Sona el telèfon (qui serà, a aquestes hores de la migdiada?), despenjo i una veu diu: “Aquí, Comandància de Marina. Don Javier García?”. Com que sembla que és una broma, segueixo: “Aquí, Ejército de Tierra, porqué estoy en el monte. Qué desea?”. “Pues, nada, saludarle. Estamos en la plaza del pueblo”. “Ahora bajo”, vaig dir en una catalanada que no hauria disgustat Fabra o Pla.
Encara que fos en castellà, vaig reconèixer aquella veu de Comandància, una veu carregada de vellanes, de bon vi vell i de vinyes vora el mar, que no podia ser altra que la del meu bon amic Eugeni Perea i Simón, homenot de Riudoms, al Baix Camp (arxiver, poeta, prosista, biògraf i viatger), que va tenir la bona pensada de fer-me saber que es trobava a Horta de Ebro (com deia Picasso) i que a veure si ens podíem veure.
Tu diràs! Me’l trobava entaulat al bar La Bassa, de la plaça del mateix nom, en companyia d’altres del gremi: els poetes i homes d’art Alfredo Gavin, de Riba-roja d’Ebre, i Joan-López Carrillo (andalús provinent de Jaén), instal·lats a Tarragona i voltants, i la poetessa i professora Cinta Mulet, filla d’Horta i que també professava a la Imperial Tarraco.
Ens fem una gran abraçada i, com que amb Gavin i López-Carrillo feia més temps que no ens trobàvem, vam evocar, breument, les nostres vides. La de Perea me la conec una mica més i de més lluny, en raó dels meus contactes amb el món local i pel fet que, a Riudoms, hi va néixer el que va ser gran compositor, Joan Guinjoan (1931- 2019).
A mitjans dels anys 70, tot això (la premsa comarcal, la història, la política i les biografies dels nostres avantpassats) ens va fer relacionar. Perea va estar al capdavant (amb Carles Martí i Josep M. Riu Margalef, entre els que conec més) del Centre d’Estudis Arnau de Palomar, de Riudoms, ben actiu des de llavors, amb la revista Lo Floc i Quaderns en format llibre sobre les més diverses temàtiques, de fa un temps, amb la direcció de la seva filla, Maria Eugènia Perea Virgili, i col·laboració, al Consell Editorial, del seu marit, Anton Marc Caparó Pujol, pagès de professió. I un llistat de col·laboradors, d’aquí i d’ allà, que configuren una vigorosa Enciclopèdia històrica, passada i present, d’aquestes terres del Camp de Tarragona.
Sempre que ens hem retrobat amb l’Eugeni Perea ha estat per una causa ben digna de la seva llarga biografia: a l’Arxiu de la Diputació de Tarragona, de la qual va ser director molts anys (ell, que ha remenat entre tants papers vells per a les seves recerques històriques); a la Societat d’Onomàstica (publicant sobre noms de lloc i de persona del seu àmbit natal); en presentacions dels seus llibres (poesia i narrativa, també, valuosos), com els dedicats a les cartografies literàries del Montsant i del Camp; en Col·loquis sobre Literatura i Paisatge, formant part de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalana; a la seu del Centre d’Estudis, recordant el novel·lista Enric Massó, o al mateix cementiri de Riudoms, els primers dies de 2019, dient adeu a Guinjoan, que donà al món la clara sonoritat mediterrània.
mb la seva esposa, Maria Dolors Virgili, s’ho ha voltat tot, amb viatges i paisatges que han omplert llurs vides. S’aproxima, el febrer, als 70 (i ja el felicito des d’ara), però no concep “la vida sense passió, raonada, conscient i calmada”. Excepcional tríptic per a un món com el d’avui: irracional, inconscient i inútilment agitat.
