HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catPolítica sense ètica. El cas de La Ràpita

Política sense ètica. El cas de La Ràpita

Estimo la població de Sant Carles de la Ràpita o, simplement, La Ràpita. Me és bastant indiferent el nom de la població. Però no el procés pel canvi realitzat.

És ben conegut el que ha passat en les darreres setmanes. L’ajuntament convoca un referèndum local per tal de decidir si es canvia de nom, eliminant el “Sant Carles” i quedant només “La Ràpita”. Per a la consulta el propi ajuntament estableix unes regles, que exigeixen majoria d’un opció però establint un percentatge mínim de votació. Es realitza la consulta, i una de les dues opcions, la de “La Ràpita”, guanya en vots però no s’assoleix el mínim prefixat.

Per tant, en funció del resultat i seguint les pròpies regles fetes per l’Ajuntament, s’havia de mantenir el nom anterior. Aleshores, la majoria municipal d’ERC decideix tirar pel dret i canviar el nom en un ple, malgrat el referèndum. Cal reiterar que ells mateixos havien posat les regles, però no els importa incomplir el que havien establert.

Comprenc que la majoria municipal volgués seguir endavant amb el projecte de canvi, però lo lògic i honest en aquest cas era manifestar que dintre d’uns anys, en el proper mandat municipal després de les eleccions de 2023 perquè els referèndums no es poden fer cada quatre dies, proposarien una altra consulta popular, potser amb unes noves regles. Però no.

La gravetat del que han fet no és per un assumpte polític, sinó prepolític. Ni té res a veure amb dretes o esquerres, o independentisme o constitucionalisme. Per sobre i abans de l’acció política hi ha el sentit i la convicció de complir els compromisos personals, respectar la paraula donada. Se’n diu ètica. O dignitat. O honradesa. O rectitud.

Sembla que alguns no saben què signifiquen aquestes paraules. El que ha passat a La Ràpita evidència l’absència d’ètica d’un alcalde i uns regidors. Sabem que a vegades un polític promet fer alguna cosa i després no ho pot complir perquè les circumstàncies són complexes. Però aquest no és el cas, perquè ha estat una qüestió de pura decisió personal de l’alcalde i els regidors del seu grup no condicionada externament.

Estem molt acostumats a l’ús de la mentida en la vida pública. Potser per això mateix hi ha gent que considera normals accions com la realitzada. Lamento que la premsa no estigui plena d’articles com el que ara escric denunciant la violació de les normes que vostès mateix van establir. I espero que els ciutadans de La Ràpita els ho recordin tots els dies fins i tot pel carrer.

Han fet un dany enorme. Que el nom de la població sigui un o un altre té una importància limitada. Vaig per un altre camí. Vostès, senyor alcalde i senyors regidors del seu grup municipal, crec que m’entendran si els demano una cosa: parlin als seus fills mirant-los als ulls, i per a formar-los digueu-los que no els importi dir mentides si això els convé en un moment determinat. Ni té cap importància incomplir allò que han promès. I que val tot si un vol aconseguir una cosa! Els asseguro que és un bon sistema no solament per a fer-los persones sense ètica ni moral de cap mena, així com preparar-los per a ser pèssims ciutadans, sinó per a fabricar futurs delinqüents.

Estic segur que, algun dia, potser més aviat que tard, aquests mateixos fills els ho tiraran a la cara.

Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 8 =

Últimes notícies