Les Terres de l’Ebre aspiren a entrar en fase 3 a partir del dilluns 8 de juny, una fase en què ja es permetran els desplaçaments entre regions sanitàries amb el mateix grau de desescalada, i és un fet que la primera setmana de la fase 2 ha deparat sens dubte indicis clars que ens hem tornat a posar en marxa com a societat, molt més enllà dels punts d’inflexió més aviat simbòlics que van suposar la possibilitat de tornar a passejar pels carrers, tornar a fer esport o tornar a seure a la terrassa d’un bar.
Esta setmana, els carrers de Tortosa i altres municipis de les Terres de l’Ebre han recuperat un cert clima de rutina, que molta gent devia trobar a faltar. Han obert establiments que encara no ho havien fet i els que ja havien reobert portes, han agafat dinàmica de faena. El trànsit urbà s’ha recuperat mínimament, es pot entrar a alguns museus o centres d’interpretació i els centres escolars i els cinemes ja preparen la reobertura.
Els hospitals han posat en funcionament la majoria de quiròfans i els pacients tornen a anar a l’hospital per qüestions no urgents. Sembla que les piscines obriran i que la gent podrà banyar-se a la platja. De fet, per normativa ja ho pot fer. Ara bé, en cada pas endavant que fem, sorgixen desenes de dubtes, més enllà del risc de rebrot que ens acompanyarà els propers mesos. Només cal veure el cas de Lleida. Sorgixen, dèiem, molts interrogants, sobre la viabilitat socioeconòmica de les famílies, de les empreses, de les llars d’infants, dels centres esportius o culturals, de les escoles, de les colònies d’estiu, dels allotjaments turístics, de tantes rutines que teníem tan assumides que les certeses no ens permetien plantejar-nos alternatives.
En este context, és vital que les decisions dels governs, als quals se’ls pot donar algun marge de vaivé i d’error, vagen precedides d’un clima participatiu per part dels agents de cada sector. Hem d’anar avançant entre tots, fent propostes en clau positiva tot i assumir que hi haurà errors i passos en fals, però també oportunitats i encerts.
El moment actual és una crida implícita a la participació social i política per a driblar les pedres que ens anem trobant pel camí. És un moment idoni per a buscar el consens, tot i que, paradoxalment, estiguen encara restringides les reunions entre moltes persones
