La degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa, la senienca Marta Martínez Gellida, és la nova presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana (CAC). En l’últim ple de l’any d’este organisme, que integren els degans i deganes dels 14 col·legis d’advocats de Catalunya, va ser elegida en substitució de la degana de Reus, Encarna Orduna, que dixa el càrrec després d’acabar el seu any de mandat. La nova presidenta del CAC s’ha fixat com a objectius la millora del torn d’ofici, la defensa del model de justícia de proximitat i la promoció de l’ús del català entre l’advocacia, entre d’altres.
Quins dèficits presenta actualment el torn d’ofici?
Les deficiències són principalment econòmiques i també de personal. Necessitem més advocats i advocades assignades al torn d’ofici. A les Terres de l’Ebre, en concret, tenim designat només un advocat o una advocada per temes de violència masclista. És a dir, que si coincidix un cas de violència masclista a Móra d’Ebre i una altra a Amposta, s’ha d’esperar una o l’altra víctima perquè només tenim un advocat assignat. Tot i així, des del Col·legi designem un altre advocat del torn d’ofici amb la formació corresponent per fer la suplència. I vull recordar que un advocat del torn d’ofici està de guàrdia les 24 hores del dia.
Defensa un model de justícia de proximitat. Avui no ho és?
Sí que ho és, però tenim jutjats de violència masclista a Gandesa, Amposta i Tortosa que la Generalitat s’està plantejant concentrar. A les Terres de l’Ebre és possible que facin cap tots a Tortosa. I això no ho trobo de rebut. Tortosa és la nostra capital, però la justícia ha d’estar molt pròxima a la ciutadania i Amposta i Gandesa no es poden quedar sense estos jutjats. I a la Catalunya central, passa el mateix a Vic i Manresa. Concentrar-ho tot a Granollers o a Terrassa seria un error.
Un altre dels objectius que ha anunciat és l’ús del català entre l’advocacia.
Penso que el problema de l’ús del català a l’Administració de justícia no recau en els jutges sinó en els advocats i les advocades catalanes que no utilitzem la nostra llengua materna. Jo soc de les poques advocades de les Terres de l’Ebre que presento tots els escrits en català. El problema és que el procediment es fa i es tramita tot en castellà, perquè molts dels escrits, contestacions, demandes, al·legacions, els nostres companys i companyes catalanes ho fan en castellà. I canviar aquesta mentalitat és la batalla.
I des del Consell de l’Advocacia, què penseu fer per revertir esta situació?
Tenim una eina molt important que es diu el Compendium, un portal web de recursos de llenguatge jurídic en català on posem a l’abast de l’advocacia tot tipus de formularis jurídics, al·legacions i documents. En la nostra vida pública i privada encara parlem en català, però en la vida judicial no. I per tant passa per natros, passa pels advocats i les advocades dir prou. Utilitzem la nostra llengua, que per això la tenim, i és l’única manera que la podem defensar.
Quins altres dèficits té avui l’Administració de justícia?
Es diu que des de la pandèmia l’Administració de justícia és lenta, però penso que abans ja n’era, de lenta. O bé per la falta de personal o bé per falta de personal professionalment ben preparat, els procediments judicials s’eternitzen. Jo soc una gran partidària de l’ADR [acrònim anglès d’Alternative Dispute Resolution], un sistema que incorpora mètodes per a la gestió de conflictes, adreçats a una resolució de manera consensuada i extrajudicial als que poden acudir les persones davant d’una situació de controvèrsia. L’ADR és una eina que l’advocacia ha de tenir en compte perquè pot continuar assessorant els seus clients davant d’altres professionals que no són jutges per ajudar a resoldre els conflictes. Aposto molt per la mediació i per la conciliació, aposto molt per l’arbitratge i m’agradaria que el Tribunal Arbitral de les Terres de l’Ebre es convertís en una eina important per als autònoms, els empresaris i la ciutadania en general i dixar així en última instància els jutjats per a quan les parts en conflicte no poden arribar a una resolució.
Està polititzada la justícia?
A mi no m’agrada gaire que molts fiscals o jutges formen part de governs. Crec que això no és una bona demostració d’una autèntica separació de poders i crec que la nostra Democràcia és una de les coses que ha de millorar. D’altra banda, el Consejo General del Poder Judicial fa molt de temps que no es renova i això és una vergonya. Els mateixos polítics estan polititzant el poder judicial i no hauria de ser així
