CULTURA // La formació musicalTren Seeger formada pel cantant Arturo Gaya, l’acordionista Cati Plana, el guitarrista Sergi Trenzano i el contrabaixista Kike Pellicer han presentat, després de tres intents fallits pel coronavirus, el seu nou treball discogràfic Tren Seeger.
El poder de la cançó. L’acte va celebrar-se al Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia de Barcelona, i va comptar amb una gran assistència de públic, ja que va omplir el centre de gom a gom, en la mesura que les distàncies de seguretat ho van permetre. El disc, que va publicar-se al març en ple confinament, ha sortit per a plasmar i dixar testimoni de la lectura que tots quatre músics han fet i adaptat del llegat del cantant i activista nord-americà Pete Seeger, però interpretant-lo en clau de present i des d’una òptica mediterrània. Pete Seeger va ser una de les figures més destacades mundialment de la música folk i un dels pioners a utilitzar la cançó popular com a eina de lluita pel medi ambient, per l’antibel·licisme, pels drets civils i socials de la gent.
Este projecte musical que té l’objectiu de difondre el llegat de Seeger va nàixer l’any 2014, any en què va morir el cantant als 94 anys. Els quatre membres de Tren Seeger són també mestres a l’Escola de Música de Tortosa, i en morir l’artista “vam veure que molta gent no sabia qui era Pete Seeger. Davant això vam decidir recuperar algunes de les seues cançons, i vam fer concerts per a difondre i promoure la seua figura i retre-li homenatge”, detalla Gaya.
Però qui va ser Pete Seeger?
Va nàixer el 3 de maig a Nova York, i tot i que va estar en actiu des de l’any 1939, no va ser fins als anys seixanta, a partir del moviment ‘hippie’ quan va experimentar un gran auge i va començar a marcar generacions, per mitjà de la seua música pacifista però reivindicativa i compromesa en causes socials, en la justícia, en el medi ambient, l’antimilitarisme i en la defensa dels drets humans.
Este compromís, però, li va causar problemes, ja que després de la Segona Guerra Mundial, en què l’URSS (la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) i els Estats Units van col·laborar contra el nazisme, l’URSS va desenvolupar la bomba atòmica i va produir-se la guerra de Corea. Davant això, als Estats Units es va iniciar un sentiment anticomunista i va començar una caça de bruixes d’aquelles persones que podien resultar perilloses per a l’Estat per les seues idees comunistes. Va ser en aquell moment quan el Comitè d’Assumptes Antiamericans van citar a declarar a Seeger per a preguntar-li per les seues idees i ell es va acollir a la primera Esmena de la Constitució, que el tribunal va interpretar com un desafiament i el va condemnar a presó. Seeger va estar molts d’anys recorrent este veredicte, i va estar diversos anys a punt d’ingressar-hi, fins que, finalment, se li va aixecar la pena.
Durant estos anys, Seeger va dedicar-se a la cançó infantil, l’únic sector on no arribaven les prohibicions que va patir pel seu posicionament en contra del govern americà, perquè era l’única possibilitat que tenia per guanyar-se la vida. Icònicament reconegut pel seu banjo, en què portava inscrit ‘Esta màquina derrota l’odi’, va dedicar-se exclusivament a la música i va estar més de setanta anys actuant davant del públic i va publicar una cinquantena de discs. La seua obra va estar influïda pel cantant sindicalista, de protesta i anticapitalista Woody Guthrie, i pel cantant de folklore negre Lead Belly.
De la seua obra i reivindicació, els músics de Tren Seeger han trobat paral·lelismes amb les lluites del territori ebrenc. N’és un exemple una cançó que va fer Seeger des d’un vessant ecologista, “iniciant una lluita per la descontaminació del riu Hudson” -prop d’on vivia a finals dels seixanta- amb la lluita per la descontaminació del riu Ebre”, indica Gaya. Pete Seeger va actuar algunes vegades a Catalunya, i l’any passat, per tal de commemorar el centenari del seu naixement, es van organitzar diverses activitats per a retre-li homenatge.
D’algunes d’elles, n’ha sortit este nou treball, que és un recull de 14 cançons que et transporta al ritme de les cançons de protesta de Seeger al pensament que amb el poder de la cançó es pot canviar el món, adaptades i traduïdes al català i que compta amb la col·laboració de diversos artistes com Quico Pi de la Serra, Gemma Humet, Coses, de noves veus del folk com Joana Gomila, de Jaume Arnella, de Rah-mon Roma, Noè Rivas, del grup que interpreta cançons del mateix músic anomenats Els Seegers, Paco Prieto, o artistes i grups ebrencs com Montse Castellà, Pepet i Marieta, el Cor Flumine i Pirates de la Sal.