HomeSense categoriaResum2020 · El 2020 i la covid-19: un malson sense final que...

Resum2020 · El 2020 i la covid-19: un malson sense final que ho va canviar tot

EDICIÓ PAPER // L’any 2020 serà recordat pel virus del SARS-CoV-2 i la seua malaltia derivada: el coronavirus. Una pandèmia que ha acabat tenint una afectació d’abast mundial, ha canviat de cap a peus el nostre dia a dia, la manera de relacionar-nos, i ens ha fet familiaritzar amb paraules com confinament, mascareta, quarantena, teletreball, ERTO, dades epidemiològiques, i també amb infinitat de restriccions i de fases de desescalada. En este sentit, el coronavirus -i la borrasca Glòria- tanquen un any fatídic per a l’Ebre. 

El malson va iniciar-se durant el mes de març, quan el govern de la Generalitat, avançant-se al govern de Pedro Sánchez i alarmat per l’expansió del coronavirus, va prohibir les aglomeracions de més de 1.000 persones, va anunciar el tancament d’escoles, instituts i universitats, així com es van aturar les competicions esportives. 

El 13 de març -primer dia amb els centres educatius tancats- es van detectar els primers casos de coronavirus a les Terres de l’Ebre, els ajuntaments van tancar els equipaments municipals -esportius, d’oci i culturals-, el Govern va fer el mateix amb les àrees comercials -excepte les alimentàries-, les pistes d’esquí, els gimnasos i les discoteques; i el govern espanyol va anunciar la declaració de l’estat d’alarma, que ens confinaria a tots a casa -sortint només per a comprar productes bàsics, anar al metge, a treballar o per força major- durant períodes de 15 dies que s’allargarien fins ben entrat el maig. 

Tot i que l’Ebre va ser una de les regions catalanes amb menor afectació durant la primavera del 2020 -la primera onada del coronavirus al país-, el sistema de salut públic va reorganitzar els serveis hospitalaris davant la previsió d’un augment de casos de coronavirus -per exemple, la Clínica Terres de l’Ebre va concentrar tots els serveis de ginecologia, obstetrícia i pediatria del territori, i l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, la traumatologia-, i es van seguir tancant consultoris locals i centres 
’atenció primària per concentrar els equips sanitaris. 

Mentre l’Ebre driblava la primera onada de contagis de la covid-19 i era dels primers territoris catalans a iniciar la desescalada, amagàvem els abrics amb què havíem entrat al confinament i trèiem la roba de màniga curta i les mascaretes per a sortir als carrers, on retornava el moviment, amb les sortides distribuïdes per hores per als infants, la gent gran i la resta de població. Alguns establiments aixecaven les persianes després de setmanes tancats, això sí, amb el gel hidroalcohòlic i les mascaretes com a protagonistes, donant cita prèvia i limitant-ne l’aforament. 

La mobilitat ha estat una de les grans variables de la pandèmia. Des d’estar totalment limitada a sortides de primera necessitat, a poder moure’ns per la regió sanitària; o en els últims mesos, del confinament nocturn, al confinament perimetral o municipal. Així doncs, ens hem hagut d’acostumar a justificar els nostres desplaçaments, i el Procicat ha elaborat diversos certificats d’autoresponsabilitat segons evolucionava la pandèmia i les restriccions. 

L’Ebre va convertir-se este estiu en una de les destinacions turístiques més escollides, davant la poca incidència registrada -fins aquell moment- de la pandèmia, i va ser en esta etapa en què van començar a registrar-se diversos brots simultanis al territori. Només durant les dos primeres setmanes d’agost, van confirmar-se més de 300 casos de coronavirus -nombre que va superar el mes de juliol, en què se’n van diagnosticar més de 200-. És per això que Benifallet va estrenar-se com el primer municipi ebrenc -però no seria l’únic- en què es realitzava un cribratge massiu a la població, ja que va detectar-se un brot que va afectar, inicialment, 14 persones. 

En l’àmbit català, la situació epidemiològica també s’agreujava durant el mes d’agost, per la qual cosa el Govern va decretar noves limitacions per a contenir la pandèmia, que afectarien especialment la restauració, que van haver de tancar a la 1 de la matinada, quedaven limitades a 10 les persones màximes per taula; i, a més, la Generalitat prohibia fumar en la via pública o en espais a l’aire lliure quan no es garantís una distància mínima de dos metres.  

I amb poc més d’un miler de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia, l’Ebre entrava al mes de setembre, quan es detectaria el primer gran brot del territori, a la planta de Padesa a Roquetes, que acabaria afectant més de 340 persones entre treballadors i familiars. I així la segona onada del coronavirus entrava en embranzida al territori, que culminaria amb cribratges massius als centres educatius de Tortosa, i portava el Govern a aplicar el 5 d’octubre mesures extraordinàries que afectarien durant 15 dies la capital del Baix Ebre, Roquetes i Amposta. 

Tanmateix, estes restriccions van durar només deu dies, ja que el creixement exponencial de casos arreu de Catalunya va portar l’executiu català, encapçalat per Pere Aragonès davant la inhabilitació de Quim Torra, a decretar el 16 d’octubre el tancament de bars i restaurants, una mesura que va provocar protestes gairebé diàries del sector de l’hostaleria, i també es van tancar els centres d’estètica. 

