Este dilluns, 9 de setembre, ha fet un any que el nou bisbe Sergi Gordo (Barcelona, 1967) va prendre possessió de la diòcesi de Tortosa. Després d’un any de servei, el bisbe reflexiona sobre els reptes, les fites i les experiències que han marcat este primer any de ministeri pastoral en una diòcesi molt rica en història i actualment molt pobra en vocacions. En esta entrevista, Gordo compartix la seua visió per a l’Església i projectes que té previstos per al futur, com l’ús que tindran els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties un cop s’haja enllestit el nou edifici que acollirà l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
En este primer any ha posat un èmfasi especial en escoltar i conèixer de primera mà les inquietuds de sacerdots i fidels visitant les parròquies i establint un contacte directe amb tota la comunitat. El bisbe Sergi Gordo, que abans d’arribar a Tortosa havia sigut bisbe auxiliar de Barcelona, és també secretari general de la Conferència Episcopal Tarraconense. Va ser ordenat prevere el 14 de juny de 1992. És llicenciat en Ciències Eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya (1991) i en Filosofia per la Universitat Ramon Llull (1994).
P: Com ha viscut el seu primer any al capdavant de la diòcesi de Tortosa?
R: Com una exhalació, però bonica, veient cada dia sorpreses des de la mirada de fe, en una diòcesi que m’hi trobo com peix a l’aigua i alhora amb una sensació, que no trobo que sigui contradictòria, que ja fa anys que hi sóc. Estic empadronat a Tortosa i em trobo a casa. Este primer any l’he viscut amb serenor i amb una alegria que no és meva, que és una alegria del Senyor amb desafiaments que també detecto.
P: Quins aspectes de la diòcesi l’han sorprès més des que va assumir el càrrec?
R: M’ha sorprès el bon treball que s’ha fet. No parteixo de zero. Em sento molt cridat a fer-me meu el gran bé pastoral i evangelitzador que des de fa molts anys que es fa. Vull recordar un sínode en temps de Don Ricardo quan encara no s’havia fet el Concili Provincial Tarraconense i tot el treball fet pels meus antecessors. Una cosa que m’ha sorprès és la formació permanent del clergat cada mes i la gran fraternitat que allà s’hi viu. I després, sí que detecto, com moltes de les nostres diòcesis, la manca de vocacions però alhora tenim un laïcat amb moltes ganes de col·laborar.
P: Quins plans té per a la diòcesi de Tortosa? Què cal canviar o millorar d’acord amb el que ha vist durant este primer any?
R: Quan vaig començar el meu ministeri a Tortosa, dilluns va fer un any, ja vaig dir que per a mi la gran crida que em fa el Senyor quan m’envia a Tortosa és a viure aquesta missió junts. No faré el camí sol ni caure amb el clericalisme. Qualsevol decisió a prendre, avui dia i sempre, s’ha de consultar i seria cec per part meva venir amb un pla determinat. Este primer any he conegut tota la diòcesi i encara em fa falta visitar molts pobles perquè és molt extensa. El gran pla és el de l’església universal, que és viure la comunió amb la participació de tots els cristians. Cal donar a conèixer més Jesucrist i la diòcesi està per evangelitzar.
P: I quan visita les parròquies els capellans li fan moltes demandes?
R: No em fan moltes demandes però el que agraeixen molt és la proximitat del bisbe. Detecto que tenen molts fronts oberts i demano als laics que ho entenguin. Alguns tenen vàries parròquies i tenim els capellans que tenim amb una generositat fora mida i amb un treball molt bo entre ells de fraternitat, que s’ajuden mútuament. Em demanen sobretot que els escolti i que els tingui molt en compte. A la diòcesi de Tortosa es pot fer perquè en exercici n’hi ha més de cinquanta, però algú té més de 80 anys i els emèrits també col·laboren.
P: I n’hi ha prou, de capellans a la diòcesi?
R: Mai en tenim prou. Si mirem demogràficament, d’habitants a la diòcesi som els que som i l’exercici pastoral no és inabastable, però cal una crida específica als joves i no ens hem de desanimar perquè el Senyor crida.
P: Les vocacions són avui gairebé un miracle?
R: Sempre han estat un miracle. Certament en un món com el nostre, sobretot a Europa, no és fàcil que un jove vulgui consagrar la seva vida a l’evangeli i quan hi ha algú que mostra esta llavor de vocació no l’hem de deixar perdre.
