HomeEntrevistesNorma Pujol · “Si no ens anticipem al tancament de les nuclears,...

Norma Pujol · “Si no ens anticipem al tancament de les nuclears, també tancaran les comarques”

La diputada ebrenca d’Esquerra Republicana, Norma Pujol, surt de l’hemicicle del Congrés dels Diputats amb gest d’incredulitat. Acaba de defensar una moció per a demanar a l’Estat que contribuïsca al fons català de transició nuclear, i s’ha trobat un cop de porta per part dels grups del Govern central. Una de les prioritats de Pujol (Flix, 1988) a Madrid és assegurar que el desmantellament de la central d’Ascó, de la qual depenen centenars de famílies, no dixarà assolada la Ribera d’Ebre. A banda, és la responsable dels temes de Drets Socials del seu partit i forma part de la comissió de pressupostos, una responsabilitat que, ara que comencen les negociacions, serà clau per a aconseguir noves inversions per al territori.

 

Acaba de defensar la moció sobre el fons de transició nuclear i demà [dijous] serà rebutjada perquè no heu acceptat l’esmena del PSOE i Unides Podem.

L’esmena que ells presenten pretén buidar de contingut la nostra moció, i ho fan amb un alt component electoralista. Passen tota la responsabilitat a la Generalitat, mentre que és l’Estat qui té competències exclusives en matèria nuclear. La Generalitat, després de dos intents tombats pel Tribunal Constitucional, ha aconseguit, al tercer intent, este 2023, crear un fons de responsabilitat amb les futures generacions.

El raonament dels grups del Govern espanyol és que ja existix una estratègia de transició energètica que impulsa el ministeri de Teresa Ribera.

L’Estat té 16 convenis de transició justa que afecten 186 municipis. Això representa una inversió de 550 milions d’euros. De tot això, a Catalunya no n’hi ha cap. Zero convenis, zero euros. En una interpel·lació a la ministra, em va respondre que perquè hi hagen estos convenis ha d’haver-hi un tancament. Nosaltres volem anticipar-nos. Treballem amb prou temps esta transició, per tal que quan siga el moment del tancament hi haja una alternativa real de llocs de treball per al territori. Entre Ascó i Vandellòs, 1.000 famílies viuen directament del sou de la nuclear. Indirectament, 900 més, i en temps de recàrrega poden ser 3.000. Intentar reubicar estes persones quan hi haja el tancament serà impossible. No només tancaran les centrals, també, les comarques. Ara tenim 24 milions d’euros per a aportar a estes comarques. Demanem que el ministeri faça els plans de transició justa com més aviat millor i que hi invertisca també 24 milions d’euros, com la Generalitat.

El PSC i els Comuns, precisament, diuen que la Generalitat podria invertir-hi més, i revertir al territori el 50 % de l’impost nuclear, en lloc del 20.

També diuen, els socialistes, que el radi d’acció hauria de ser de 30 quilòmetres, en lloc de 20… Tot això està molt estudiat per part de la Generalitat. Jo ho veig d’una altra manera: comencem invertint-hi 24 milions d’euros, fem els projectes i, si veiem que falten diners, posem-ne més. Però qui té la competència nuclear i qui recapta la majoria d’impostos és l’Estat.

Ara mateix, el calendari de tancament per al 2030 al 2035 és segur?

És un calendari pactat per l’empresa i l’Estat, però entenem que podrà ser revisat. D’algun lloc haurà de sortir l’energia i, segurament, este espai que ocupen les nuclears l’hauran d’ocupar les renovables; i en vuit, deu o tretze anys potser no en tindrem prou. Però la nostra responsabilitat és que, una vegada hi haja un calendari pactat, hem de treballar-hi. No podem esperar-nos a veure si s’allarga o no. Si no s’allarga, hem de tenir alternatives. I si s’allarga, serà bo tenir ja una diversificació econòmica.

A diferència d’altres països de la Unió Europea, el Govern espanyol no considera la nuclear com una energia verda, i sembla molt decidit a complir el calendari de tancament.

