Mayte Lletí és membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Esports per a Discapacitats Intel·lectuals-ACELL i presidenta de la territorial de la mateixa federació al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, així com coordinadora del Club Esportiu l’Àngel APASA d’Amposta. En esta conversa argumenta per què Irene, una nadadora de Xerta amb síndrome de Down, va ser desqualificada després de guanyar la seua cursa del Campionat de Catalunya de natació per a discapacitats, cosa que va provocar que la seua família ho denunciés a diferents mitjans, entre ells el Setmanari l’Ebre.
La normativa que regula les competicions d’ACELL ha sigut recentment objecte de polèmica.
La federació treballa perquè totes les persones amb discapacitat intel·lectual puguen competir en igualtat de condicions, justes, inclusives i equilibrades. La normativa que seguim no és d’ACELL, sinó dels Special Olympics. És una filosofia mundial compartida per 256 països.
Què diu la normativa per la qual va ser desqualificada la Irene?
Establix una desqualificació si un esportista millora la seua marca en més d’un 15 %.
Per què?
Perquè no hi hagen diferències excessives en una mateixa sèrie i per a evitar pràctiques irregulars com ara inscriure un esportista en una sèrie que per marca personal no li toca per a afavorir-lo.
I què va passar en el cas d’Irene?
Va haver un error humà del seu club [Slalom i Boccia], que és el que no s’ha publicat enlloc. Tots som persones i tots ens equivoquem. L’esportista en qüestió no estava inscrita ni amb la seua marca ni en la seua categoria. Si hagués competit en la sèrie que li tocava per marca i per categoria, hauria lluitat entre la primera i la segona posició en una prova molt disputada.
Per tant, la responsabilitat és del club?
La responsabilitat del respecte a les normes l’ha de fer efectiva cada club. És una situació que es dona en moltes competicions, i aquí rau la faena del club i dels entrenadors. Cada esportista ho ha d’acceptar de manera esportiva amb el suport necessari perquè ho entenga. Les desqualificacions poden ser per marca o per elements tècnics, i la normativa ha de ser per a tots igual.
Com en l’esport per a persones sense discapacitat?
Des de la federació rebutgem qualsevol tracte paternalista cap als esportistes amb discapacitat intel·lectual. Participar en l’esport implica acceptar unes normes, unes decisions arbitrals amb les quals se pot estar d’acord o no i les eventuals dificultats que puguen sorgir. Això forma part de la competició i nosaltres no ens hem de desmarcar.
Va transcendir que els clubs ebrencs estaven treballant per a matisar la normativa. És cert?
No. Nosaltres, el Club l’Àngel APASA d’Amposta, no estem treballant per a fer cap modificació a la normativa actual perquè la reivindiquem i perquè no treballem com a club individualment sinó conjuntament amb la federació.
De què haurà servit la polèmica generada?
N’hem d’aprendre per a continuar competint. L’esport no dixa de ser una escola de valors i d’aprenentatge. La situació generada va ser difícil, però estes situacions són una oportunitat d’aprendre i continuar progressant. Si traiem les coses fora de context, se perjudica l’esportista, i nosaltres no treballem per a això. Quan hi ha una desavinença, s’ha de parlar amb l’altra part implicada.
Com s’hauria d’haver actuat en este cas?
A priori, un club ja sap quina és la normativa i ho ha d’explicar als esportistes i a les famílies abans d’una competició. I a posteriori, també ho ha de saber explicar a l’esportista i a la família: “Ha passat això, ens hem equivocat a l’hora d’inscriure-la”. Em consta que el club ho ha assumit, però el problema és que el que he llegit i escoltat als mitjans és que van desqualificar una nadadora per fer-ho massa bé. Al nostre club els pares ens preguntaven i vam haver de fer una reunió per a donar explicacions.
I com se gestiona la frustració generada a la Irene?
Des del club s’ha de gestionar des del minut zero, no dixar passar dies perquè sortís el cas a RAC-1 i a altres mitjans, fins i tot estatals. Abans hauria d’haver hagut més diàleg entre el club, la família de l’esportista i la federació, i els mitjans tampoc haurien d’etiquetar per unes condicions
