Manel de la Vega, primer secretari del PSC de l’Ebre
La modificació de la llei que regula l’impost nuclear i la seua repercussió al territori, proposada pel seu partit des de fa temps, sembla a tocar, pendent del Consell de Garanties Estatutàries i, si passa el filtre, de les esmenes que puguen pactar amb Junts i Movem. S’ampliaria el fons i el nombre de beneficiaris, però no em dirà que no hi ha dobles lectures? Quin sentit té que es destinen diners a reindustrialitzar Vila-seca?
Allò que estem defensant és una posició que vam adoptar fa vuit anys. La primera vegada que es va parlar del fons nuclear, jo mateix i Josep Arnal vam defensar que la meitat de la recaptació [el 50 % i no pas el 20 %, com preveu la llei impulsada per ERC] anés a les Terres de l’Ebre. Dos-cents quaranta milions en 10 anys és poc per als projectes que requerix el territori. I, nosaltres, el que també hem proposat és passar de l’àmbit del Penta 1 al Penta 2, per tal que se’n beneficien també municipis que ara no hi entren: Rasquera, Ginestar, Tivenys, Xerta, Camarles, Batea, Bot o Benifallet.
Però a la llista hi haurà molts municipis que no tenen un problema pel tancament proper de les centrals nuclears.
Però és millor blindar el 20 % per a les àrees nuclears, i fins i tot augmentar-lo, com negociarem amb Junts i els comuns, perquè 30 milions anuals, i no pas 24, es queden a la Ribera d’Ebre, i que la resta s’invertisca a les Terres de l’Ebre [i a les zones properes a Vandellòs] i no es diluïsca en la immensitat de Catalunya. Portarem més recursos aquí, en qualsevol cas, i és millor això que es queden a Barcelona. No entenc les explicacions d’Esquerra Republicana.
Proposeu també canviar la governabilitat dels fons.
Agafem la clau i la portem al territori, amb un òrgan de gestió diferent al que proposava Esquerra Republicana. Volem un òrgan presidit pels alcaldes d’Ascó i Vandellòs, amb representació dels consells comarcals i més representació d’agents socioeconòmics. A més, a la promoció econòmica i ocupacional, hi afegim turisme i agricultura.
I no creu que serà complicat garantir que els diners vagen on més falta fa, atenent a l’esperit del fons?
En les bases de les subvencions que es vagen traient, es podran establir puntuacions que afavorisquen, per exemple, els municipis més menuts. Podem modular-lo des del territori en lloc de des de la Generalitat. ERC el que fa és buscar excuses. Si hi ha un milió d’euros que no gastem, què és millor, que torne a Barcelona o que vaja a Tortosa? ERC el que està fent és posar tot el seu poder institucional del territori en contra d’això, però el temps ens donarà la raó.
A sobre, el debat ha coincidit amb el tancament definitiu d’Ercros a Flix. Què s’ha de fer a Flix?
El Govern de la Generalitat actua tard, si és que actua, perquè era un tema que tothom sabia que es podia produir. L’Estat ha invertit 160 milions d’euros en la descontaminació del pantà, però les competències de Treball són de la Generalitat i s’hi haurien de plantejar alternatives, per exemple, en energies renovables. Flix ha tingut la mala sort de tenir el Govern autonòmic que menys ha invertit en energies renovables. Caldria donar suport no només als projectes locals sinó a altres que estan damunt de la taula, com la central hidroelèctrica reversible de Riba-roja d’Ebre.
Però vostè sap que amb estos macroprojectes sempre hi haurà un moviment important d’oposició del territori.
El PSC està totalment a favor de la central reversible de Riba-roja. Encara més, com a senador vaig acompanyar els promotors del projecte a parlar amb la secretaria d’Estat d’Energia. És un projecte necessari, com una macropila.
Quines són les altres prioritats per al territori, segons el PSC?
Infraestructures i mobilitat. El tercer carril de l’AP-7, que ja ha dit el Govern de l’Estat que serà una prioritat, o el desdoblament de l’Eix de l’Ebre.
No n’hi ha prou amb el 2+1 previst per la Generalitat?
Ja que t’hi poses, és una oportunitat perduda. Ens mereixem un eix de connexió amb Lleida i el Pirineu que siga una autovia.
Què més?
Hem de desenvolupar un Pla estratègic de les Terres de l’Ebre, redactat per la URV fa deu anys i que la Generalitat ha posat en un calaix. S’hauria d’actualitzar i posar-lo en marxa.
Farà tres anys del temporal Gloria i el Govern espanyol del PSOE encara no ha presentat el Pla estatal de protecció del Delta.
No és cert que no s’haja presentat res. Es va presentar un projecte tècnic redactat pel CEDEX, una entitat pública, i ara s’està tramitant un estudi estratègic ambiental, perquè s’adeqüe a tota la normativa mediambiental, i s’han produït i es produiran reunions amb la Taula del Consens per a incorporar i consensuar mesures. Hem d’arribar a un acord.