L’actual govern de PSOE i Unides Podem té molt clar que ha d’haver-hi un tancament nuclear. Però no pot plantejar-se sense tenir una alternativa real, i esta passa per les renovables i per uns convenis de transició justa que ara no s’estan duent a terme.

Potser és que no som conscient del que pot suposar que d’un moment a un altre tantes famílies es queden sense faena. Com a riberenca, com s’imagina el cop?

Jo vinc d’un municipi industrial. A Flix hem viscut de la química i de la nuclear d’Ascó. No són només els treballadors d’allà, també és tot el municipi, que gira al seu voltant: comerços, restauració… A Flix hem viscut un ERO molt important d’Ercros, i ja fa temps que treballem en la reindustrialització. Sabem que no és senzill. Hem vist que si no es fa amb temps, no es pot portar una empresa al territori.

En tot este debat, la qüestió de la seguretat és indestriable. De fet, heu presentat una esmena als pressupostos per a actualitzar els plans de seguretat PENTA.

Les centrals nuclears han tingut una inversió molt gran en plans de seguretat interior. Però el que no s’ha tocat, i que està obsolet, són els plans exteriors. Estem fent una faena conjunta amb la Conselleria d’Interior per a pressionar el Ministeri de l’Interior i que facen els canvis pertinents. No ens n’estem sortint. Com a membre de la comissió del Consejo de Seguridad Nuclear del Congrés, vam convidar el seu president, i este va poder comprovar com alguns canals de comunicació, en cas d’accident nuclear -que esperem que mai haguem de fer servir-, no estan actualitzats. Rebrem un fax en cas que hi haja un problema?

Una altra esmena que ERC ha presentat és per a demanar 45 milions d’euros en inversions al delta de l’Ebre. Quina és la proposta?

Com sabeu, el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat ja ha presentat una estratègia Delta amb projectes que es poden executar en els pròxims mesos. La nostra proposta a les esmenes dels pressupostos és que hi haja un fons amb dotació anual per a finançar el Pla de protecció del Delta i que l’Estat actue en domini públic marítim-terrestre. Creiem que la col·laboració entre administracions serà més profitosa si hi ha recursos per les dos parts.

Per ara, als pressupostos del 2023 no hi ha cap partida per al Pla de protecció del Delta.

Esperàvem trobar una partida amb pes dedicada al Delta, amb projectes i actuacions. Per això ERC presentem esta esmena, perquè siga negociada i, esperem, que siga aprovada. Tot el que no fem ja, encara ens farà anar més tard.

Com valoreu, en termes generals, les inversions que proposa l’Estat per a les Terres de l’Ebre?

És tornar amb la mateixa cançó. Fa molts anys que estem veient que la inversió de l’Estat per a les Terres de l’Ebre és molt minsa i que, a més, el compliment d’esta inversió sempre està per sota del 17 %. El que voldríem és que en algun moment el Govern espanyol fes unes inversions a Catalunya, com fa a la resta de l’Estat, i que el nostre territori, que és un dels més menystinguts, tinga dotació per a dur a terme els seus projectes importants.

El subdelegat Joan Sabaté defensava que es preveu una important inversió en infraestructura ferroviària, com la continuació del corredor mediterrani i més diners en Rodalies.

Hem vist que quan s’han posat els abonaments gratuïts de Renfe molta gent no ha arribat a temps a la faena o al metge. La inversió en ferrocarrils és relativa perquè ha estat infrafinançada durant molts anys. Tenim una R15 i una R16 amb uns trens antiquíssims que haurien de ser de Rodalies.

Des d’Esquerra condicionareu el vostre vot als pressupostos a les esmenes que heu presentat o dependrà d’altres qüestions polítiques?

Com la gent sap, Esquerra mantenim una negociació de primer ordre amb el PSOE i Unides Podem per qüestions com la reforma del delicte de sedició i altres prioritats de país. Els diputats i diputades quedem al marge d’això, tenim altres vies de negociació. El que farem a la ponència dels pressupostos, quan votem esmena a esmena, és intentar que s’aproven les nostres.

