Ni barceloní, ni valencià. A Catalunya, sembla que el dialecte oriental és l’estàndard i la resta, l’occidental, és un dialecte menyspreat. Professionals de la llengua cauen en l’error de confondre dialecte i registre: el tortosí formal existeix i molts pensen que no, categoritzant-lo d’erroni.
A partir d’aquí, com a tortosí, em vaig alegrar de poder utilitzar “lo meu català” i aprendre més sobre el seu ús “correcte” quan a una assignatura de llengua de la universitat s’havien d’entregar els treballs “en qualsevol de les seves modalitats geogràfiques”.
L’alegria va durar poc. Al primer treball em van marcar com a incorrectes les paraules de la meua “modalitat geogràfica”. Al meu dubte sobre com saber què podia escriure la professora em va remetre al dIEC (que feia poc havia fet canvis), l’Optimot i l’ésAdir, on la majoria d’errors que m’havia marcat constaven com a correctes. La resposta de la professora va ser “els diccionaris no diferencien entre registre formal o informal”. Tornem al principi! Com sé què és correcte?
El debat estava obert, però vam quedar enrocats. La normativa és la que és i se centra en la capitalitat. I si Tortosa fos la capital de Catalunya? Així que m’hi nego, no, lo meu català és tan correcte com lo vostre.
