Molts clubs i representants de diferents modalitats esportives s’han queixat, i considero que de forma justificada, de la discriminació que estan patint per part del Procicat. En cap moment es qüestiona la suspensió en uns moments molts delicats per la situació de la Covid-19, d’activitats o competicions multitudinàries, sobretot en recintes o instal·lacions tancats. Però més difícil de comprendre és la suspensió de tots els entrenaments o activitats que es porten a terme a l’aire lliure. En el cas de l’atletisme, molts clubs catalans, incloent-hi els ebrencs, han manifestat el seu desacord per esta mesura, ja que fins ara, totes les sessions s’havien portat amb les màximes mesures de seguretat i sanitàries, tal com se’ls havia recomanat. Inclús en les competicions, existix el precedent positiu del Campionat d’Espanya sub-16, que es va disputar a finals del mes d’octubre a les pistes de l’estadi Natàlia Rodríguez de Tarragona, sense cap incidència negativa, tot i competir-hi al voltant de 600 atletes.
Però la majoria de federacions i clubs esportius no es rendixen, i seguixen reivindicant l’obertura de les instal·lacions, considerant que les mesures decretades el dijous 29 d’octubre per la Generalitat són del tot desproporcionades, i que estan inclús posant en perill la continuïtat de molts clubs de diferents modalitats a Catalunya, fet que pot ocasionar també el possible tancament d’algunes instal·lacions esportives, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball.
