Pregunta: La victòria parcial en les eleccions generals a Tortosa regenera les seues expectatives?
Resposta: Les confirma. El 21D del 2017 ja vam ser per primera vegada la força més votada a Tortosa. I ara, amb més diferència. La marca va a l’alça. Soc optimista per la tendència, però tampoc soc un il·lús. L’efecte Junqueras a les municipals no el tindré.
P: I per què creu que la marca fa la puja? Per què s’hi ha incorporat?
R: Esquerra és el partit de la coherència. Encara que vulguem pujar a l’Everest, ens ha agafat una tronada i som al camp base. Ens estem reforçant per quan arribe el temps òptim. I això ho hem explicat. Ara no es pot fer la declaració unilateral d’independència.
P: De vostè es diu que és un candidat conservador. Com ha encaixat a Esquerra?
R: A ERC he arribat en un moment de bonança del partit sense haver picat pedra en els moments durs i m’han acollit molt bé. Per a saber si soc de dretes o d’esquerres, que consulten la política que vaig seguir al Col·legi d’Advocats: no he estat mai conformista amb la institució que mana i he defensat sempre la persona més dèbil. Jo crec sobretot en la igualtat d’oportunitats i em qualificaria com a socialdemòcrata.
P: Prioritzarà un pacte d’esquerres o un pacte sobiranista?
R: Volem anar cap a una Tortosa Republicana, de la igualtat, ecològica, que done prioritat al vianant…. Si hi ha un partit que s’apropa a les nostres pretensions, hi podrem negociar. Però per a formar part d’un mateix govern, jo em sentiria incòmode al costat de persones que aplaudixen l’aplicació de l’article 155 o no reconeixen l’existència de presos polítics.
P: I això descarta el PSC?
R: De moment, sí. No dic que s’haja de compartir exactament la mateixa sensibilitat envers el procés català, però sí tenir aquella sensibilitat i veure que és una deshumanitat el que s’està fent.
P: Vostè reivindica la tasca d’ERC al govern municipal de Tortosa o agafarà una direcció molt diferent?
R: La direcció és diferent, fins al punt que ha canviat el candidat. No compartixo tot el que ERC ha fet fins ara al govern amb el PDeCAT, tot i haver garantit la governabilitat per damunt dels interessos de partit. I això l’alcaldessa ho hauria d’agrair més. La seua reacció per la reordenació de serveis sanitaris a la ciutat [a càrrec del Departament de Salut, en mans d’ERC], quan ho sabia des de feia temps, ha estat una total deslleialtat.
P: I què canviaria del que ha fet el PDeCAT amb ERC?
R: Cal un projecte de ciutat. No es poden anar fent obres a la babalà. Ara faré unes piscines. Havien de ser dos i ha sigut una. Si són perquè es banye la gent, no calia cobrir-les. Si són per a competicions, no fan les mides per a competicions internacionals. Són qüestions de dixadesa i de concepte: jo crec que no es pot fer un gimnàs per a guanyar uns vots i fer la competència a la iniciativa privada. Este gimnàs hauria d’anar per a les entitats esportives que no tenen un gimnàs propi. Com una llar d’infants municipal ha de ser per a la gent que no té mitjans. Menys selfie i menys aparença i més faena de despatx.
P: Però ERC li ha donat suport?
R: Sí, però jo no puc compartir segons quins plantejaments. No pot ser que haguem posat diners per fer més ostentós el pont de l’Estat i estos diners no hagen anat a parar a arranjar les muralles, cosa que té un retorn immediat amb el turisme cultural. Només ha preocupat cobrir la despesa corrent. Per a això, no cal ser polítics. Hem de ser creatius, i el PDeCAT no té projecte de ciutat.
P: I en què es fonamenta el projecte de la seua candidatura?
R: Benestar social, que inclou integració de persones desafavorides. Dinamització econòmica, que passa per donar més valor a la marca Reserva de la Biosfera, ajudant el productor a tenir punts de venda directes, també telemàtics, de productes d’agricultura ecològica. També passa per una indústria agroalimentària més potent. Tenim aigua i producte de qualitat i ningú es dedica a les conserves. Els altres dos pilars són el turisme, ecològic, patrimonial i de qualitat, i la cultura. Algú em diu ‘no pretendràs que siguem Florència?’ Què més voldria Florència que ser com natros? Tenim set quilòmetres de muralles de 2000 anys d’existència. Potser fins i tot podríem fer un cros resseguint les muralles.
P: La recepta per al nucli antic?
R: Quan recuperem els terrenys de Renfe, modificarem el pla parcial de la zona per a desmuntar la idea de posar-hi un gran centre comercial que l’únic que faria seria generar més nucli antic. La nostra idea és fraccionar el nucli antic. L’equip de govern ha fet coses, sí, però cal tirar més a tocar. A cada zona arranjada, garantir subministres de llum i aigua correctes, amb els cables soterrats i, si volem que s’instal·le població nova, fibra òptima. Al barri del Garrofer s’hauria de millorar l’accés rodat aprofitant que es farà el nou pàrquing de l’hospital i això potser activaria l’interès d’algun promotor a edificar-hi habitatges. També tenim la idea de tancar convenis amb propietaris de cases que per dimensió poden complir els requisits d’habitabilitat, perquè facen la cessió a l’Ajuntament i este les convertisca en pisos habitables a través de plans d’ocupació i les pose en lloguer social. El propietari manté la propietat i l’Ajuntament cobra el lloguer durant el temps que es determine. També calen fórmules per dir-li al promotor privat que si vol guanyar diners a la part nova, ha d’invertir a la part vella.
P: És factible fer un túnel entre Remolins i l’hospital, com diu?
R: Seria un vial urbà, no una ronda de circumval·lació, per a connectar Remolins amb la rotonda de la Simpàtica, des de l’accés des de Bítem passant per la Torreta i fent 300 metres de túnel per sota de les Avançades. El cost? Només una miqueta més car del que ha costat el pont de l’Estat. És un element d’infraestructura bàsica. El nucli antic no pot créixer si urbanísticament l’aboco a la marginalitat.
