’estructura arquitectònica de Lo Pati, on des d’aquest dimarts hi treballen de manera intensa.
Estructurada en quatre escenes, De limitibus atque artificiis in mente o Sobre marges i manipulacions inclou projeccions audiovisuals, performance, circ i art contemporani en una barreja de disciplines que concorda amb l’essència mateixa de l’obra. “Unir disciplines és també una manera de trencar etiquetes o esborrar els límits de les fronteres físiques i mentals que ens separen de l’altre”, apunten els creadors de l’obra. De fet, aquesta mescla de manifestacions artístiques té el punt àlgid en la pròpia escenografia de l’obra, concebuda com un working progress, ja que són els mateixos personatges que hi apareixen els que van transformant els elements de l’espai escènic a mesura que avança l’obra, i com a punt final de l’espectacle aquesta escenografia mutant acaba adquirint l’estatus d’instal·lació artística.
A causa de la limitació d’aforament s’ha decidit programar dos passis per dia, a les 12 del migdia i a les 8 de la tarda. “Així donem l’oportunitat a que la pugui veure més gent”, apunta la directora de Lo Pati, Aida Boix.
