HomeSense categoriaPreocupacions i reptes del camp ebrenc

Preocupacions i reptes del camp ebrenc

TERRES DE L’EBRE // Els dies 25 i 26 de març se celebraran les eleccions per a determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya durant els pròxims cinc anys. Per primera vegada es podrà votar electrònicament de manera remota i presencial, fet que garantix major comoditat, sostenibilitat i seguretat.

A la votació hi podran participar 20.609 electors i electores (18.022 persones físiques i 2.587 persones jurídiques, com seria el cas de les cooperatives). El municipi amb més persones electores és Lleida, amb 517, seguit d’Alcarràs, amb 428 i Batea, a la Terra Alta, amb 243 persones electores. Totes elles escolliran la representació de les diferents organitzacions agràries als òrgans col·legiats amb la Generalitat de Catalunya.

En destaca la Taula Agrària, l’òrgan de diàleg permanent entre els sectors de la ramaderia i l’agricultura i el Govern; però també n’hi ha d’altres, com les Taules sectorials (de la Fruita, de la Flor i Planta Ornamental, de l’Oli, etc.), el Consell Català de l’Alimentació, Consell de Caça de Catalunya i les Juntes Consultives de les Reserves Nacionals de Caça. Cada òrgan defensa i agrupa els interessos dels diferents sectors representats. 

Els sindicats majoritaris, UP i JARC, detallen les prioritats locals

En estes eleccions es presenten quatre candidatures: Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Asociación Agraria-Jóvenes Agricultores (ASAJA) i Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA). La seua representativitat als diferents òrgans s’establirà a partir del percentatge de vots obtinguts per cada candidatura, tenint en compte que el percentatge necessari per adquirir la condició d’organització professional representativa és del 15%, molt més elevat que en la majoria de comicis.
 

Múltiples reptes locals
Des d’Unió de Pagesos, es consideren com l’únic candidat que “treballa i procura pels pagesos i ramaders de manera constant”, segons apunta Miquel Pinyol, coordinador territorial d’UP a les Terres de l’Ebre. Des de l’organització, assenyalen múltiples reptes del territori i que són prioritat per al sindicat agrícola: la regulació dels aerogeneradors i plaques fotovoltaiques, la regressió del
Delta, la banalització dels preus en el sector de l’oli i l’efecte de les nevades, la vinya, els cítrics i els bancs de fauna. 

“A l’Ebre no paren de venir grans empreses a posar fotovoltaiques i aerogeneradors, sense cap tipus de control. Volem que es faça un decret perquè la gent del territori puga opinar i dir-hi la seua”, detalla Pinyol. Pel que fa a la regressió del Delta, Pinyol explica, en declaracions a este periòdic, que en els pròxims dies UP presentarà al·legacions al projecte del Ministeri per la preservació de l’ecosistema ebrenc.

2.433 electors de les Terres de l’Ebre

Així mateix, Pinyol assenyala els èxits de l’últim any que ha aconseguit UP en el sector de la vinya. “Durant la covid i amb el tancament de restaurants i hotels, van caure les vendes als cellers. Des del sindicat vam aconseguir la verema en verd: destruir la producció abans que arribés al final del procés productiu per tal de reduir estoc”, explica. Així mateix, el coordinador d’UP també apunta que el sindicat ha aconseguit l’ajut pel fong míldiu, que este estiu ha afectat bona part de la vinya ebrenca per l’excés de pluges i humitat. “Ara estem treballant perquè entre dins l’assegurança de la vinya, com passa a altres comunitats autònomes”, detalla.

Pel que fa al control de la fauna autòctona, des d’UP reclamen una llei de caça per a poder controlar les poblacions de porcs senglars i conills, que poden arribar a esdevenir una plaga en alguns municipis. Així mateix, reclamen que es prenguen mesures pel que fa a les morts i pràcticament extinció de la cabra hispànica als Ports. 
 

En defensa de l’agricultor jove i professional
Per altra banda, JARC considera la defensa de l’agricultor professional i el relleu generacional com a prioritats del sector per als pròxims anys. “Demanem que les subvencions i ajudes que venen d’Europa estiguen molt enfocades a l’agricultor professional, és a dir, que vagen destinades als que pràcticament tan sols es dediquen a esta activitat”, defensa Salvador Bladé, jove agricultor tivissà instal·lat a Miravet i president de JARC Tarragona, en declaracions al setmanari l’ebre. JARC proposa, doncs, que aquestes ajudes es destinen únicament als agricultors els ingressos anuals dels quals provenen, almenys en un 50%, de l’exercici agrari. En canvi, les altres organitzacions agràries situen este percentatge en el 25%. “Mentre que els jóvens sols reben un 10% de les ajudes, els jubilats, que ja tenen la seua pensió, en reben un 40%”, denuncia Bladé, que parla de “competència deslleial” per a referir-se a les persones que cobren estos ajuts, però que no viuen de l’agricultura. 

Catalunya compta amb 20.609 persones que poden votar este 2021 a les eleccions agràries, un 20,83% de professionals agraris menys que el 2016, seguint amb la tendència a la baixa que arrossega el sector des del 1994, quan es van celebrar les primeres eleccions agràries. Des de l’aleshores, el país ha perdut 30.329 agricultors i ramaders, segons JARC. En este sentit, Bladé posa el focus en com fer atractiu el sector per a la gent jove i posar-los les coses fàcils. “No tenen tirada perquè començar és molt difícil; hi ha poques subvencions per a la incorporació al sector i no són immediates”, apunta. I afegix: “I s’hi sumen els preus, que tampoc acompanyen”

Bladé denuncia que tots els cultius típics de l’Ebre (cítrics, ametlla, oliva i vinya), tenen un problema comú: uns preus excessivament baixos. Per a fer-hi front, des de JARC proposen la creació d’un organisme estatal per a defensar i protegir la Llei de la cadena alimentaria (que prohibix que la venda d’un aliment estiga per sota del seu cost de producció), així com un major control en l’entrada de productes estrangers per a fer més competitiu el producte local.
UP va obtenir en les anteriors eleccions el 57% dels vots i el 67% de la representativitat, mentre que JARC va assolir el 28% dels vots. 

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 30 = 36

Últimes notícies