El delta de l’Ebre s’enfonsa any rere any i, fins ara, la gestió dels sediments semblava ser una de les solucions per a la subsidència. Tanmateix, comencen a alçar-se algunes veus crítiques contra esta idea, com ara la del prestigiós expert en geomorfologia fluvial Ramon Batalla, que fa més de vint anys que estudia els sediments de l’Ebre.
Segons el catedràtic de la Universitat de Lleida, el Delta ha estat moltes dècades en creixement, però esta situació s’ha invertit en les últimes dècades. Actualment, pel riu només baixa un 1 % dels sediments que baixaven ara fa un segle. “És una barbaritat, la reducció és dràstica. I això fa que el riu i el Delta s’hagen hagut d’adaptar”, va dir durant una sessió de la Comissió d’Estudi per la Protecció del delta de l’Ebre al Parlament de Catalunya.
La principal causa, defensa, és la despoblació de les muntanyes: el Pirineu s’ha despoblat, cosa que ha produït una reforestació (conversió de terrenys agrícoles en bosc) i, en última instància, que baixe menys aigua i menys sediments.
En este sentit, Batalla defensa que “sempre s’ha posat el focus en els embassaments”, però que “este no és el problema”. De fet, l’expert ha reivindicat el paper de les preses, que considera unes infraestructures essencials dins la nostra societat per a la prevenció d’inundacions, de producció hidroelèctrica i per la seua funció de regadiu. Pel que fa a este últim aspecte, el geomorfòleg subratlla l’evolució dels usos de l’aigua de la conca, fet que ha comportat un “canvi en el balanç hídric espectacular”. Ara baixa la meitat d’aigua que a principis de segle.
La conca de l’Ebre té aproximadament un milió d’hectàrees de reg i, segons Batalla, gran part de l’aigua que es canalitza per a regar s’evapora, tenint en compte que els sistemes de regadiu no s’han modernitzat des de la seua instal·lació. “Les 70 mil hectàrees del Canal d’Urgell es reguen amb sistemes de regadiu del 1863. Modernitzar-los equivaldria a una inversió de 1.100 milions d’euros”, quantifica.
Un delta desconnectat del riu
A tots els factors exposats, però, s’hi suma un altre problema de gran magnitud. “El Delta actualment està desconnectat del riu per les infraestructures que hi hem creat a sobre”, explicita Batalla. En este sentit, exposa que si finalment es poguessen fer baixar sediments des del pantà de Riba-roja d’Ebre, l’eina que els portaria fins a la plana deltaica per a poder frenar-ne la subsidència serien els canals de la dreta i de l’esquerra de l’Ebre, els quals reben un 15 % de l’aigua del riu. En canvi, el tronc principal del riu (el 85 %), desembocaria els sediments a fora, al mar i, per tant, no tindria cap efecte sobre la subsidència.
Tenint en compte que dins l’embassament de Riba-roja hi podria haver uns 20 milions de tones de sediments acumulats, Batalla calcula que esta quantitat suposa dos anys de subministrament, atenent a la desconnexió exposada. Així, serien necessàries 10 milions de tones anuals perquè arribessen a Xerta, on naixen tots dos canals, per tal que un 1 5% pogués arribar efectivament al Delta a través de la xarxa de reg. Es calcula que el Delta necessita un mínim d’1,2 milions de tones anuals de sediments. A més, l’expert assenyala la dificultat de transportar estos sediments, ja siga pel riu (cosa que provocaria afeccions molt importants) o per carretera (fet que implicaria el transport de 450 camions cada dia durant un any).
Per altra banda, Batalla destaca que primer caldria analitzar la qualitat dels sediments per a saber si estan contaminats, producte de l’activitat industrial històrica. “Potser la contaminació no és un problema en concentració, però sí, en acumulació, ja que pot acabar contaminant tota la cadena tròfica”, alerta.
Tot i això, el catedràtic de la Universitat de Lleida ha fet una crida a no dixar de fer estudis i continuar explorant possibles solucions i, particularment, ha insistit en la importància de millorar la permeabilitat dels embassaments, la majoria dels quals són barreres absolutament rígides que van ser dissenyades sense pensar en la problemàtica dels sediments.
Tot i que Batalla no presenta solucions concretes, sí que fa referència a la creació d’un pla territorial integral del Delta que explore “què es vol i què no es vol preservar”. “A escala de cent anys segurament tindrem un Delta amb una forma diferent de l’actual, potser més menut i amb una dinàmica més estuariana. Hem d’assumir que, com a societat, hem canviat la conca i tots ens n’hem beneficiat”, conclou.
A més, insistix en la idea que esta situació és compartida amb altres grans deltes d’arreu del món -com el del Mississipí, el del Nil, del Roine i del Po- com a resposta als canvis que són fruit de les activitats econòmiques desenvolupades durant el segle vint.
Reaccions
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre corroboren el discurs de Batalla, però lamenten que no haja aportat solucions a la problemàtica. D’altra banda, des de l’Associació Sediments creuen que sí que hi hauria suficients fangs durant diversos anys i que, per tant, cal explorar esta via. Així mateix, la Taula de Consens ha celebrat les paraules de Ramon Batalla i asseguren que l’exposició els apropa a la realitat. Per això, els alcaldes i regants continuen, diuen, apostant per la gestió activa de les arenes litorals. Qui també s’ha pronunciat ha estat MOLDE, el Moviment de Lluita pel delta de l’Ebre, que consideren l’exposició de l’expert com un ‘bany de realitat’.
