Ramon Cardús és el creador i president honorífic de la Festa del Renaixement de Tortosa.
Vostè va ser l’ideòleg de la Festa. Com se li va ocórrer?
El 1994, quan jo era president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Jesús Massip em va donar a conèixer un document antic de l’arxiu, on es podia veure la Tortosa emmurallada amb els sistemes de defensa que en cas de setge defensaven la ciutat. Després, com a tinent d’alcalde de Tortosa i president de la comissió de les ciutats agermanades, vaig assistir a la cimera d’Avinyó i la delegació de Siena ens va convidar a visitar la Festa del Palio, de prestigi internacional. Just allà va aparèixer la idea de la Festa del Renaixement a Tortosa, en recordar el document de Massip: per què no aprofitar el llegat històric de Tortosa com a base per a fer una recreació històrica? A Siena tenien 600.000 visitants al juliol i a l’agost ho repetixen, per a generar un doble impacte.
I per què el segle XVI?
La decisió es va prendre a proposta de les documentalistes Núria Segarra i Ester Galindo, i amb l’assentiment de Jesús Massip, per considerar-ho el moment històric àlgid de més esplendor de la insigne ciutat de Tortosa i de les grans construccions, com la dels Reials Col·legis, que ens la vam disputar amb València per a convertir al cristianisme els jueus i els musulmans. Els Comediants ho van recrear en la primera edició de la Festa, amb un èxit multitudinari.
Continua sent una Festa exitosa, de referència.
Sí, però en els darrers anys havia caigut en un perfil baix. Este tipus d’activitats han de ser capaces de sorprendre cada any, de desbordar els més agosarats. Al Renaixement se li ha de donar la volta com a un mitjó, i es pot fer, perquè tenim un pòsit històric tan bèstia que permet introduir novetats contínuament. Està bé que hi haja espectacles de producció pròpia, però no s’han de descuidar les grans actuacions internacionals. Si no hi ha recursos, s’han d’anar a buscar.
Vostè continua sent-ne el president honorífic.
Sí, m’ho van proposar després de set anys com a regidor i responsable de la Festa. Soc president honorífic una mica de portes endins i d’amagat, cosa que em sembla frustrant i vergonyós. Quan una cosa té èxit, tothom en vol la paternitat, i no hi ha hagut res a Tortosa que haja rebut més guardons. [La Festa del Renaixement és Fiesta de Interés Turístico Nacional, Festa Local d’Interès Turístic de Catalunya i Placa d’Honor del Turisme de Catalunya 2005].
Vostè va estar a càrrec de la Festa durant les primeres set edicions. Com la van fer créixer?
El primer any, es va fer al mes de maig, però després es va canviar al juliol pel risc de pluges i perquè els estudiants, que hi podien participar o fer-hi de voluntaris, tenien més disponibilitat a l’estiu. El hàndicap del juliol és la calor, però es pot portar. Els primers anys, era un tema innovador i engrescador, hi havia il·lusió per part de tothom i cada any fèiem coses noves. Vam fer valer el menut, moneda del curs legal encunyada a Tortosa, i vam portar reproduccions dels dibuixos de Wyngaerde, que són el testimoni més antic real de com era la ciutat i que estaven al Museu Nacional de Viena.
Com es va aconseguir captivar la gent de Tortosa, abans que el visitant?
El primer any, la gent va sortir al carrer per curiositat, per la desfilada, una mica des de la ignorància de l’època a què feia referència la Festa. Els vestits d’època i les cavalleries van resultar sorprenents. Jo tenia clar que l’èxit de la festa no estava en el fet que hi poguéssem creure els que la promovíem, sinó en què la gent se la fes seua. És el que vam aconseguir: reforçar l’orgull de pertinença a la que havia estat la segona ciutat de Catalunya a partir de conèixer el passat. Vam proposar a la gent un viatge al passat.
