Fa dos setmanes que s’ha reobert un nou tram del Trabucador i ara es permet l’accés a vehicles un quilòmetre més endins del que estava establert fins al moment. Després d’este punt, tan sols es pot continuar a peu per la vora del mar. De moment però, sembla que esta mesura no ha rebaixat la massificació turística que ja fa dies que viu l’espai, que s’ha vist molt reduït arran del temporal Glòria i que pràcticament no té cap mena de regulació.
Obres de reconstrucció
El Trabucador es troba en un moment més delicat que mai. El Glòria va trencar la barra i durant els darrers dos mesos i mig s’han reubicat 350.000 metres cúbics de sorra de l’àmbit del mateix Trabucador per a restaurar-la. Les obres de reconstrucció pràcticament ja han acabat; ara s’estan rematant amb la retirada de les pedres de les obres del 1994, que abans estaven col·locades a la part de la badia i en els últims 26 anys han migrat a la part exterior de la costa actual, fins a afectar el transport sedimentari subaquàtic. Segons els experts, este és un dels factors que explicaria el trencament tan sever de la barra.
“Hem fet una regeneració parcial del Trabucador i ara la natura ha de fer la seua part de feina”, expliquen fonts de Costes de l’Estat. “L’espai necessita poca pressió humana per a acabar de recuperar-se: romandrà tancat com ara fins a l’estiu que ve i l’any vinent decidirem quin règim de visites adoptarà”, afegixen. Esta situació, doncs, ha accelerat un debat que fa anys que està gestant-se: quin és el model que ha d’adoptar el Trabucador per a protegir-lo i evitar que desaparega. Cal controlar l’accés a la platja? S’hauria de posar una quota? Hauria de ser la mateixa per a locals que per a turistes? Estes regulacions s’haurien d’estendre a totes les platges del Delta? I durant totes les èpoques de l’any, o tan sols durant els mesos de més afluència?
Una qüestió administrativa
Des de l’Ajuntament de la Ràpita, municipi del qual depèn la barra del Trabucador, fa cinc anys que s’ha plantejat la necessitat d’ordenar i regular este espai, que és el més visitat del Delta. En este sentit, Josep Caparrós, alcalde de la Ràpita, apunta que han sol·licitat en repetides ocasions a la Direcció General de Costes de l’Estat que els cedisca l’espai per a poder-lo regular, però sempre han obtingut una negativa com a resposta. “Ara hem replantejat la proposta i ens proposem incloure’l dins del Pla d’usos de platges”, explica. Este és un document que aprova la Generalitat i que dona autoritzacions temporals per a la instal·lació de xiringuitos i espais d’activitats esportives. L’alcalde de la Ràpita considera que esta via pot servir per a desencallar la situació: “Volem ubicar a la tarima de fusta un espai de punt d’informació turística i lavabos, per a poder regular el flux de vehicles que entren al Trabucador. S’han de regularitzar l’accés i els usos: aparcaments -tan sols s’hauria de poder aparcar al camí, no a les dunes com fan alguns 4×4-; on es pot fer nudisme, passejar el gos, els esports aquàtics, la pesca… Ara toca analitzar de quina manera es fa i concretar-ho amb les administracions corresponents i el compromís del Parc Natural”, conclou.
Dissenyant un model de gestió
Des del Parc Natural del Delta de l’Ebre també consideren que cal una regulació de l’espai. Sisco Vidal, director del Parc, diu, però, que es perdria un dels atractius principals d’estes platges. “A les platges del Delta tens espai, no hi ha aparcaments i coses rígides en general: la sensació de llibertat és un aspecte positiu per a una part important del públic. No tens les facilitats de les platges urbanes, però això és part de l’encant”, indica. I s’afanya a afegir: “En caps de setmana de juliol i agost hi ha una aglomeració important de gent, per això considerem que cal regular-ho: perdrem llibertat però guanyarem en ordre i respecte envers les zones de gran valor natural, de nidificació…”. Vidal admet que esta qüestió és controvertida, ja que per una banda es vol reactivar l’economia i que vinga turisme, però per l’altra, “no estem en la fase de poder donar-ho tot”, ja que “estem en unes circumstàncies excepcionals”.
