Feia temps que no tenia tantes ganes de cloure un any, els anys imparells no sempre m’han donat bon resultat, la majoria de coses no massa ideals sempre han coincidit amb ells, em direu que sóc una mica supersticiosa i segur que si, tot i que mai m’he plantejat una catàstrofe abans de començar un any imparell. Però el 2021 s’endú el palmarès, ell ha estat qui ha fet el gir definitiu a la meva vida, de cop i volta ha estat com un huracà que s’ha endut el que tenia construït, i vulgues o no m’ha tocat començar de zero.
El que fins ara havia viscut ho he hagut de replantejar de cap i de nou, el càncer que m’han trobat ha passat a ser el centre de la meva vida, com el sol als planetes, i ara tot gira al seu voltant. Tot el que em passa, el que decideixo, el que deixo de fer o el que començo el té a ell com a punt de partida. No voldria semblar que m’estic lamentant de la meva mala sort, tot i que us confessaré que ha estat l’any que més loteria he comprat, perquè pensava que com la salut no m’acompanya almenys ho faria la sort!
Però el que sí que he pogut comprovar gràcies al càncer és tota la riquesa que tinc al voltant, és com si la malaltia donés l’oportunitat de poder mesurar l’estima i estima que et té la teva gent, però en el sentit més ampli de la paraula. Els familiars estant a primera línia de foc, després venen els amics més íntims, els companys de feina que també s’afecten del meu estat i a partir d’ells coneixes tots aquells que potser pensaves que només eren saludats i et demostren la molta estima que et tenen… i en moments com aquests són molt d’agrair.
Llàstima que l’ésser humà sempre espera els senyals d’alerta per demostrar l’estima i ara per ara és un error, si esperem poder perdre alguna cosa per valorar-ho, molts cops potser ja no hi serem a temps, per tant, us recomano que envieu aquell whatsapp que sempre està pendent o feu aquella trucada que fa massa dies ajorneu i no ajorneu més aquell cafè… perquè val més fer-ne molts que no pas quedar-te amb les ganes, perquè res és per a sempre.