És possible este acord? Perquè hi havia una topada forta per la delimitació d’una nova “franja de protecció”, amb el desenvolupament de les anomenades zones d’acomodació… Es tracta d’una zona entre la línia de domini públic marítim terrestre, que s’havia de modificar, perquè en alguns punts ja estava dins del mar, i la línia d’hipotètic retrocés de la costa a llarg termini si no s’hi actua.
La Llei de costes del 2013 ja obliga a modificar la línia de domini públic si perds costa. Això, fins i tot no caldria que hi fos, al Pla de protecció. Pel que fa a les zones d’acomodació, ja hem dit que a les zones urbanes no aplicarem les mateixes mesures. L’Administració no farà zones d’acomodació on no toquen. Però encara és massa prompte per a parlar d’això.
I per a quan estarà enllestit el Pla de protecció?
Crec que en pocs mesos podria estar enllestit, si hi ha voluntat de la Generalitat, la Taula del Consens i el Ministeri de posar-se d’acord.
Però sempre hi ha hagut la sensació que es passaven la pilota i els retrets entre les administracions, sobretot entre la Generalitat i l’Estat en el marc d’un conflicte polític. No es pot fer una comissió a través de la qual s’aborden les actuacions necessàries en lloc de dir que la culpa és dels altres perquè han demanat una declaració d’impacte ambiental?
Això no era un retret. Nosaltres, l’Estat, estem fent ara una inversió de més de quatre milions al Delta en mobilització d’arena, i no la vam poder fer al gener perquè se’ns va demanar una declaració d’impacte completa. No els ho vam retraure fins que, a sobre, la Generalitat va començar a criticar-nos perquè no fèiem la inversió. Hi ha molts malentesos encadenats des de fa molt de temps, i la discussió no hauria de ser política sinó tècnica. També és cert que el PSC ha aconseguit que en tres exercicis pressupostaris de la Generalitat hi haja 6 milions d’euros per al Delta, i encara no se n’ha executat cap.
Ara sí que la consellera va presentar una Estratègia Delta de la Generalitat, amb accions a curt, mitjà i llarg termini.
Jo, l’Estratègia Delta, no l’he vist, no la conec. Que la consellera ho digués en una compareixença parlamentària no és suficient. El projecte de Pla de protecció és un document que ja ha resolt algunes aportacions. En el cas de la Generalitat, no hi ha cap document.
Vostès estan d’acord amb la proposta d’estatuts per a un Consorci Intercomarcal de les Terres de l’Ebre que els va presentar ERC?
Vam negociar amb ells, però no hi ha hagut acord entre partits. Tampoc, amb Junts. I té punts febles importants: creem un organisme dotat de més treballadors públics però que dependrà del finançament d’altres institucions, amb governs políticament canviants.
S’han de negociar els pressupostos de la Generalitat i ERC ha començat a parlar amb els comuns i Junts. Quin paper pot tenir el PSC, atenent al trencament del Govern i el distanciament creixent entre els seus exsocis?
En la situació econòmica i social que ens trobem, sortint d’una pandèmia i en plena crisi econòmica per la guerra d’Ucraïna, el més important és que tinguem pressupostos. Per això, des de l’estiu que ens estem oferint a negociar-los, amb una negociació clàssica. Que nosaltres fem propostes i, en la mesura que se n’incorporen, puguem facilitar-ne l’aprovació, sense intercanvi de cromos amb Madrid ni res per l’estil…
I quines línies roges hi ha en relació amb les Terres de l’Ebre?
La principal és l’hospital. Hi ha d’haver una partida pressupostària per a la construcció del nou hospital. Si no hi és, no podríem donar suport a estos pressupostos. I després hi ha qüestions que també posarem sobre la taula, com una central de mercaderies a l’Aldea; i més ara que Kronospan ha plantejat un ramal ferroviari i que en el Pressupost General de l’Estat es destinen 37 milions d’euros per al tram ebrenc del Corredor Mediterrani ferroviari. I en matèria educativa, els estudis de medicina a les Terres de l’Ebre i una comissió territorial de formació professional. S’ha obert el ventall d’estudis de formació professional en els dos darrers anys, amb diners de l’Estat, tot i que això no ho expliquen, però s’ha fet de manera indiscriminada. No s’han tingut en compte prou les necessitats reals del territori i esta comissió ens la reclamen els empresaris i els sindicats. Si governem Catalunya, la posarem en marxa.
I amb qui pensa el PSC governar Catalunya, encara que falte temps per a les properes eleccions? Perquè no es poden esperar majories absolutes de cap partit.
No sé si amb els 33 diputats d’ERC es pot esgotar el mandat. En tot cas, nosaltres aspiraríem a governar en solitari amb suports parlamentaris puntuals.
