Ha arribat l’hora D de la primavera electoral. Este diumenge, 26 de maig, les eleccions europees i les eleccions municipals posaran el punt i final al desplegament comunicatiu i a la vegada el punt inicial d’un nou mandat de quatre anys als ajuntaments i una legislatura de cinc, a l’Europarlament. Sempre, ho hem fet des d’estes línies, però en esta ocasió la crida a la participació ha de ser més contundent que mai. No val ni tan sols a dir que ningú ens representa del tot perquè també cal agrair la vocació de servei públic dels membres de les candidatures i triar la que més s’ajuste a la nostra idea de poble, de ciutat i de societat. I a nivell europeu, no val a pensar que això no va amb natros, perquè s’ha demostrat, encara que hi haja encara molts fronts per resoldre en relació per exemple amb les Terres de l’Ebre, que Europa és un aliat indispensable en el finançament de projectes estratègics i una autoritat sense instàncies superiors en qüestions com les mediambientals, que tant ens toquen.
Es pot entendre que una part de l’independentisme estiga decebuda amb un projecte europeu que és la suma de raons d’estats més que no pas una raó en si mateixa fonamentada com hauria d’estar en la democràcia més essencial i el respecte a les minories, però Europa només la podrem canviar des d’Europa, votant les opcions que creiem més adients i esperant que cada vegada més el Parlament Europeu tinga més veu i més vot en relació amb una Comissió Europea que sí que resulta inexorablement una suma freda d’interessos d’Estat.
Molt probablement, la participació en les eleccions europees, que acostuma a ser especialment baixa si la comparem amb la resta de convocatòries electorals, pujarà esta vegada de forma ostensible gràcies al poder de convocatòria de l’altra urna, la de les municipals. Uns comicis locals que per primera vegada es disputen després de la brutal crisi política catalana detonada el 2017 però en què també hem acostumat a sostenir que caldria votar sobretot en clau localista, sense oblidar que el municipalisme és una variable importantíssima del país que es troba en un procés de redefinició històrica.
Per tot plegat, per la transcendència intrínseca de la consulta municipalista a l’hora d’afinar el rumb dels nostres 52 municipis; pel moment contínuament excepcional que viu Catalunya i per la influència creixent de les decisions que es prenen a Brussel·les en el nostre dia a dia com a ciutadans i com a pobles, seria desitjable que les urnes enregistren este 26-M percentatges de participació de rècord, com ja va passar el 28-A si ens ateníem a l’evolució de la participació en unes generals.
