Frida Kahlo, pintora; Jill Tarter, astrònoma; Marie Curie, científica; Margherita Hack, astrofísica; Mae C. Jemison, astronauta i metgessa; Rosa Parks, activista; Margaret Hamilton, informàtica. Aquesta és només una ínfima relació de dones que han deixat empremta a la història de la humanitat. Tot i els grans obstacles que històricament han tingut -i tenen-, les dones han aconseguit fites que han fet d’aquest un món millor. Particularment, un d’aquests esculls ha sigut -i és- l’anomenada bretxa salarial. És a dir, hi ha una discriminació salarial de gènere en perjudici de la dona. Com a indicatiu de la seva importància, la professora de la Universitat de Harvard, Claudia Goldin, ha guanyat el Premi Nobel d’Economia d’aquest any per donar llum a aquest fet. Més concretament, per haver millorat la nostra comprensió sobre el paper de la dona al mercat laboral. Segons la professora Goldin, històricament aquesta diferència de gènere clarament ha perjudicat al sexe femení, agreujant-se, paradoxalment, durant la revolució industrial però suavitzant-se des de la segona dècada del segle XX. Així doncs, a què és deguda aquesta diferència entre ambdós sexes?
Una clara explicació, segons la premi Nobel, són les expectatives. A principis del segle XX, socialment s’incentiva que la dona només treballi uns pocs anys fins que es casi i/o tingui fills, moment en el qual surt del mercat laboral. En el millor dels casos, aquesta es reincorpora al mercat de treball quan els fills ja són adults, havent perdut l’oportunitat de formar-se i adquirir valuoses habilitats. Aleshores, les filles, al veure aquest comportament maternal, veuen limitades les seves expectatives de futur, tant formativament com laboralment, i es veuen motivades a seguir el mateix camí que les seves mares. Tanmateix, afortunadament, això ha anat canviant amb el pas del temps.
A finals de la dècada dels anys 60 es facilita l’accés a la píndola anticonceptiva, la qual té un paper fonamental en aquesta història. Gràcies a la píndola la dona té molt més control sobre la maternitat, fet que permet endarrerir amb més fermesa la decisió de casar-se o de ser mare i, per tant, afiançar una bona carrera educativa i laboral. Així doncs, les seves expectatives laborals milloren notablement i, gradualment, el sexe femení va guanyant pes dintre del mercat de treball.
No obstant, a finals del segle XX la discriminació salarial encara continua existint. De fet, actualment, encara continua existint. D’una banda, les dades mostren entre un 10 % i un 20 % de bretxa salarial en els països desenvolupats. D’altra banda, avui dia el nivell d’educació de les dones supera el dels homes en moltes regions. Llavors, per què continua existint aquesta diferència? La professora Goldin ens torna a oferir una eloqüent explicació: la maternitat. Actualment, gràcies a la constant lluita, la societat ha aconseguit que, en molts casos, una dona cobri el mateix que un home ocupant un lloc de feina similar. I doncs, on està aquesta bretxa salarial? Apareix en el moment de tenir el primer fill. Moltes feines no són compatibles amb la maternitat, ja que, normalment, és la mare qui es veu obligada a renunciar a part de la seva jornada per a cuidar del nadó. De fet, la professora de Harvard descobreix en la seva investigació que, després del naixement del primer fill, el salari de l’home continua sent el mateix, però el de la dona es veu reduït. Això fa que, si mirem el còmput global, tant els salaris com les hores treballades de la dona són inferiors que els de l’home a partir d’aquest moment.
Per acabar, vull ressaltar que, tot i els avenços fets quant a la millora dels drets de la dona en el mercat laboral, encara queda molt per fer. Concretament, les millores només es produiran si hi ha un desenvolupament positiu en la mentalitat de la societat. Com a professor he de dir que aquest desenvolupament s’està produint en la immensa majoria dels estudiants, si no, en tots ells. Per tant, no permetem que ens venguin idees insensates que ens facin retrocedir.
