EDITORIAL // El setmanari l’ebre ha entrevistat per a este número, en una secció especial de Primera Plana, una vintena de responsables d’institucions locals del territori, bàsicament alcaldies i presidències de consells comarcals, i no n’hi ha cap, ni una, que estiga d’acord a mantenir sense modificar el Decret 16/2019 d’emergència climàtica, que girava full entre altres de les zones de desenvolupament prioritari per a instal·lar-hi parcs eòlics i ‘liberalitzava’ les possibles ubicacions de centrals d’energies renovables. Els aerogeneradors ja es podien instal·lar arreu, allà on fos compatible amb la natura i el paisatge però a qualsevol comarca de Catalunya, però això no va frenar la pressió sobre les comarques que, com la Terra Alta i el Baix Ebre, havien encaixat tot el pes de la primera onada de desplegament de renovables al tombant de segle. Ans el contrari, va reactivar-hi l’interès dels promotors.
Abordar l’eclosió de les renovables no era una mala idea si, com es va fer, s’acompanyava el desplegament del decret de la creació d’una ponència que fes un primer cribratge. Però el problema és que no es va preveure donar veu als municipis, que ara han de fer front a una allau de sol·licituds que no tenen en compte els plans urbanístics municipals ni les afectacions sobre el municipi. La ponència fa de filtre, sí, amb criteris més o menys homogenis per a tots els projectes, però falta el filtre local. Falta tenir en compte què volen els pobles i quin paper han de jugar les institucions locals i els veïns, també alhora de ser beneficiaris o cogestors d’estes implantacions.
És obvi que Catalunya necessita accelerar a l’hora de produir energia neta i que este és un repte de país del qual s’han de corresponsabilitzar tots els territoris i tots els municipis i usuaris, en el marc d’un model no només de producció sinó de governança. És poc discutible que, ara sí, hem d’entrar plenament en una nova era energètica que ha d’ajudar a combatre el canvi climàtic, i fins i tot els territoris on han proliferat les centrals no poden tancar les portes a esta realitat -en contrapartida, haurien de començar a preveure beneficis i possibilitats derivades de la seua especialització territorial, encara que en origen haja estat imposada-, però tampoc cal afinar molt per a veure clarament que tothom, sense excepcions, exigix modificacions al Decret i al seu desplegament per a facilitar l’encaix del territori i dels seus pobles.