Per sort, avui divendres 24 de maig s’acaba la campanya electoral per a les Eleccions Municipals. Una campanya municipal que a molts de municipis ebrencs s’ha fet molt llarga, massa llarga, sobretot, venint d’unes eleccions als Congrés de Diputats. Tanmateix, una de les coses que s’ha pogut detectar és el baix perfil de la majoria dels candidats que encapçalaven les llistes municipals. Un fet, que encara que a molts de nosaltres no ens sorprèn gaire, sobretot, quan entens el funcionament dels nostres partits. També és cert que ens hauria de preocupar perquè a curt termini el futur nostre està a les seues mans.
No ens hem d’estranyar que amb aquests perfils dels nostres candidats, els quals, la majoria seran elegits, el futur que ens espera en aquestes terres ebrenques no seran gaire esperançadores: més despoblament, fuga de talent, treball precari, envelliment de la població, abandonament del camp agrícola i un procés industrialitzador inexistent. El curiós del cas, que he pogut observar, és que com més baix era la preparació del candidat, les candidatures municipals es multiplicaven exponencialment. D’aquesta manera, podem trobar pobles i ciutats en 7 o 8 llistes de partits polítics i coalicions. Això sí, amb l’única diferència programàtica qui té la bandera més grossa o més o menys estels. A part, tot s’ha de dir: del conjunt de sigles que cada partit utilitza en diferents municipis ebrencs: Enaltim, Movem, Futur, Compromís, Acord i així un darrere d’altre, essent un galimaties indesxifrable saber realment a quin partit representa.
Em podreu dir que soc agorer i pessimista a la vegada. Però em pregunto, algú ha intentat llegir la diversitat de programes electorals de diferents municipis? Si ho heu intentat, cosa que dubto, difícilment heu pogut trobar alguna proposta concreta que no sigui més allà de l’abús excessiu d’infinitius que al final no diuen res, com per exemple: promocionar, incentivar, crear, recolzar, i un grapat més que al final penses: Mareta meua!, aquests no tenen ni idea de res de com està el territori i molt menys el seu municipi. I és que amb tant d’infinitius ambigus i buits de contingut l’únic que aconseguiran que les Terres de l’Ebre siguin la llar de jubilat.
La veritat, que dins dels programes electorals d’alguns partits electorals podem llegir algunes perles per enquadrar, com per exemple un que deia: “Pressupost il·limitat per a la implantació d’empreses”. Bé, la idea boníssima, llàstima que els pressupostos municipals són limitats. De fet, seria una anècdota al costat d’aquells que sense tenir en compte els ingressos del municipis, per no dir que sembla que no hagin vist mai un pressupost municipal, es llancen a prometre infinitats d’obres públiques: piscina, velòdrom, pista atletisme, etc.. només el fa falta posar jacuzzi i pa i pernil per a tots els usuaris. El cert és que, veient tota això, un només pot pensar una cosa: “què Deu en agafi confessats”.