Un any més estem a les portes del 8M, Dia Internacional de les Dones. Cada any penso el mateix: cada dia ha de ser 8M. M’agradaria veure que aquesta commemoració ja no és necessària perquè significaria que ja tenim la feina feta, que per fi el desig s’ha convertit en realitat, que ja vivim en un món, en un país, en una Tortosa d’iguals, feminista, on totes les persones tenim els mateixos drets garantits, on ja no caben discriminacions de cap mena, ni pel sol fet de ser dona, i menys encara cap forma o expressió de violència masclista.
Les dones hem de viure lliures i segures, amb drets reals i efectius. La igualtat no pot ser el futur, és una necessitat de present i entre totes i tots hem d’aconseguir-ho. La igualtat no es negocia, l’hem de garantir. És un dret humà, tinguem-ho clar.
El govern municipal de Tortosa impulsem i reforcem les polítiques d’igualtat, amb recursos i accions per avançar cap a ella. Necessitem que les nostres filles, nebodes, germanes, amigues, mares i iaies se senten acompanyades, i que puguin anar pels carrers tranquil·les i segures. Han de tenir referents clars, que els nostres carrers, places i espais tinguen noms de dones. Fa anys quan passejava pels carrers de la meua ciutat pensava: on són les dones? No tenim noms de dona gairebé enlloc? No eren importants, o és que ningú va pensar que ho eren? No van fer res? En anar creixent, ja vaig entendre que ser-hi, hi són, i que i tant que han estat i han fet coses importants. I tant que tenim dones referents i destacades en molts àmbits, però una vegada més, com a societat no hem estat a l’altura. No les hem reivindicat ni visibilitzat, millor dit, les hem silenciat. Les dones de Tortosa com a molts altres llocs han estat Invisibles, però decisives (agafo el títol d’una exposició, que podeu visitar tot el mes de març a la Biblioteca sobre el paper de les dones a la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre).
L’any passat vaig escriure un article d’opinió per les mateixes dates amb el títol: “Posem les dones al centre: ja és l’hora!”, i amb responsabilitat i determinació passem a l’acció. Cal fer que les coses passen, i hem impulsat un seguit d’actes al voltant del que hem anomenat Mes Lila, des d’exposicions, conferències, espectacles, presentacions i clubs de lectura de llibres, actes que continuarem organitzant durant tot l’any des d’aquesta mirada transversal, des de la qual tothom se sent interpel·lat: Perquè l’esport, la cultura, la memòria, l’espai públic, l’urbanisme, l’educació… tot té, o millor dit, ha de tenir, nom i veu de dona.
Este 8M volem reivindicar i visibilitzar les dones tortosines, i la millor forma de fer-ho hem pensat que era convocant la primera edició dels premis 8M a les dones tortosines, uns premis que pretenen ser un reconeixement a dones rellevants en diferents àmbits. La primera edició ha tingut una gran acollida amb més de vuitanta candidatures presentades per entitats, associacions, col·legis professionals i particulars. El Consell de Dones de Tortosa, un cop valorades les propostes, ha acordat el nom de les premiades i ha decidit una menció especial a títol pòstum a Montse Esteve Palà, expresidenta d’Amigues i Amics de la UNESCO i d’Atzavara Arrels, vinculada al món de la cultura i la integració social, i que ens va deixar just fa 5 anys víctima de la covid-19. Montse, tot i ser d’Igualada, va viure a Tortosa molts anys, i es va implicar activament en la vida associativa de la ciutat.
L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc dissabte vinent a les 12.00 hores a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa. Les Dones Tortosines reconegudes a les diferents categories són: l’artista Pilar Lanau Franch en l’àmbit de la cultura; la traductora i empresària Azizza El Hassani Lofti en la categoria d’empresària; l’atleta de curses de muntanya Elena Ferreres Sebastià en la categoria de l’esport; l’astrofísica Maite Beltran Sorolla en la categoria de científica; la ballarina Anna Hierro Estorach en l’àmbit de projecció exterior, i l’escultora Cinta Sabaté Querol per la trajectòria. També es farà un reconeixement especial a les dones cuidadores, un àmbit feminitzat i poc reconegut. Recolliran el premi quatre dones tortosines de l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer de les Terres de l’Ebre (AFATE).
Les premiades rebran una peça artesanal elaborada conjuntament per dos joves emprenedores tortosines, Laia Altadill Roig i Sara Ismael Andreu. L’acte es tancarà amb l’espectacle Sanguinària de la ballarina i coreògrafa Verònica Hernàndez Royo, una peça de dansa inspirada en l’Orde de l’Atxa de les dones tortosines.
De vegades tenim referents, i les tenim una mica amagades, com és el cas de Josefa Subirats Favà, coneguda com a Pepeta la Paisana, una dona representativa, admirada i coneguda per tot el territori, pels seus dots de cura, i que encara recordo les cues de gent que anaven a visitar-se a l’hort de l’horta de Pimpí de Remolins. És una dona referent que fa anys que ha estat reconeguda i visibilitzada: la Colla lo Golafre va impulsar una gegantona amb el seu nom, i també des de l’Ajuntament es va fer un monòlit, ara ubicat a l’Avinguda Remolins just davant l’entrada del Campus de la URV de les Terres de l’Ebre, que ara dignifiquem col·locant una placa i adequant l’espai. Estic segura que molta gent de Tortosa no sap que existeix aquest espai, ni tampoc que la rotonda del Pavelló Firal porta el seu nom, i per això cal posar-la al centre i recordar aquesta dona referent del barri de Remolins i de Tortosa.
Els premis pretenen ser un reconeixement a les dones tortosines i una forma de donar protagonisme a les dones tortosines. Espero que sigui una primera edició de moltes, per les nostres iaies i les nostres mares que sovint han estat silenciades, però que han estat decisives. Com a societat tenim un deute amb elles.
Per una Tortosa d’iguals!