 

Concentració de la resturació a Tortosa | Núria Caro 

 

Però això només seria el preludi de què vindria. I és que mentre l’economia s’enfonsava arran del tancament de nombrosos establiments i tornaven a incrementar-se les persones afectades per ERTOs, la pressió assistencial començava a tensar-se, i el virus entrava amb virulència a les residències, de gent gran o persones amb discapacitat, de les Terres de l’Ebre -com en el cas del Centre VIMA de la Ràpita en què es van confirmar una vuitantena de positius-, es detectava un nou brot a Padesa -ara a la planta d’Amposta-, també als centres hospitalaris -com a l’Hospital Santa Creu de Jesús o al Verge de la Cinta-, i cada cop eren més els professionals sanitaris de baixa bé per contagi o bé per aïllament. 

Amb esta crítica situació entràvem en una nova onada de restriccions: amb el toc de queda de les 22 h a les 6 h del matí, amb Catalunya tancada perimetralment durant la setmana, i per municipis de divendres a dilluns, així com el Govern va tancar els centres comercials i les instal·lacions esportives i va suspendre tota l’activitat cultural -que també ocasionaria diverses protestes-, les extraescolars i mantenia el tancament de bars i restaurants, així com continuaven prohibides les reunions de més de 6 persones. 

Durant el mes de novembre la Unitat de Cures Intensives i les Urgències del Verge de la Cinta van saturar-se -amb 25 ingressats a l’UCI dels 29 llits disponibles, després d’ampliar la capacitat a gabinets de digestius i especialitats-, a l’Hospital Comarcal d’Amposta es va limitar l’activitat quirúrgica a cirurgies majors ambulatòries i va quedar suspesa l’atenció d’urgència nocturna per la detecció d’un altre brot entre professionals sanitaris, i a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre la detecció d’un brot va provocar la suspensió de la programació de cirurgia general. Els contagis a centres residencials de l’Ebre van seguir en augment, i en un moment donat, van registrar-se fins a 184 positius entre treballadors i usuaris. A més, els CAPs i la Clínica Terres de l’Ebre van haver d’assumir les urgències per tal d’alliberar els centres hospitalaris. 

L’escletxa al final del túnel va acabar sent només una il·lusió, ja que el 23 de novembre per tal de “reactivar activitats econòmiques i socials”, els bars i restaurants aixecaven persianes de nou -al 100% a les terrasses i 30% a l’interior-, la cultura podia reprendre l’activitat sempre que limités la cabuda al 50%, i els equipaments i les instal·lacions esportives van poder reobrir també amb una cabuda limitada, tot i que seguien el toc de queda i els confinaments municipals i perimetrals. 
Va ser una il·lusió, perquè un cop passat el pont del desembre i segons s’aproximaven les dates de Nadal i la situació epidemiològica tornava a ser negativa, el Govern va haver de fer un pas enrere i tancar el 2020 amb els bars i restaurants que només poden servir esmorzars de 7.30 h a 9.30 h i dinars de les 13 h a 15.30 h; amb la mobilitat reduïda a la comarca -a excepció dels desplaçaments a segones residències, cases de familiars o reserves d’allotjaments-; amb les famílies escollint les 10 persones amb qui es retrobarien les dates assenyalades d’estes festivitats. Quant a dades sanitàries,
l’Ebre va tancar l’any amb 6.062 casos confirmats de coronavirus, 29 persones hospitalitzades i només 137 vacunades.  I amb el nou any, arribarien més restriccions. Continuarà. 

 

Més de 120 víctimes de la covid-19

El 19 de març es va computar el primer mort per coronavirus a les Terres de l’Ebre: un home de Tortosa de 75 anys. Des d’aquell dia fins a data del 31 de desembre del 2020, han estat 128 les persones que han mort per coronavirus al territori. En un context en què les mesures de prevenció i les prohibicions restringien les visites als pacients ingressats, han estat nombroses les víctimes del coronavirus que han mort soles a les habitacions dels hospitals, davant la resignació dels seus familiars que no podien fer res més que esperar que els informessen de l’estat del pacient, així com tampoc han pogut acomiadar-se com cal, ja que durant els primers mesos de la pandèmia van estar prohibides les cerimònies i les vetlles en cas de positiu, i als enterraments de difunts amb coronavirus només hi podien accedir els familiars més propers. O com fins ara, en què la cabuda ha quedat restringida durant els últims mesos al 30%. 

L’UCI del Verge de la Cinta va saturar-se durant el novembre, amb més d’una vintena d’ingressats per coronavirus | Salut

 

De les classes telemàtiques als grups bombolla i els cribratges escolars

L’ensenyament també es va veure greument afectat per l’arribada de la pandèmia, i els centres educatius han hagut de fer mans i mànigues per a adaptar-se a la situació. El curs 2019-2020 va acabar d’una manera excepcional: amb les escoles, els instituts i les universitats tancats, i els alumnes i professors confinats a casa. 

Així va transformar-se el sistema educatiu, en què la presencialitat va quedar en segon pla, i va entrar en marxa el Pla d’educació en línia en què els blogs, els moodles, les conferències i les classes a distància van passar a ser noves ordres del dia. 

Un cop passats els maldecaps sobre com seria el nou curs acadèmic, el passat mes de setembre van reobrir-se els centres educatius i els alumnes van retornar a les aules. Este curs escolar està anant a cavall entre la presencialitat i les classes a distància, ja que, d’ençà que va iniciar-se, s’han anat confinant grups escolars a mesura que es detectaven casos positius entre els grups bombolla en què s’han organitzat els estudiants. 

A més, durant estos mesos també s’han realitzat cribratges massius a centres educatius del territori ebrenc -com Tortosa, Amposta i Roquetes-, a través dels quals s’han detectat nombrosos casos asimptomàtics així com s’han confinat a casa més d’un centenar de grups escolars. 

Imatge de la preparació d’un cribratge massiu | salut

 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 68 = 71

Últimes notícies