HomeSense categoriaRamaders ebrencs alerten que les festes de bous a les Terres de...

Ramaders ebrencs alerten que les festes de bous a les Terres de l’Ebre desapareixeran

EDICIO PAPER // Els ramaders de bous braus de l’Ebre són pessimistes pel que fa a la celebració d’actes taurins d’enguany. “La idea que s’ha instaurat és que no hi haurà bous en tot l’any per responsabilitat sanitària”, indica Paco Palmer, ramader i president de l’Associació de Criadors de Bous Braus. Pedro Fumadó, propietari de la ramaderia Lo Charnego afegix: “No crec que es facen bous, fora que no surta la vacuna contra el virus”.  
Davant d’esta situació d’excepcionalitat, i com molts d’altres sectors, la ramaderia extensiva està patint greument els efectes de la Covid. I és que de les 9 ramaderies extensives de l’Ebre, 8 viuen gràcies a les Festes Majors dels pobles. “Sense festes no hi ha viabilitat de les ramaderies”, sentencia Palmer. “Això és una ruïna: primer el temporal Glòria i ara el virus. T’estàs tot l’any preparant-te per  a l’estiu per no res”, expressa Fumadó, desil·lusionat. “Em dol molt però arribarà un moment que ens tocarà matar un munt d’animals, i ho haurem de fer per necessitat, perquè no els podrem alimentar”, advertix.

AJORNAR ELS BOUS Per a pal·liar estos efectes, actualment s’està treballant perquè els ajuntaments que decidisquen prorrogar les festes, puguen també ajornar els actes taurins fora de les dates tradicionals. Això entra en contradicció amb la llei 34/2010 de regulació de les festes tradicionals amb toros a Catalunya, que limita l’autorització d’estes festivitats a les dates en què tradicionalment s’han celebrat. “Entenem que en situacions extraordinàries s’han de prendre mesures extraordinàries”, expressa Santi Albiol, president de l’Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre. De fet, esta demanda s’està fent des de dos fronts: des de l’agrupació de penyes i des de la Fundació Toro de Lidia.
El passat 29 d’abril, esta fundació va enviar una carta a Vicepresidència al·legant la importància dels correbous en les festes majors de les Terres de l’Ebre, que s’han convertit en una forma d’atracció turística i dinamització econòmica. “Segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV), els festejos populars taurins suposen un impacte directe de 4,2 milions d’euros en el territori, que per a moltes famílies representa una injecció necessària per a sobreviure la resta de l’any”, apunta la carta.

AJUDES A escala estatal s’està impulsant una reivindicació conjunta per part de les sis comunitats autònomes que tenen ramaderia extensiva (País Basc, la Rioja, Aragó, Catalunya, Navarra i País Valencià), amb la intenció de rebre alguna ajuda del Ministeri de Cultura. De moment però, les ajudes no arriben i els ramaders es troben més desemparats que mai. A escala catalana, la situació no és més encoratjadora. “L’obligació del Departament d’Agricultura seria ajudar-nos, com fan amb altres sectors, però no ho farà”, indica Fumadó. “El que demanem és una ajuda de mínims perquè puguem continuar mantenint els animals, i estos puguen continuar gestionant la biodiversitat del territori”, explica Palmer.
I és que els ecosistemes del Delta i dels Ports no s’entenen sense estes pastures, que s’han convertit en un element més del paisatge: el bestiar com a eina per a gestionar la vegetació i mantenir la flora i fauna autòctona en un mosaic ideal. Palmer posa l’exemple del model francès com a model de referència. “A la Camarga francesa, que són reserva de la Biosfera com nosaltres, el govern està donant ajudes de 2.500 euros mensuals per explotació durant la crisi sanitària amb la intenció de que no baixen el nombre d’animals i les ramaderies extensives puguen sobreviure”. La Camarga té un patrimoni natural i una biodiversitat única, amb molts ingredients similars a les Terres de l’Ebre. Des del segle XVI en este
territori s’han desenvolupat activitats agrícoles lligades a la tradició d’entreteniment dels jocs taurins.

Apostar pel territori Des de l’Agrupació de Penyes també s’està treballant en línies d’ajuts per a les ramaderies de bou brau, com bonificacions pel sanejament dels animals (analítiques i d’altres).
Les ramaderies estan demanant als pobles que, en cas que es facen bous, s’aposte per les ramaderies del territori. “A Navarra el 100% dels bous són navarresos i a València i a Aragó el 90% dels bous són del territori. En canvi, a l’Ebre en una setmana de bous es fan 5 dies amb bous de fora i 2 amb bous d’aquí”, es queixa Palmer. I afegix: “No hi ha hagut una estratègia des del sector d’aficionats ni ajuntaments, i creiem que esta és una oportunitat per a prioritzar les ramaderies d’aquí i apostar pel sector primari de proximitat. Ens falta amor propi amb el tema del bou: tenim bous tant o més bons que a la resta de comunitats autònomes”. A més, tant Palmer com Fumadó coincidixen a apuntar que “si moren les ramaderies d’aquí, moriran les festes amb bous a l’Ebre: si no hi ha suport social, el bou no té vida”.
Des de l’Agrupació de Penyes, Albiol apunta que cal respectar la llibertat de contractació. “La ramaderia de brau només té la sortida de les festes i este no és un problema de Catalunya sinó de tot l’Estat, i nosaltres defensem la viabilitat de totes les ramaderies de bous”. No obstant això, apunta que “si es poden organitzar algun tipus d’actes enguany, les penyes i comissions segur que optaran per les ramaderies de casa”. n

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 83 = 87

Últimes notícies