HomeSense categoriaObrir llista dels morts a l’exili

Obrir llista dels morts a l’exili

EDITORIAL // En la secció de Primera Plana d’este número s’oferix per primera vegada una llista amb la trentena d’exiliats ebrencs que van trobar la mort l’any 1939 als departaments francesos dels Pirineus Orientals. Formen part d’una llista més àmplia, de 1.685 noms, de persones de tot arreu que van haver de fugir de la victòria franquista i van trobar la mort poc després de creuar la frontera. Algunes famílies coneixien el seu destí final, altres no. L’elaboració de la llista, a càrrec de tres historiadors compromesos amb la memòria i a partir d’una llista més limitada que es va publicar al BOE el març de 1940 i que gairebé no va tenir cap repercussió, és un primer pas. Oferix ja un primer resultat fidedigne de la tragèdia d’aquells primers mesos d’exili en aquella zona concreta de la Catalunya del Nord, però és només la punta de l’iceberg. Molts altres patiments i morts, algunes que encara no tenen noms i cognoms en aquella mateixa regió i sobretot moltes altres escampades per França, embolcallades d’enyorança i desarrelament, bastixen la història de l’exili republicà, un fenomen poc abordat per la historiografia. 

Per això ho posem en valor com un primer pas cap a una anàlisi més detallada. Per això considerem que és tan important la llista que publiquem. Una llista oberta: qualsevol persona que necessite o tinga informació pot contactar amb l’equip que l’ha elaborat, que ja té l’encàrrec d’aprofundir-hi de part de la direcció general de Memòria, o amb altres organismes que continuen estudiant el cost humà de la guerra i la postguerra.

La llista no descobrix cap esdeveniment, però posa rostre a la cruesa d’aquell exili i agrupa per primer cop una sèrie de víctimes de l’exili per la seua condició. N’hi ha de tots els racons de les Terres de l’Ebre. I segur que ens en dixem algun. Per això obrim llista, perquè des de la persistència memorialista es puga alleugerir el sentiment de més persones com la Magdalena Escoda, de la Torre de l’Espanyol, el testimoni de la qual és colpidor i il·lustratiu de l’exemple de famílies que havien perdut literalment el rastre d’un ésser estimat. Cal perseverar i continuar dignificant el record de les víctimes, de totes, sense excepció ideològica ni de cap altra índole, per a continuar convertint aquella experiència traumàtica en un referent del que no pot tornar mai a passar.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 1 =

Últimes notícies