P: Quants seminaristes té la diòcesi de Tortosa?
R: Tenim un seminarista que ha acabat tot el seu procés i ara està fent la llicenciatura en Teologia, i tenim joves que s’estan plantejant entrar al seminari.
P: Un dels problemes de la diòcesi és l’envelliment dels capellans. Des del seu punt de vista quina solució té este problema?
R: Si pensem amb una església clerical podem parlar d’envelliment, però aquí tots hem de ser evangelitzadors i aquest és el nostre gran desafiament.
P: És necessari un major protagonisme de la dona dins l’Església?
R: Ja hi és. El papa Francesc ha volgut donar exemple posant dones en els llocs de decisió de la cúria romana i aquí al bisbat també donem exemple. La cancellera i secretària general és una dona, hi ha delegacions diocesanes que qui les porta endavant és una dona, a la comissió diocesana del sínode també hi ha religioses i catequistes. Ens enriquim tots, i amb les dones també.
P: En una recent carta adreçada als joves de la diòcesi els convida a avançar junts cap a una “conversió ecològica integral”. Què vol dir amb estes paraules?
R: No són paraules meves, són del Papa Francesc. Va escriure una carta encíclica que es titula Laudato si’ on, amb molta lucidesa, defensa una ecologia integral. El que diu el Papa és que quan el nostre món té aquesta crisi, que en diem mediambiental, de facto qui més en pateixen les conseqüències sempre són els empobrits. Demana un canvi de rumb cap a una ecologia no només mediambiental sinó que també econòmica, cultural i social, i per tant proposa un estil de vida diferent. No es tracta només de reciclar, es tracta a més a més d’una vida que ha de ser més austera, canviar alguns dels nostres hàbits i ser la veu dels sense veu.
P: Quina és la salut econòmica de la diòcesi?
R: De moment no hem d’anar a l’UCI. Qualsevol persona pot entrar al web del bisbat i veure l’estat econòmic. Cal dir que hi ha molta generositat per part de totes les comunitats cristianes i moltes iniciatives que s’impulsen des de la diòcesi sort en tenim de l’ajut econòmic de les administracions públiques.
P: Hi ha prou diners per a preservar tot el seu patrimoni històric?
R: Mai és suficient. El patrimoni l’hem de cuidar però també està per l’evangelització. No es tracta només de conservar-lo també ha de contribuir a divulgar el missatge que ve de la Bíblia.
P: Quants projectes de rehabilitació estan en marxa o previstos?
R: Estem rehabilitant l’absis de la catedral, les esglésies de Benifallet, Rasquera i Sant Blai, a Tortosa, i l’ermita de Móra d’Ebre. A la part de Castelló, hem acabat la restauració de l’església de Palanques i tenim en marxa els projectes de les de Cinctorres i el Boixar, entre d’altres. I estem molt agraïts a les diputacions de Tarragona i Castelló, la Generalitat catalana i valenciana i el Ministeri de Cultura pel suport rebut per poder fer tot aquest treball.
P: Com són les relacions del Bisbat amb l’Ajuntament de Tortosa?
R: Soc el bisbe de tots i em poso sempre a la disposició d’aquells que han estat elegits democràticament pel poble. La relació amb l’Ajuntament de Tortosa és molt bona, tant amb el govern com amb l’oposició, i no hem d’oblidar que de cristians
n’hi ha en tot el ventall polític.
P: Quin serà el futur dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties?
R: Ara signarem un altre conveni de cessió de l’edifici amb l’Ajuntament de Tortosa i la Generalitat per facilitar el trasllat de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre al nou edifici que s’ha de construir. El que sí que vull dir és que el Bisbat sí que té un projecte per als Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties. L’edifici no es tancarà. Totes les peces que ara tenim a l’Aula Magna de la catedral s’exposaran a l’edifici renaixentista, que també acollirà els arxius històrics de les parròquies de la diòcesi amb l’objectiu de protegir-los, unificar-los amb els criteris arxivístics actuals i facilitar-ne la investigació.
P: I els arxius Capitular i Diocesà?
R: Continuaran on són ara. No es contempla el trasllat als Reials Col·legis.
P: El Bisbat de Tortosa es troba repartit actualment entre dos comunitats autònomes. L’actual divisió política és una amenaça per a la integritat de la diòcesi?
R: No hi veig cap amenaça. Esta divisió política no afecta a la vida pastoral de la nostra diòcesi ni a la de l’Església.
