HomeSense categoriaReclamen mesures per a reduir l’impacte de la població creixent de tonyina

Reclamen mesures per a reduir l’impacte de la població creixent de tonyina

TERRES DE L’EBRE // Fa temps que l’equilibri de l’ecosistema marí ha dixat d’existir. L’home ha alterat la població de la fauna i la flora d’este medi natural mitjançant la sobreexplotació i la contaminació. Són molts els sectors que s’han vist afectats per estos canvis, però el sector primari és el més perjudicat.

36.000 tones de quota màxima al Mediterrani i l’Atlàntic

Una de les principals reivindicacions dels pescadors catalans i ebrencs en l’actualitat és la gran població de tonyines, un superdepredador que s’alimenta de tota mena de peixos i crustacis. El volum de tonyina roja al Mediterrani s’ha recuperat els últims deu anys gràcies al pla de recuperació de l’espècie establert per la Comissió Internacional per a la Conservació de la tonyina de l’Atlàntic (ICCAT), un organisme internacional amb competència exclusiva sobre la població de tonyines de l’Atlàntic i el Mediterrani. Este pla va implicar una important retallada de la quota pesquera des de la seua implementació l’any 2006, unes restriccions que continuen avui dia, tot i que més moderades. 

Jordi Rodón, cap de Servei de Recursos Marins de la Generalitat, reconeix que la recuperació de la població de tonyina roja ha sigut “espectacular” i ha anat “molt més ràpid del que s’esperava”.  “Abans del 2006 es pescava tonyina sense limitacions i a partir del pla, es va marcar una quota anual molt restrictiva, que la tenien pescada en 30 hores. És per això que la tonyina s’ha multiplicat com ha volgut”, explica. De fet, Rodón comenta que actualment hi ha tonyina en zones on mai n’hi havia hagut abans, com a la costa de Barcelona. 

Des de fa tres anys, el pla de recuperació de l’ICCAT ha passat a ser un pla de gestió. La quota global per al 2021 és de 36.000 tones i Espanya és el país de la Unió Europea amb una quota més elevada, amb 6.100 tones. Tanmateix, per a molts les quotes continuen sent molt conservadores. Segons els pescadors de la costa de Tarragona i l’Ebre, caldria incrementar estes quotes perquè “sobren el 70% de les tonyines” de la costa mediterrània occidental. L’Estat espanyol, al seu torn, repartix la quota entre les diferents comunitats autònomes i modalitats pesqueres.

Davant esta situació, la Generalitat ha coordinat una sèrie d’informes que recullen dades i queixes dels pescadors catalans. L’objectiu és doble: per una banda, fer arribar esta informació a l’Estat espanyol perquè modifique el repartiment de quotes i, per l’altra, que estes reivindicacions arriben a l’ICCAT i que augmente la pressió pesquera sobre la tonyina i incremente les quotes. 
 

Unes quotes “justes”
Este augment progressiu de les quotes que establix l’ICCAT, obre la porta al fet que sectors que fins ara no podien pescar túnids pel pla de recuperació de l’espècie, puguen fer-ho. Així ho reclama la Direcció General de Pesca de la Generalitat, que considera que la quota de tonyina no tan sols és insuficient, sinó que, a més, està mal repartida. El govern català va aconseguir fa tres anys l’autorització d’unes 100 tones de tonyina roja per a repartir la quota entre una cinquantena d’embarcacions artesanals costaneres, que consideren que tenen drets històrics.

No obstant això, continuen reclamant una repartició més equitativa entre les diferents modalitats de pesca. “Volem que es done més tonyina al sector recreatiu, que aporta molts ingressos al litoral català; que s’incremente la quota de les embarcacions artesanals, i s’establisca una quota addicional per a les embarcacions d’encerclament de petits pelàgics, principalment seitó i sardina”

Actualment, a Catalunya pràcticament la totalitat de la quota queda en mans del grup Tonyinaire Balfegó. En canvi, la flota d’encerclament de petits pelàgics no disposa ni tan sols de quota accidental: quan capturen túnids de forma accidental estan obligats a retornar les tonyines a l’aigua -vives o mortes- i tampoc poden quedar-se-les per a consum propi. Esta reivindicació queda recollida en l’informe de L’ICATMAR -òrgan de cooperació entre la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)- sobre la interacció de la població de tonyina roja en l’activitat pesquera professional d’encerclament de petits pelàgics del litoral català.

 imatges d’una caixa de sardina fresca “tocada” en una maniobra que es complica per la presència de tonyina roja. | ICATMAR

 

Sardina i seitó, en risc
De vegades, la tonyina ocasiona incidències en la maniobra: trenca les xarxes i aixafa les altres espècies de peix blau, cosa que provoca que el seu aspecte, qualitat i preu disminuïsquen. La captura pot arribar a baixar fins a un 50-70% el seu valor de mercat, tal com detalla l’informe. Susana L. Díez, coordinadora de l’estudi, considera que com a mínim caldria establir una quota accidental com la del peix espasa, que autoritza la comercialització d’un exemplar d’esta espècie per embarcació i dia.

Els pescadors de petits pelàgics defensen que una de les principals causes que expliquen la desaparició del peix blau és la superpoblació de tonyines. Esta, però, és una sospita compartida que de moment no ha quedat demostrada, ja que tal com admet Rodón, falten dades que ho corroboren. L’informe sobre la interacció de la tonyina i els petits pelàgics, però sí que demostra que els túnids alteren la pesca dels pescadors de la llum. “Quan l’encerclador localitza una mola de sardina o seitó, encén els llums i la mola es manté concentrada. Però si apareix una tonyina, esta es desmunta i el pescador ja no la pot encerclar”, explica Rodón. 

Per altra banda, alguns pescadors de l’Ametlla sospiten que les granges d’engreix de tonyina tenen un efecte sobre la població de peix blau del litoral ebrenc. “El peix blau percep el perill i advertix que hi ha una gran concentració de depredadors a la zona”, defensa Miquel Brull, president de la confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar i armador. Això explicaria que estes espècies marxen de la zona del golf de Sant Jordi per l’àmplia presència de túnids en captivitat.

En els últims anys, entre el 2018 i 2020, la flota ha vist caure les captures de peix blau un 64% i la facturació, un 61%. Aquesta hipòtesi, però, es contradiu amb els resultats d’un informe del 2020 que la Generalitat va encarregar a l’empresa EcoHydros i on s’investigava esta possible correlació. Rodón, coordinador del projecte, explica que este estudi recull evidències de grans moles de sardines i seitó al voltant de les granges d’engreix de tonyines de l’Ametlla.

Davant la pràcticament desaparició de peix blau, en els pròxims mesos s’espera que l’Estat espanyol presente el pla de gestió de petits pelàgics, del qual té plenes competències. “Des del Departament de Pesca, estem d’acord amb el fet que cal actuar davant la poca població de peix blau i establir quotes per a restringir la pesca, però cal que estes mesures vagen acompanyades d’una gestió en paral·lel pel que fa a la superpoblació de tonyines”, advertix Rodón. 

 Xarxa trencada com a conseqüència de la captura accidental de tonyina roja al golf de Sant Jordi. | ICATMAR

 

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

34 + = 42

Últimes notícies