HomeSense categoriaMúsica als balcons

Música als balcons

Com a músic i flautista que soc, enyoro els diumenges. Des de l’inici del confinament la música ha estat present en molts pobles i ciutats del nostre territori. A la Sénia, el meu poble, tots teníem una cita als balcons i a les terrasses cada diumenge a les 12 h.
La gent, cinc minuts abans, ja sortia per guaitar i aplaudir els músics. En aquests moments previs sintonitzàvem la Sénia Ràdio, un mitjà que, malgrat estar cadascú a casa seua, ens permetia estar connectats i sincronitzats per uns minuts. Els altaveus del campanar ens ajudaven a inundar de música els espais més propers de la plaça major. De cop, el so dels punts horaris substituïa l’entrada, que fins llavors ens donava el director, per començar a tocar La Senienca. Per un moment la banda tornava a sonar per tots els carrers i racons del municipi. A mi aquell instant em feia recordar moments viscuts i m’entraven ganes de fer unes passes i imaginar-me, així, que fèiem un passacarrer. En acabar ens permetíem saludar d’una casa a l’altra, preguntar a la veïna del davant com estava o tocar la cançó de l’aniversari a la del costat perquè aquell dia feia anys. Accions a les quals donem ara més importància. Per a mi, durant aquest confinament, ha estat el moment més esperat de cada setmana. 

Al meu poble la banda no ha estat l’única que s’ha animat a actuar. Puntualment a les 20 h, algunes persones preparaven un altaveu i, micròfon en mà, delectaven el veïnat amb algunes cançons conegudes. Recordo les primeres passejades que ens permetien pel municipi. De punta a punta del poble podies escoltar algú fent música i a la gent que s’aproximava per escoltar-ho millor. Una escena que em recordava el conte El flautista d’Hamelín. Ho vaig trobar molt entranyable i alhora bonic. Una manera d’anar-nos retrobant. 
Ja no sortim per amenitzar els diumenges, però tampoc ens podem reunir, encara, per assajar com abans. Què passarà amb la música ara? Com seran els concerts d’ara endavant? I les festes majors sense orquestres i parelles ballant a la pista topant-se els uns amb els altres? Tot això segur que ens ho perdrem aquest estiu, ens haurem d’adaptar a nous formats. No serà el mateix, però vull pensar que ens quedaran les ganes de reviure-ho tan prompte com puguem. Sigui com sigui, la música ha de continuar sonant.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 87 = 96

Últimes notícies