HomeMedi AmbientOberta la rampa de l’assut a Xerta, un connector ecològic per als...

Oberta la rampa de l’assut a Xerta, un connector ecològic per als peixos migradors de l’Ebre

La rampa de peixos de l’assut de Xerta i Tivenys ha entrat en funcionament este dilluns, 14 d’octubre, deu mesos després que s’amollessen al riu els primers exemplars d’esturió en el marc del projecte MigratoEbre. Se van introduir una cinquantena d’alevins que, si aconseguixen evolucionar i créixer al Delta i a la mar de l’Ebre, tornaran a remuntar el riu d’aquí a uns anys per a buscar racons on fresar. La novetat és que podran desovar més amunt del principal assut del tram final del riu, fins ara un obstacle insalvable que havia contribuït de forma determinant a la desaparició de l’esturió europeu de les aigües de l’Ebre català.

La construcció de la rampa s’emmarcava dins de les accions incloses en el projecte LIFE MigratoEbre, finançat amb fons europeus i que ha liderat l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) des del 2014. “Les comportes de la rampa de peixos ja estan obertes perquè hi baixe aigua de manera definitiva i garantir, així, la connectivitat ecològica dels peixos migradors al riu Ebre”, valora l’encara directora de l’IDECE, Norma Pujol.

la més gran de catalunya L’obra, que va començar a finals de l’any passat i estava prevista inicialment per a un termini de quatre mesos, però es va haver de prorrogar per les contínues avingudes d’aigua del riu. A finals de juny de 2024 se van finalitzar les obres de la rampa més gran de Catalunya, amb una longitud de 236 metres, una amplada útil de 8 metres i una pendent de 2,7%. A més a més, s’han instal·lat dos càmeres subaquàtiques -una a cada extrem de la rampa- connectades a internet que permetran seguir els moviments dels animals a temps real i comprovar si la rampa funciona i els és útil.

Amb la posada en marxa de la rampa de peixos se culmina amb èxit el projecte MigratoEbre i es restaura significativament la connectivitat ecològica del tram final del riu Ebre a través de la interconnexió dels espais naturals inclosos en la Xarxa Natura 2000, un repte assolit amb dos rampes: la de l’assut de Xerta i Tivenys i la de l’assut d’Ascó, que multipliquen per deu la disponibilitat d’hàbitats de fresa per a l’esturió, la saboga i la llamprea, així com afavorixen el creixement de l’anguila. “L’assut va ser un impacte humà molt potent per a totes estes espècies autòctones i ara hem treballat perquè puguen tornar a reproduir-se al riu”, destaca Pujol. Els responsables del projecte destaquen que “la fauna que l’habita també garantix la bona salut de l’Ebre”.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

87 + = 90

Últimes notícies