OPINIÓ // Just ara fa dos anys, en un ple d’investidura marcat per les absències dels presos i dels exiliats i pels sentiments contraposats després de tres investidures fallides, una de les quals, la del conseller Jordi Turull, va acabar amb presó, pronunciava un sí convençut i rotund per donar suport al company Quim Torra i Pla. En acabar la sessió plenària, i després d’aquell mític “per Catalunya i per la vida”, el candidat abandonava l’hemicicle proclamat ja Molt Honorable President de la Generalitat.
Aquests 24 mesos, però, han estat una cursa d’obstacles continuada, obstacles externs, però també malauradament obstacles interns que fins i tot han fet la volta al món.
Aquell final del discurs ha acompanyat el president Torra cada dia des que dirigeix el nostre país. Ho sabem, i ho notem, i ho veiem. En cada missatge, en cada decisió, en cada roda de premsa… perquè el president està conjurat a posar les persones al centre de tot i a treballar cada dia per la llibertat individual i col·lectiva. Aquests 24 mesos, però, han estat una cursa d’obstacles continuada, obstacles externs, però també malauradament obstacles interns que fins i tot han fet la volta al món. La forta repressió i l’anul·lació constant dels drets i de les llibertats és ja una rutina habitual, però per rutina que siga no hem de normalitzar-la, sinó que hem de denunciar-la amb contundència i convenciment. I enmig d’aquest escenari hostil, també intern de vegades, el president ha anat fent de la gestió transparent el seu dia a dia, sempre amb el rumb ben posat.
No podíem imaginar, però, que el pitjor estava per arribar i que una pandèmia transformaria el nostre present de manera ràpida i amb poc marge per prendre decisions. Però el president Torra ha comandat un país des de la veritat i ha exigit sempre i a qui ha calgut el millor, des dels criteris científics i acceptant errades comeses amb voluntat d’actuar favorablement. I si algú en té dubtes, que analitze els passos que ha anat fet el gobierno, sempre 15 dies després del no a la petició del president de Catalunya.
Després d’aquests dos mesos d’intensa gestió, amb els habitants d’un país per vetllar, amb milions d’alumnes per acompanyar, amb infinitat de malalts per atendre, amb residències de gent gran per blindar, amb empreses i empresaris a qui ajudar, amb sectors culturals per fer reviure, amb pobles i ciutats per connectar, amb famílies per protegir… algú es pregunta quan toquen les eleccions. I sí, és ben cert que el president va anunciar que hi hauria data passada l’aprovació dels pressupostos. I sí, és ben cert que els pressupostos ja s’han aprovat. I sí, és ben cert també que és un home de paraula. Però també és ben cert que aquella premissa inicial de “per Catalunya i per la vida” desdibuixa qualsevol escenari electoral per beneficiar la gestió del país i la gestió dels recursos. Eleccions? País! País per construir: per vetllar, per acompanyar, per atendre, per blindar, per ajudar, per reviure, per connectar, per protegir… I les eleccions ja vindran. Tranquils.
Ara cal remar. Remar fort amb la màxima confiança cap al president Torra i el seu executiu. La mateixa confiança que aquest 27 de gener li vam manifestar només els diputats i les diputades de Junts per Catalunya al Parlament. La mateixa, intacta. I amb el convenciment que malgrat totes les dificultats, i amb el guiatge de la ciència i la gestió des de totes les institucions del país, des del món local fins al govern, Catalunya tornarà a ser pròspera i seguirà el seu camí cap a l’alliberament.
No interpretar bé ara les prioritats és un despropòsit que no es pot permetre ningú. I, en aquest moment de màxima complexitat, el més important de tot és avançar, junts, per combatre aquesta difícil situació que ens ha tocat viure.
Eleccions? Gestió. Veritat.
Confiança.
