Situat en una de les estribacions més septentrionals de la serra del Montsià, el jaciment arqueològic de l’Antic d’Amposta es troba en un punt de gran importància geoestratègica. Segons explica el director de les excavacions a l’Antic i investigador del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili, Samuel Sardà, este assentament “disposa d’un control visual del territori indiscutible, que els permetia vigilar la connexió Ebre-Mediterrània i tambñe els camins terrestres; i gaudir d’unes bones possibilitats defensives”.
I és que oferix una visió 360 graus del territori. Durant el temps que va ser ocupat, “hem d’imaginar este Delta encara en procés de formació, el que les fonts escrites en deien ‘les famoses goles de l’Ebre’”. Als peus del turó hi ha el Lligalló Forcheron, que podria ser un antic camí ramader, i per on circula actualment l’N-340. Hi hem d’imaginar el camí de la costa, un dels importants de l’època protohistòrica, el període de transició entre la prehistòria i la història, de la qual les fonts per al seu estudi són gairebé només arqueològiques, tot i que existixen ja també algunes referències de les fonts escrites.
L’existència del jaciment protohistòric de l’Antic va ser descobert a la dècada dels 60-70 per Francesc Esteve Galve i el seu grup de col·laboradors ampostins, que recorrien i documentaven diferents indrets del territori. “Fruit d’aquells treballs en queda constància a la Carta Arqueològica del Montsià i també al Catàleg Arqueològic Municipal d’Amposta”, diu Sardà.
Fins a l’arribada del seu grup de recerca GRESEPIA-URV, no s’hi havia fet mai cap intervenció. Un dels primers resultats destacables que va confirmar-se durant la primera campanya d’excavació, el juliol del 2020, va ser que este assentament hauria estat ocupat des del segle VIII d’abans de Crist fins al segle I aC. I és que en la primera intervenció, a l’anomenat sector 1.000, el més alt del turó, van documentar-hi dos horitzons ben diferenciats. D’una banda, “el que correspon a la fase d’ocupació més antiga, a la primera edat del ferro, una etapa preibèrica i que ens porta a una fase compresa entre el s. VIII i VI aC”.
Segons les investigacions del grup de recerca, hi ha alguns indicis que esta part alta del turó s’adequava com una plataforma, tot i que no en coneixen l’ús exacte que podia tenir, ja que no n’han pogut documentar les estructures que hi havia a sobre. D’altra banda, també n’han registrat una fase més moderna, la més recent, que s’ubicaria als inicis del s. I. “Sembla que hi hauria una reocupació, per part de les tropes romanes, d’este indret; una ocupació que podria relacionar-se amb les famoses guerres sertorianes, que ens situaria a l’entorn del 80 aC”.
El divendres 12 de novembre van acabar la tercera intervenció -intenten fer-ne dos a l’any, a excepció del 2020, que van fer-ne una a causa de la pandèmia-, que revela noves dades sobre el poblat protohistòric. La campanya s’ha desenvolupat al sector 2.000, una part més baixa del turó, que ha confirmat una de les hipòtesis plantejades a l’inici del projecte. “Hem descobert un barri en diversos àmbits annexos, i hem documentat que hi ha nivells de l’ibèric ple, l’època central del període ibèric”, afirma. Es tracta d’un “poblat ibèric construït de forma esglaonada, el que se’n diu un poblat en vessant: el desnivell que fa el turó hi està adequat en diferents superfícies. I treballem amb la idea que en cadascuna d’estes hi puga haver un sector del poblat”.
Però encara n’hi ha més. Sembla que els està sortint el “patró modèlic” del que és un barri en època ibèrica. “Bàsicament, és un conjunt de quatre o cinc àmbits annexats, els uns amb els altres, i tots ells a un únic mur de tancament, que en este cas, resseguix tota l’orografia del turó”. Així, els han anat sortint murs transversals en perpendicular que marquen les separacions entre els diversos àmbits; i, ara, n’han començat a rebaixar un, que és d’on han començat a obtenir dades arqueològiques, quant a les activitats, els objectes i els elements que hi havia a l’interior d’esta habitació. En properes campanyes hauran de resoldre la problemàtica que tenen amb els margallons, una espècie protegida, per a poder continuar excavant en este sector 2.000, on hi ha “notable potència arqueològica”, i indica que la idea és que “el que anem documentant aquí es vaja replicant en tres o quatre espaiso terrasses més”.
Durant esta campanya, en els nivells superficials han trobat diferents materials ceràmics i metàl·lics. Entre estos, han recollit principalment vasos de ceràmica ibèrica, una punta de fletxa de bronze, una virolla -possiblement la part final d’una llança-, diferents fragments d’estris de bronze, un petit braçalet i la punta d’un cisell de ferro. A més a més, una de les noves hipòtesis és que alguna de les activitats econòmiques importants dels habitants de l’Antic seria la pesca. “Durant les intervencions efectuades fins ara hem trobat més de 80 pesos de plom, una peça que s’integra a les xarxes de pesca. En altres jaciments també n’hem localitzat, però el volum que hi ha aquí no és gens habitual”, diu Sardà. “Té tot el sentit del món, perquè la línia de la costa i l’accés directe a la mar estava molt més a prop”.
“Estem contents. Aquí hi ha faena per a anys i dècades”. De moment, tenen tres anys més de conveni amb l’Ajuntament d’Amposta per a continuar fent-hi intervencions i, s’hi esperen troballes, tot i que tenen la intenció de renovar-lo, “si és possible”, així com d’ampliar el projecte quadriennal de recerca amb la Generalitat. Un dels reptes és esbrinar si la seqüència d’ocupació va ser continuada des de la fase més antiga a la més moderna. “Sembla que anem en la bona direcció”, conclou el director.
