HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catRealitat o Ciència-ficció?

Realitat o Ciència-ficció?

A l’article d’opinió del mes passat, que alguns interessats molt equivocadament, o no, van anomenar notícia, vaig compartir la meva visió i opinió d’allò esdevingut al CF Santa Bàrbara i al poble els dies del volant de Sant Joan. Dies molt intensos també a tots els nivells de les classes dirigents planeres on en pocs dies vàrem passar de la més que possible desaparició del futbol Planer (hauria estat el segon cop en la nostra centenària història) al reeiximent de la Junta directiva encapçalada per un grup de joves recolzats i acompanyats per persones amb experiència en la gestió del Club.

Per endavant la meva sincera felicitació a totes les planeres i a tots els planers que han fet possible que el Santa continuï escrivint la història temporada a temporada, i també, els meus desitjos a la Junta restituïda perquè el Santa tingui la millor i la més encertada gestió del present que alhora pugui impulsar i garantir el seu futur d’èxit com a Club de referència a les Terres de l’Ebre. I dic de referència perquè avui amb tots els recursos, principalment personals amb entrenadores i entrenadors ben formats i ben acompanyats, i totes les eines, també tecnològiques, de les que es poden disposar al món de l’esport, un Club petit i humil, pot ser referent positiu en molts aspectes, en els valors que promou, i també, en moltes de les maneres de fer, maneres de fer que poden ser creatives i imaginatives, però això sí, “Reals”, vull dir, que no siguin “Ciència-ficció” com així s’havia titllat, i es continua fent, a la primera, que no la segona i definitiva, de les iniciatives que van respondre a la Crida per continuar amb el futbol a Santa Bàrbara.

Pel que fa a allò que considerem o no “Real” allunyat de la “Ciència-ficció” a ple S. XXI són moltes les evidències que ens poden portar a explicar molts fenòmens que visions més reduccionistes i dogmàtiques de la ciència haurien contemplat com a no possibles. Així, i també a l’apassionant món de l’esport, i sense haver de fer molta recerca, hi trobem, noves metodologies també d’anàlisi, sovint molt innovadores que desafien sense límits el que acostumem a identificar com el tradicional. Parlem de disciplines científiques molt consolidades que s’adapten i evolucionen constantment, com ara, la didàctica, la pedagogia, la psicologia, la biomecànica, l’entrenament, la tecnologia, la informàtica, l’ergonomia, la fisioteràpia, la medicina… Vull dir que amb una mirada 360° al nostre Club, de l’esport que sigui, segurament trobarem persones que podran contribuir a facilitar coneixements i moltes d’aquestes possibles eines per a posar-les al servei dels i de les esportistes.

De fet, i a títol personal i professional, perquè a títol social-humanitari, natural, esportiu, polític…, és indiscutible (només cal rememorar-nos la caiguda de les Twins del World Trade Center de New York City o a l’entrada del Trump a la White House), estic convençut que són múltiples les situacions viscudes per cadascú de nosaltres que en positiu o en negatiu han superat i han alterat molt significativament allò que podem arribar a percebre o concebre com de “Ciència-ficció”.

Des de la “proximitat” estant dels EEUU, referent a la Realitat, l’escriptor, guionista i director de cinema nord-americà Paul Auster en diu que “La realitat no existeix si no hi ha imaginació per veure-la”. I un altre nord-americà en William Randolph Hearst qui va ser periodista, magnat de la premsa, editor, publicista i empresari en diu que “si no passa res, haurem de fer alguna cosa per a posar-hi remei: inventar la realitat”.

De tot aquest procés de compartir idees, de debat i de discussió per donar continuïtat al CF Santa Bàrbara, malgrat algunes intoxicacions i algunes actituds gens desitjables precisament en l’àmbit de l’esport i de la política, valoro molt positivament que almenys es va aconseguir sacsejar el “Camp de Joc”, fins a les seves arrels més profundes, i això pot, de fet hauria de suposar una gran oportunitat que no es pot desaprofitar per a fer més, vull dir molt més, per a ser més, vull dir molts i moltes més, i per a ser millors, vull dir molt millors. I en el meu pensament i en les meves prioritats en l’àmbit de l’esport aquest “més” reiterat, no és per a ser únicament més competitius, principalment ho és per a oferir als joves i a les joves esportistes, també els i les dels equips amateurs que ben joves que continuen sent, a les seves entrenadores i als seus entrenadors, a les seves famílies i a tots els i les dirigents i col·laboradors i col·laboradores del Club, allò que realment es mereixen: la millor, més adient i coherent educació i formació esportiva, l’acompanyament més proper, la supervisió més empàtica i competent, les orientacions més indicades i efectives…, i la motivació i la il·lusió compartida per Ser i continuar Sent!

Malgrat que estic escrivint (de manera absent) des del mig de la Plana del Montsià, segurament que molts i moltes dirigents, col·laboradors i col·laboradores de Clubs i Entitats esportives de les Terres de l’Ebre us trobeu i us trobareu en situacions ben semblants. Els diners com a la vida són importants, però no ho són tot! I a un País ocupat i saquejat com el nostre, l’esport, l’educació, la cultura, la sanitat…, segueixen i continuaran sent dels grans damnificats fins que algun dia potser direm Prou de debò! I ja anem molt tard! Així en l’àmbit de l’esport, i segons la meua opinió sorgida de la “Ciència-ficció”, només ens queda l’opció de modernitzar-nos i professionalitzar-nos sent proactius, imaginatius, ambiciosos, treballant en equip, persistint, establint sinergies, retro-alimentant-nos, aprenent dels Clubs i de les Entitats que ja ho estan fent bé amb molt i molt d’esforç i molta dedicació…

Fem-ho per salvar l’esport dels nostres pobles i preservar els seus enormes beneficis per al benestar i la salut de tothom, això si els plantejaments i els propòsits són Realment bons!

PS1. Benvingut a Catalunya Robert Lewandowski! Em sap greu dir-te que et sentiràs com a casa només per la teva condició de Polonès! Admirable la teva actitud i determinació sortint de la teva zona de confort, amb la carrera ja feta i podent viure de rendes, per vindre a posar-te a prova al BARÇA. Llàstima que d’altres jugadors com en Piqué, Alba, Busquets…, no tingueu aquestes inquietuds i aquesta actitud per continuar la vostra carrera professional a altres Clubs del món i així deixar pas, i no fer de tap immens i gairebé insuperable, als joves talents de la Masia.

PS2. Riqui Puig a Los Angeles Galaxy amb vint-i-tres anys! Tot un exemple de dedicació i d’ambició professional! Els scouters, els entrenadors, els executius, els dirigents (que ja no hi són) i els periodistes de TV3 i d’altres mitjans que haurien de dimitir per dignitat (que evidentment no tenen) no cabrien a un autocar “Cuc” de la HIFE!

PS3. NO a cap Guerra al Món!

Ignasi Caballé Caire
Ignasi Caballé Caire
Professor d’educació física i emprenedor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 6 =

Últimes notícies