Recentment, s’ha fet la renovació de les pastilles de iodur potàssic que caducaven i que han d’estar disponibles per a la població en casos d’emergència nuclear contemplats en els diferents plans de l’Estat que, en el cas de les Terres de l’Ebre, afecta municipis com Ascó i Vandellòs, però també altres poblacions de l’entorn.
En el cas d’una emergència nuclear, les pastilles de iodur potàssic s’utilitzen com a antídot a la radiació present a l’aire, en casos de possibles fuites, per exemple. El iodur potàssic és un component que garantix la profilaxi radiològica davant d’incidents nuclears. És a dir, la ingesta de la dosi recomanada, per via oral, bloqueja l’absorció per la glàndula tiroide de iode radioactiu present a l’aire contaminat.
En total, s’han repartit 720.000 pastilles a les àrees d’Ascó i Vandellòs: 685.000 han sigut destinades a la població i s’han distribuït als municipis d’Ascó, Flix, la Torre de l’Espanyol, Vinebre, la Figuera, el Molar, la Fatarella, Palma d’Ebre, Corbera, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Riba-roja, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Hospitalet de l’Infant. La resta han sigut posades en mans del personal d’intervenció (10.000), reserva (5.000) i estoc (20.000).
Estes pastilles, d’alta importància per a la seguretat ciutadana i la prevenció de riscos majors, són subministrades per la Direcció General de Protecció Civil del Ministeri d’Interior, que assigna una quantitat concreta a cada un dels plans nuclears d’Espanya.
En el cas del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el pla nuclear per la gestió d’una situació d’emergència i, per tant, d’este medicament en concret, és el PENTA (Pla d’Emergència Nuclear d’Ascó i Vandellòs, Tarragona), un pla director de la Unitat de Protecció Civil de la Subdelegació del Govern espanyol a Tarragona.
Este pla comprèn totes les accions necessàries de preparació i preveu les actuacions a seguir per a atendre situacions de risc col·lectiu greu que es puguen derivar d’accidents a les centrals d’Ascó i Vandellòs mentre estes produïxen electricitat i emmagatzemen combustible usat.
L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, explica que, en termes municipals, existix un pla concret que comprèn les actuacions a dur a terme i les indicacions a seguir per a gestionar la catàstrofe des de dintre: el PAMEN o Pla d’Actuació Municipal. Este pla, que es revisa cada poc temps, està regit per la figura de l’alcalde i pretén assegurar el compliment de les directrius, especialment referents a la comunicació entre les forces de seguretat i la ciutadania. “De fet, la pròxima actualització del pla, en el cas del municipi d’Ascó, està a punt de finalitzar-se i només faltaria que fos aprovada pel Ple municipal”, declara Ribes.
En el cas de les pastilles de iodur potàssic, que segons el mateix PAMEN només s’haurien de prendre en casos d’una emergència de nivell 3, és a dir, extrema, l’alcalde del municipi assegura que ells mateixos des de l’Ajuntament en tenen la custòdia al municipi i que, a diferència d’altres llocs a altres països, no les repartixen fins que no siga necessària la seua ingesta. Una decisió que no depèn de l’Ajuntament sinó de l’Estat. “És poc útil que siga la gent qui tinga les pastilles a casa seua, ja que en una suposada emergència no ens podríem permetre perdre dosis o no tindre un control directe”, exposa Ribes, qui afegix: “El millor és que estiguen en un lloc totes juntes, al Centre de Coordinació Operativa Municipal [CECOPAL], i en el moment d’una emergència se faria el repartiment de la forma que està especificada al PAMEN”.
Probablement, en un cas d’emergència extrema, segons ha explicat el batlle, el primer pas seria el control dels accessos a la població, així com el control dels aliments i l’aigua. Després s’estabularien els animals i just abans de confinar la ciutadania es duria a terme la profilaxi radiològica amb les pastilles que es repartirien, segurament, casa per casa o en llocs habilitats. “Al municipi disposem d’una llista de llocs que es podrien habilitar per a acollir persones sense llar o la gent dels afores que hauria de concentrar-se al poble, un dels quals és el casal municipal”, detalla Ribes.
A propòsit d’això, l’alcalde del municipi reconeix que, pel que fa a la població, caldria informar i preparar més a la ciutadania, ja que ara fa molts anys que no es du a terme cap campanya de prevenció. Explica que no només caldria informar amb fulletons sinó també amb casos pràctics com simulacres, encara que a nivell poblacional siga complicat. “El més important en una emergència és la població i aquí els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental: la gent ha de seguir les indicacions que es marquen i estar atents al que es diu als mitjans, sobretot, en casos de confinament o evacuació”, manifesta.
Confinament
També revela altres indicacions diverses: “Quant al confinament s’ha de saber el bàsic: posar tovalloles humides als marges de les portes per a evitar que l’ambient de fora entre a dins de casa, mirar de tancar els accessos d’aire que hi puga haver i buscar una habitació el més aïllada possible de l’exterior, al mig de la casa.” “En cas d’haver-se fet el repartiment de les pastilles de iode cal prendre la dosi recomanada, per a saturar les glàndules tiroides i evitar que el cos absorbisca la radiació del núvol tòxic que normalment està compost de iodes activats, que són radioactius”, tanca. És una pastilla que més enllà d’evitar l’absorció d’aire contaminat no s’utilitza per a res més.
De fet, el iodur potàssic és una sal. Fonts del departament de Salut expliquen que a nivell de farmàcia s’usa contra la radiació o inclús també per al tractament de l’hipertiroïdisme, amb prescripció mèdica: “La profilaxi radiològica és un procés que es porta a terme per mitjà de l’administració de comprimits d’IK (iodur potàssic), una substància que té la capacitat de saturar la tiroide i fer que, en el cas que tingués contacte amb el iodur 131, el material radioactiu, esta glàndula no es veiés afectada”. Les fabrica la farmàcia militar i les que estan previstes per a emergències no estan a l’abast de la població. A més, expliquen que és un medicament que bloqueja l’absorció de la radiació, però no produïx cap efecte més, a curt termini, i que en un cas d’emergència, de fuita radioactiva, se distribuirien només a les poblacions de la zona 1, on s’inclouen les més properes, en un radi de 10 quilòmetres al voltant de la central. “Es distribuirien a través d’un sistema porta a porta i per a 48 hores. El següent pas, si així ho indiquessen les autoritats, seria l’evacuació”, expliquen les mateixes fonts, que assenyalen que a la zona 2, amb poblacions en un radi de 30 quilòmetres, és on hi ha estacions de descontaminació.
Finalment, destaquen que, en un cas d’emergència, estes pastilles són de gran importància per a evitar una absorció de la radiació que provocaria efectes a curt i llarg termini. Se tracta, doncs, d’un medicament regit per un curós procediment de distribució i custodiat per cada municipi, amb una importància de la qual caldria prendre més consciència.