Pel que fa a l’opció d’establir un pagament a l’entrada del Trabucador, Sisco considera que l’import serà “simbòlic” i que es destinarà a preservar el Delta i a cobrir les despeses de personal i infraestructura que supose este canvi, així com a reduir els impactes ambientals.
“S’haurà de veure si ha de pagar igual un turista que una persona del territori”, indica. Hi va més enllà: “La idea és que hi haja un model comú d’ordenació de les platges del Delta, ja que el fet de regular una platja pot fer que el problema es trasllade a una altra zona veïna”. Josep Joan Segarra, membre de l’Associació Sediments, recorda que una opció seria posar una barrera a l’entrada i repartir una bossa de brossa als visitants. “Que facen un pagament i se’ls done una bossa: si recullen les seues deixalles o les de l’entorn, en sortir se’ls torna l’import”, exemplifica com a model per a afavorir la sostenibilitat del territori.
El problema de fons
Però la massificació turística no dixa de ser la punta de l’iceberg del problema real de fons: l’equilibri del Delta en general. “El Delta està desapareixent, s’està enfonsant, i el Glòria tan sols posa en evidència un procés que està passant des de fa dècades, quan es van començar a construir grans preses al riu Ebre”, recorda Segarra. “La Generalitat i el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic haurien de posar-se a treballar seriosament amb el tema de la gestió de sediments, començant pel pantà de Riba-roja i seguint per la resta de municipis amb embassaments”. I afegix: “Estan saltant-se les normatives de seguretat: la majoria de preses no tenen el manteniment fet i això no només és un problema per a l’ecosistema del Delta, sinó que també s’estan posant en perill els pobles”.
En este sentit, des de la Campanya pels Sediments plantegen que si no s’actua ja, posaran una denúncia per a difondre esta realitat, i subratllen que el Glòria no és un escenari aïllat. “És molt probable que el proper temporal torne a trencar la Barra, i fora de càmeres els responsables de costes diuen que no tornaran a refer-la: no es pot tapar un forat amb un dit i quedar-te sempre amb el dit al forat per a tapar-lo. Si l’ecosistema està format d’arenes i llims que transporta l’Ebre, no es pot mantenir sense estos”, declara Segarra.
Col·lectius com Ecologistes en Acció s’oposen a la reconstrucció artificial del Delta, ja que defensen que la ràpida reconstrucció de la Barra respon a interessos privats. Segarra cita un estudi de John W. Day, que evidencia la resiliència del Delta davant del canvi climàtic sempre que es gestionen els sediments i la construcció de preses gràcies al gran cabal del riu Ebre. Tanmateix, des del Ministeri es considera que esta és una “visió molt romàntica del Delta”: hi ha persones que hi viuen, empreses que hi treballen (com les Salines) i l’agent turístic. Estos ingredients trenquen amb l’equilibri natural d’este ecosistema.
“Estem obligats a fer una gestió que harmonitze els interessos de tots”, conclouen les mateixes fonts, que recorden que a part de la gestió de sediments, també es treballa en la correcció de la mobilització d’arenes. “Són dues estratègies de lluita contra la regressió del Delta complementàries: la primera és més a llarg termini, i la segona a curt i mitjà termini”, s’insistix. En esta línia i per a donar continuïtat a les obres d’emergència que s’han realitzat estos mesos al Delta, el Ministeri presentarà a finals d’any un Pla estratègic per a la protecció del Delta, que pretén donar resposta a les mesures d’adaptació al canvi climàtic. Paral·lelament, al territori s’ha gestat el Pla Delta, a partir d’una Taula de Consens formada pels ajuntaments i regants.
