Mònica Beltran és jutgessa de pau de Tivenys.
Des de quan és jutgessa de pau de Tivenys?
Tot just fa un any. Vaig firmar el jurament de càrrec a finals de juliol del 2021.
Durant este any, quines han estat les seues funcions?
Entre les tasques més desagradables que he fet hi ha la de signar les sentències i certificats de mort, i després el que he estat fent és mediar entre conflictes veïnals. També m’encarrego de tota la documentació que correspon a matrimonis i certificats de naixement, per exemple. A més, si hi ha algú que està citat en un judici, siga com a testimoni o bé com a acusat, les citacions ens arriben aquí, al jutjat de pau, i som nosaltres qui l’avisem.
Podríem dir que ‘mediar’ entre les persones davant d’un conflicte és la paraula que definix millor la figura que representa?
Sí. De vegades, és més posar el sentit comú davant d’un problema, perquè un pensa que té la raó, i l’altra persona, també; i sovint el problema rau en la manca de comunicació entre ells. Per exemple, esta setmana hi havia un problema entre dos veïns sobre on acabava una finca i començava l’altra. La solució era clara, però com que no s’havien parlat, ni un ni l’altre, les fites marcaven les particions de les dos finques, i ja està, i era assenyalar per on passava una i per on passava l’altra. Després també he mediat amb veïns que fan soroll i no respecten les hores de son dels altres, per exemple, en finques al costat de les quals hi ha una casa rural. Però bé, sempre són coses així, de greus, res. D’altra banda, aquells casos que superen els 90 € de mal, per exemple si algú li ha trencat la porta a un altre, ja van als jutjats. És cert que, en algun cas, s’ha intentat que el conflicte es puga resoldre en l’àmbit municipal, des d’aquí, al jutjat de pau, i que ja no s’haja d’anar al jutjat de Tortosa.
Recorda especialment alguna actuació o cas concret que haja hagut de mediar en este primer any?
No, he fet una desena d’actuacions a Tivenys, però no en recordo cap de complicada perquè no m’he trobat cap cas greu. A més, de conflictes de mediar, en què ens haguéssem reunit les dos parts implicades i jo, només n’he tingut un.
Habitualment et reunixes amb les parts implicades per separat?
Sí, primer parlo amb una part i després, amb l’altra. I, clar, quan acabes de parlar amb un i amb l’altre, les versions són completament diferents, i potser primer veies que un tenia clarament la raó, i, després, l’altra t’aporta proves, i veus que no. D’aquí, la conclusió que se’n trau és que no pots jutjar mai ningú només coneixent una versió dels fets.
En cas que prospere la nova llei estatal, què suposaria per al poble de Tivenys no tenir jutjat de pau?
Molta de la documentació que un està acostumat a anar a buscar a l’Ajuntament s’hauria d’anar a buscar a Tortosa, perquè ha d’estar certificada per un jutge. És cert que ara hi ha moltes coses que es poden demanar en línia, però n’hi ha d’altres que no. Això és un problema, especialment per a la gent més gran, gent que no està acostumada a posar-se davant d’un ordinador, que no saben què i com ho han de fer. A més, una de les persones que també es perdria si prospera esta llei és la secretària del jutjat de pau que, almenys en el meu cas, és qui em facilita moltíssim tot allò referent a la documentació i que és qui s’encarrega de tota la faena burocràtica.