Com va la confecció de candidatures amb vista a les eleccions municipals de l’any que ve?
Ara mateix ja superem el 50 % de candidatures al territori; per tant, ja tenim garantides més llistes que al 2019, i ara, d’aquí al febrer, veurem fins on arribem. Però el que tenim clar és que tindrem més implantació i aspirem a millors resultats en els municipis més grans i a tenir més representació a escala supramunicipal: consells comarcals i Diputació.
Quan donaran a conèixer el candidat o candidata de Tortosa?
És una qüestió que encara s’ha de decidir i en què s’està treballant actualment.
El que està clar és que serà una sorpresa.
Crec que hem d’apostar per sang nova. Tortosa necessita noves maneres de veure la ciutat i hem d’apostar per algú que puga aportar-nos renovació, també, generacional.
Qui semblava fa uns mesos que seria candidat, Enric Roig, després de plegar de l’Ajuntament ha dit que continuarà en els càrrecs orgànics del partit.
No hi ha cap problema per part del partit, ni a l’executiva territorial ni a l’Agrupació de Tortosa, de què pot continuar sent el primer secretari.
Què té Jordi Pérez per a donar la renovació que també busca el partit a Amposta?
És una persona connectada al teixit associatiu d’Amposta i que coneix bé la ciutat. És un empresari local que va ser president del club de futbol. Aportarà coneixement, proximitat i treball.
El partit ara mateix preponderant a l’Ebre, Esquerra, té uns alcaldables i alcaldes consolidats. Al PSC sembla que se li està allargant un període de transició per a tornar a trobar líders de referència en municipis grans. Ho veu possible ara?
Cal dir que els líders que hem tingut els darrers anys han tingut la dificultat afegida del context polític derivat del 2017, molt passional i que ens va afectar. Ara això ha canviat. Som la primera força de Catalunya i a les Terres de l’Ebre, i això també ens ha de beneficiar. A part, estem apostant per una renovació de lideratges per a aspirar a les alcaldies i dur a terme els nostres projectes. A Tortosa nosaltres no volem ser la crossa de ningú. El tema de l’hospital per a nosaltres sempre ha estat principal i des del Govern municipal s’ha actuat molt tard, perquè encara avui no s’ha fet efectiva la compra dels terrenys per a l’hospital, quan s’hauria d’haver previst abans.
Ha sigut un factor determinant, això, per tal que el PSC haja trencat el pacte amb Junts per Tortosa, just després de la marxa d’Enric Roig?
Sí.
Vostè ha estat senador. Continua pendent sine die la reforma del Senat per a convertir-la realment en una cambra de representació territorial. Realment creu que avui és una cambra útil?
El Senat és una cambra de doble lectura i ja té una part de senadors escollits pels parlaments autonòmics. Jo estic a favor de la reforma del Senat en el sentit que vostè diu, però això implica una reforma de la Constitució. El nostre sistema polític ja s’assembla a un estat federal, si bé caldria acabar d’adaptar el model. Però nosaltres venim d’una tradició de doble cambra parlamentària, com altres 90 estats del món, com ara els Estats Units. Amb una doble cambra es poden perfeccionar millor les lleis, perquè passen un doble filtre.
Però és una justificació suficient? Aporta prou garanties suplementàries com per a tenir tants càrrecs?
Nosaltres tenim menys parlamentaris que països com Itàlia. I a més a més, si reduïm el nombre de 260 senadors, els primers que perdran representació seran els territoris menuts. I no és un tema menor que les lleis es perfeccionen amb una segona cambra. Fins i tot així, de vegades queden escletxes. Al ciutadà se li ha de donar la màxima seguretat que fem les coses bé.
Tornant a la política catalana, sembla que les entitats sobiranistes volen tornar a mobilitzar-se i pressionar els partits independentistes. Cap on va el procés? Vostè també creu que ERC és la nova CiU?
Nosaltres respectem totes les idees i els diferents models d’estat que vulga tenir cada formació política. El que no podem compartir és l’abandonament de la gestió diària de Catalunya. Posar prioritats ideològiques per damunt de la gestió i el bon govern el que fan a la llarga és fer perdre oportunitats al país. I n’hi ha molts exemples durant estos darrers anys. Estem en un sistema democràtic, i la ciutadania ha de votar a les urnes quan toca; i hi ha mecanismes per a canviar la Constitució i per a fer el que siga si es tenen les majories necessàries. El que hem viscut a Catalunya ha sigut una bogeria institucional, amb la pretensió d’anar més enllà de la legalitat i amb perjudicis a la ciutadania. S’ha perdut la cursa de les energies renovables, el Parlament de Catalunya ha fet molt poques lleis i empreses importants han marxat del país. Catalunya necessita un govern que es preocupe del dia a dia; al marge que es va enganyar la gent. Molts independentistes reconeixen que se’ls va vendre una cosa que finalment no era així.
