La setmana passada el Govern de la Generalitat feia públic el full de ruta per a accelerar la transició energètica de Catalunya, un repte en el qual ja anem tard i malament. Aquest full dibuixa un nou model energètic sostenible, respectuós, acordat amb el territori i desenvolupat amb la cooperació de tots els agents.
La modificació del Decret llei d’energies renovables (Llei 16/2019), impulsat per la consellera Teresa Jordà, va en la direcció de crear diferents eines útils de planificació, com el Pla territorial sectorial de les energies renovables a Catalunya; que servirà per tenir una planificació de les infraestructures energètiques que necessita el país, distribuint els espais òptims per implantar-hi noves instal·lacions i bloquejant aquells que cal preservar.
També es crea la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCTE), amb un equip de tècnics que el Govern situarà a cada comarca per donar suport als municipis en els projectes d’energies renovables, i que donarà, així, resposta a administracions locals com les nostres: amb pocs recursos tècnics i els que tenim, sense els perfils necessaris per fer front als projectes que es presenten.
Per tant, celebrem poder disposar d’aquesta xarxa tècnica, molt necessària per conduir aquesta transició energètica de forma correcta i ordenada.
La nova modificació legislativa ha de permetre el repartiment de projectes d’energia arreu del territori, amb un nou model energètic sobirà, democratitzat, sostenible, 100% renovable i de proximitat. Reforçat per la creació d’una energètica pública, amb capacitat d’influir des de l’Administració en el sector de l’energia que incideixi en totes les fases del sector elèctric.
Amb aquesta energètica pública es podrà produir energia, especialment en aquells espais de proximitat pels quals no tenen interès els grans promotors energètics, participar en la propietat de noves plantes de generació renovable, ajudar i participar en el desenvolupament de comunitats energètiques renovables i ciutadanes; i entrar en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de les quals caduquin les concessions.
El Decret ha de consolidar un model energètic, distribuït i descentralitzat, que superi els grans oligopolis i fixi les comunitats energètiques locals i la participació de la ciutadania, al centre de la producció de l’energia elèctrica. De fet, amb el nou text s’introdueixen criteris per prioritzar el foment de l’autoconsum i també del tràmit dels projectes que connectin a mitja tensió, inferiors a 5 MW.
Tot aquest canvi de model es pretén fer amb cohesió territorial. Per això, la nova proposta legislativa deixa enrere el model actual, en què els projectes es presentaven sense cap coneixement dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments. Ara s’hi introdueix més transparència, amb l’obligatorietat per als promotors d’informar prèviament del projecte i presentar l’acord del 50% dels propietaris de la superfície ocupada pels aerogeneradors o plaques solars. El Decret també incorpora l’obligatorietat d’acreditar l’oferta de la participació de, com a mínim, el 20% del projecte, als ciutadans i l’administració local.
I per últim, un aspecte no menor que cal destacar és que, mentre que l’anterior decret llei era aplicable únicament a sòls no urbanitzables, el nou decret augmenta la disponibilitat de sòl en afegir-hi els sòls urbanitzables, tant els desenvolupats com els no desenvolupats, ampliant els llocs d’instal·lació per fer una transició energètica amb la participació de tothom, basant-se en l’equilibri territorial, i on altres parts del país siguin tan solidàries en l’aportació d’energia com les nostres comarques.
Tot plegat, representa un salt endavant, que caldrà veure a la pràctica com s’acaba aplicant i concretant, però que d’entrada mereix un vot de confiança. No podem seguir ni aturats, ni al servei dels grans oligopolis, perquè la transició energètica o la fem nosaltres o ens la faran des de fora; imposant al territori grans projectes de línies de molta alta tensió, com ja hem vist amb els projectes de Forestalia i Peol-280, preparats per transportar l’energia que es generarà fora i es consumirà aquí, trinxant el territori sense miraments.
