EDITORIAL // Per fi hi haurà govern. Poc abans que s’esgotés el termini per a evitar una convocatòria automàtica de noves eleccions. Un símptoma que el pacte de govern, si bé els resultats del 14-F havien deparat la majoria independentista més folgada en escons registrada fins ara, no ha estat gens fàcil. En plena pandèmia, amb les topades acumulades al si del govern, amb estratègies també diverses cap a la secessió, l’independentisme ja no ha pogut fer valer l’objectiu nacional comú per a cosir el seu espai sense tenir en compte moltes altres qüestions que són essencials. Fins aquí, potser no és tan negatiu que s’haja trigat tant a assolir un acord de govern per a intentar pilotar la sortida de la crisi pandèmica. El problema és que en el rerefons de la dilació s’han vist clarament indicis de desconfiança que probablement no podran dixar de marcar el nou executiu.
Donem-li, siga com siga, un vot de confiança, perquè governe per a tothom i siga decidit, empàtic i imaginatiu a l’hora d’articular fórmules que faciliten a la ciutadania i a les empreses la reacció postpandèmica. I des de les Terres de l’Ebre cal exigir al nou executiu presidit per Pere Aragonès que els canvis de responsabilitat en els diferents departaments no perden de vista decisions preses amb consens o correccions apuntades a situacions de conflicte com la que ha desencadenat el desplegament del decret de renovables del 2019.
És d’entrada una bona notícia que els ajuntaments s’incorporen de forma immediata, en virtut de l’acord entre ERC i Junts, a la Ponència de renovables que exercix de filtre dels projectes de noves centrals energètiques que s’estan presentant. Probablement el decret signat per Àngels Chacon no era una mala eina en si mateix per a complir els compromisos de descarbonització, però s’ha demostrat que calia ajustar el seu desplegament sobre el territori i s’ha de fer sense demores.
Tampoc es poden retardar la solució per a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, com a centre de referència territorial, l’estabilitat pressupostària del Copate per al tractament de plagues, l’acompanyament i coordinació dels projectes que opten a beneficiar-se dels nous ajuts europeus o el compromís amb el Delta i el treball amb l’Estat sense més excuses de part de cadascuna de les dos administracions.
El nou govern té una faena ingent com segurament cap nou govern n’ha tingut mai en les darreres dècades. Entre altres coses perquè des que l’expresident Quim Torra va donar fa més d’un any la legislatura per acabada, i fins i tot des d’una mica abans, l’acció de govern ha estat més aviat de baix perfil, sense abordar grans qüestions amb l’argument inercial de la provisionalitat. Per tant, s’entreveu en la seua gestió una transcendència extraordinària al marge del legítim full de ruta independentista.
Dels canvis en l’estructuració del govern, amb la creació de nous departaments i la reorganització d’altres, s’entreveu igualment que el govern és conscient que aborda un nou cicle que va més enllà de la legislatura -si el retard en l’acord fos imputable al sentit de la responsabilitat, l’hauríem de celebrar- i que té plantejats clarament reptes molt importants -com la mateixa transició energètica i com la resposta definitiva a la covid- que van més enllà de la legislatura. Caldrà perícia històrica i determinació inajornable per a encarrilar el futur del país i del territori a mitjà termini.
