Al juny del 2018 Móra la Nova generava alarma per la presència del pesticida Isopropil triazina a l’aigua del pou que subministra al municipi. Posteriorment, altres alarmes s’han anat produint pel territori de les comarques del tram final del riu Ebre, una vuitantena de pobles. Des d’aleshores la idea de demanar que els ajuntaments publiquen les analítiques de la qualitat de l’aigua municipal ha estat una constant. Hem parlat amb alcaldes, presidents dels consells comarcals, enviant correus electrònics, etc. En alguns casos bona recepció i disposició, en altres ni ens han rebut, pocs amb negativa absoluta a fer publiques les analítiques. Però, en general resultats poc satisfactoris. Fins al moment només aigües de Flix, Falset i Tortosa van publicant les analítiques. Algunes persones m’han comunicat que ho miren alguna vegada.
El cert és que recentment el Parlament Europeu i el Consell han aprovat la nova Directiva (UE) 2020/2184, de 16 de desembre del 2020, relativa a la qualitat de les aigües per a consum humà. Va entrar en vigor el 12 de gener i ara es troba en procés de transposició a la legislació espanyola. El Ministeri de Sanitat és el responsable de la transposició, tot i que l’àmbit de la nova llei preveu altres ministeris com són el de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, el de Drets Socials i Repte 2030, Indústria, Consum, Habitatge i Educació. Molts de ministeris per a un nou repte a l’aigua potable.
La nova legislació que en sortirà d’esta Directiva aportarà canvis significatius en tot el procés de la seua gestió, així com en la informació que haurà de garantir la disponibilitat d’aigua sostenible i el sanejament per a tothom en l’accés als serveis essencials, sobretot per als col·lectius vulnerables.
Entre altres aspectes, la nova Directiva preveu avaluar el risc en tres àmbits diferents que pot afectar la qualitat de l’aigua servida: 1) a la zona de captació, en el millor dels casos s’adoptaran perímetres de protecció de les aigües subterrànies i superficials; 2) s’avaluarà la gestió del sistema d’abastament definint i aplicant les mesures de control per a la prevenció i atenuació del risc i entre altres validant l’eficàcia de la desinfecció de manera que els derivats siguen els menors possibles; 3) avaluar els riscos dels sistemes de distribució domiciliària, com pot ser el cas de tenir encara conduccions de plom i per a establiments la legionel·la.
Però, personalment vull destacar la sensibilitat que presenta el nou repte que aporta l’article 17 sobre la informació al públic, ja que representa un canvi importantíssim respecte a legislació anterior encara vigent. Els usuaris tindran accés a informació concreta de la qualitat de l’aigua segons els paràmetres analitzats de l’aigua municipal servida. La llista podrà ser bastant llarga, segons els descrits a l’annex IV, estem parlant d’un mínim de 60 paràmetres.
Els resultats publicats hauran de fer referència als més recentment analitzats. Cal tenir present que una analítica d’aigua no s’aparta molt d’una de sang. Cada paràmetre va acompanyat del valor de referència, si el resultat és superior vol dir que no compleix i s’hauran de prendre mesures per a corregir-ho.
En fi, serà obligatori que els municipis facen públiques a la seua web les analítiques de les aigües servides. Estem esperant que s’aplique la nova legislació. Els usuaris podran consultar lliurement la qualitat de l’aigua servida als municipis. El fet de conèixer la bona qualitat permetrà dixar de buscar alternatives i consumir aigua de l’aixeta. No caldrà comprar aigua envasada i amb un senzill filtre de carbó actiu granular (GAC) es podrà eliminar el possible gust de clor, trihalometans i altres substàncies orgàniques, per a beure aigua de qualitat del municipi.
