A la serra del Montsià s’alça imponent una roca coneguda com La Foradada. Un mirador natural a més de 650 metres per sobre del nivell del mar des d’on es pot observar, si el dia és clar, la silueta del delta de l’Ebre. Una ruta de dificultat mitjana que, fins diumenge passat, no havia aconseguit assolir cap persona amb diversitat funcional. Xavier Sabaté, de Deltebre, va ser el primer usuari amb cadira de rodes a veure l’estampa des de dalt de la muntanya, i ho va poder fer gràcies a una cadena humana de voluntaris que el van acompanyar en el trajecte.
Tot va començar quan Lluís Castells, acompanyant de la Unió Excursionista Lo Passador de Deltebre, va sortir a entrenar per la muntanya. “Com molts altres cops vaig pujar a la Foradada i un cop a casa vaig dir-li a la meua parella, que és educadora social, que allí havia de pujar el Xavier”, explicava Castells que ha corregut la Running Sèries Terres de l’Ebre empenyent la cadira de rodes del Xavier. I el que al principi semblava una bogeria, va acabar fent-se realitat amb l’ajuda d’altres voluntaris, que es van sumar al mantra de Castells: “Volem tombar barreres perquè no hi haja cap limitació a l’hora de practicar esports”.
Amb el projecte No limits, Castells i la seua parella, Vallivana Obiol, han engegat este 2020 una iniciativa amb Lo Passador per a apropar les muntanyes a persones amb algun tipus d’handicap físic o psíquic. El passat diumenge -2 de febrer- al matí, els membres d’esta agrupació excursionista de Deltebre, voluntaris del Centre Residencial La Duna i de la Fundació Tutelar van emprendre la pujada a la muntanya. “Quan vaig arribar em va preguntar que a quina carrera anàvem, i li vaig dir que sortíem a la muntanya. Es va quedar sorprès”, afegia Castells. Sabent que la muntanya per si mateixa ja és un límit, la idea inicial del projecte era comprar una cadira adaptada per a l’agrupació excursionista, però quan Castells buscava informació sobre este tipus de cadires, va conèixer l’Associació Caza Retos de València que feien estes activitats i que volien venir a mostrar-ho.
El trajecte de l’aparcament fins al cim de la Foradada va costar un total de 4 hores, en les quals els diferents voluntaris van acompanyar Castells, que majoritàriament portava la cadira, tot i que en alguns punts més complicats col·laboraven conjuntament formant una cadena humana.
El voluntari i impulsor de l’activitat ha afirmat emocionat que la gesta “va ser bastant complicada tant tècnicament com físicament perquè no teníem experiència”, però tot i això, el grup de 19 persones va aconseguir arribar al cim de forma satisfactòria. El Xavier, però, va ser un dels que més va gaudir el cim per primer cop: “Amb paraules parlen poc, però les mirades ho diuen tot”, sentencia Castells.
Ara, després de la pujada, que havia de ser la culminació del projecte No limits i ha acabat sent el principi, tenen com a objectiu iniciar una sèrie d’activitats per a recaptar diners per a comprar una cadira adaptada perquè totes les persones puguen dirigir-se a la Unió Excursionista Lo Passador per a poder pujar a una muntanya.
Companys de curses
La relació entre Xavier Sabaté i Lluís Castells va enfortir-se fa cosa d’un any, quan Castells va començar diversos reptes per a apropar l’esport a les persones amb diversitat funcional.
Sabaté i Castells van començar a córrer junts, el primer amb cadira i el segon empenyent-lo, a les Running Sèries de 10 quilòmetres, els quals van finalitzar les nou carreres a les quals van participar. “La limitació que tinc amb Xavier és que estic corrent amb una cadira de passeig i això em provoca que haja d’anar molt inclinat per a córrer, i per això també estem intentant obtenir una cadira per a fer la Running Sèries”, seguia Castells. Amb projectes com estos, ni la muntanya ni els esports poden esdevenir una barrera per a cap persona. Xavier Sabaté és el primer exemple de superació quan moltes mans s’ajunten per una bona causa.