En tot cas, encara esteu lluny de dir sí als comptes de Sánchez?

Sí, ja ho vam dir la setmana passada al debat d’esmenes a la totalitat. No les vam votar per a donar més marge al diàleg i la negociació. Però evidentment encara som molt lluny de poder-hi donar suport.

La portaveu de Junts va dir, amb referència a Esquerra, que “alguns es venien barats”…

Qui hauria de respondre a estes paraules és ella mateixa, a mi no m’agrada fer valoracions d’altres grups parlamentaris. Però sí que considero que la tasca que fem a Esquerra, tant a escala de país com en l’àmbit parlamentari, és de formigueta. Al cap i a la fi, hi ha unes persones que fa un parell d’anys dormien a la presó i ara dormen a casa seua. I ara volem modificar el delicte de sedició perquè unes altres persones que van treballar pel país també puguen tornar. Si algú creu que això és vendre’s barat…, per a mi és dignitat.

Com definix el paper d’Esquerra a Madrid?

Gràcies a la nostra negociació hem aconseguit coses tan importants com les mesures per la pandèmia, aprovar una llei d’infància, nous convenis universitaris, les prestacions contributives i no contributives, una llei d’interins, l’ingrés mínim vital, la llei del només sí és sí, la llei de ciència, dos apujades del salari mínim, quatre comissions d’investigació, millorar les condicions de les treballadores de la llar… i que nou persones puguen dormir a casa i no a la presó. Al final, això és la faena important que fem a Madrid i que no es veu. I això no és possible sense diàleg i negociació.

I com a representant del territori, manteniu coordinació amb altres grups?

Encara que som sis diputats per Tarragona, és evident que els diputats ebrencs som Ferran Bel i jo mateixa. Som els que coneixem més el dia a dia, els que vivim al territori. Parlar entre nosaltres és molt més fàcil que parlar amb altres grups que no tenen diputats de les Terres de l’Ebre. Amb cordialitat, intentem tenir una coordinació per a millorar tant com siga possible la vida de la gent del territori.

Falta un any per a acabar la legislatura, però potser ja pot fer un balanç de com ha estat la seua primera com a diputada.

L’aterratge a Madrid va ser a marxes forçades i, justament quan ja agafava el ritme de com funciona la Cambra, ens trobem amb una pandèmia que, en el meu cas, es va ajuntar amb un embaràs. Per a mi la legislatura ha estat, en el terreny emocional, de molts alts i baixos; però també en l’àmbit col·lectiu, amb la pandèmia i, ara, amb la guerra d’Ucraïna. És prompte per a fer un balanç, però puc anticipar que estic molt satisfeta de la faena que fem com a grup parlamentari a Madrid. És una faena que sovint no es veu, però que és necessària per a millorar la vida de les persones en molts àmbits que es decidixen a Madrid. Mentre no siguem una República, hem de ser aquí per a ajudar.

La seua arribada al Congrés ha coincidit també amb l’entrada de l’extrema dreta.

Recordo estar molt impactada, els primers mesos. Crec que es van adonar del que estaven fent i ho han anat regulant. Però al seu ADN hi ha este factor, que és molt perillós. No només pels seus discursos, també per la seua forma d’actuar o de dirigir-se a les persones que són al faristol. No només perquè és irrespectuosa… No ho sabria definir, és el que diuen i com ho diuen. És com si els estigués veient en blanc i negre.

Suposo que el moment més dur ha estat la pèrdua del seu company, el senador de Gandesa Miquel Aubà…

(S’emociona) Una pèrdua que no esperàvem. Ens va dir que li estaven fent unes proves, però va arribar a un punt que era irreversible. El trobem molt a faltar, a Madrid. Era una persona de tracte molt fàcil, treballadora i amb qui es podia arribar a grans consensos en matèria d’agricultura, que era el que ell dominava. Tenia el tarannà d’una gran persona, i ja no hi és.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 81 = 87

Últimes notícies