Pregunta: Com descriuria la situació actual a les Terres de l’Ebre?
Resposta: Continuem sent la regió sanitària amb menor incidència des de l’inici de la pandèmia. Però estem en un moment que cal posar la màxima atenció a identificar contagis i tallar cadenes de transmissió. Estem tenint una pressió assistencial important a primària perquè els casos detectats fins ara són lleus.
P: A què atribuïx l’increment de casos en els últims dies?
R: A l’aixecament de restriccions des del 22 de juny. Va arribar l’estiu i va començar el moviment de persones, especialment els jóvens, que tenen una baixa percepció del risc i els costa més mantenir les mesures de distanciament.
P: Continuarà la tendència a l’alça de contagis a l’Ebre?
R: Si continuem actuant com fins ara, sí. Cal una major autoresponsabilitat i una major coordinació amb els municipis perquè es faça complir la normativa i evitem veure, encara avui, persones sense mascareta.
P: Hi ha motius per a la preocupació?
R: A nivell de territori no, perquè tenim identificats brots i cadenes de transmissió. Però això pot canviar. Cal protegir als vulnerables i seguir les recomanacions.
P: Com pot millorar la col·laboració dels ajuntaments?
R: Hi ha moltes maneres. Amb agents cívics o voluntaris, ajudant determinats col·lectius a seguir les recomanacions sanitàries. És millor això que arribar a les sancions.
P: Encara que estem lluny de la situació de Barcelona o Lleida, és partidària de limitar les activitats culturals o socials?
R: Si es fan seguint les recomanacions, amb llistes d’assistents i distància, no passa res. El problema ve quan, en acabar l’acte, la gent s’ajunta i se’n va a fer una copa i no porta mascareta.
P: Diversos alcaldes han criticat la reobertura parcial dels consultoris locals.
R: Em fa llàstima perquè vol dir que no han entès res. Estem veient estos dies que no podíem abaixar la guàrdia i que, agrade o no, ens trobem davant d’una nova realitat. Els consultoris i CAPs estan oberts però d’una manera diferent. Estem dient a la població que cal ser més estrictes mentre hi ha alcaldes que envien missatges contradictoris. El que cal és col·laborar més, exigir menys i no posar tantes mocions.
P: Creu que ho estan aprofitant per a fer política?
R: Està passant a nivell de país i també a nivell de territori. Sobretot, em molesta pels professionals, perquè ho estan donant tot i no es mereixen això.
P: Li sobta que algunes de les crítiques més dures hagen vingut dels seus socis de govern?
R: Encara és més incomprensible. No s’entén com hi haja que busque contínuament el conflicte. Això és el que toca, ara? La prioritat ara és protegir la gent i tallar les cadenes de transmissió. Segons com vagen les dades, potser la setmana vinent he d’anunciar a algun alcalde que he de tancar el consultori per a reagrupar i reforçar. I no em tremolarà la mà.
P: Això és una hipòtesi o una possibilitat real?
R: Vigilem les dades a diari i, en funció del risc de rebrot, si hem de tancar un consultori, el tancarem.
P: Des que va esclatar la pandèmia, hi ha hagut diferents moments de desconcert en el lliurament de dades.
R: Hi havia moments en què quan passàvem dades a Madrid, primer ens en demanaven unes i després unes altres. Quan un vol, les coses s’entenen perfectament, però si el que busques és el conflicte… Aquí tots hem après des de zero i sempre hem estat en contacte continu amb els alcaldes.
P: Quin acumulat de retard hi ha en la programació de visites i llistes d’espera quirúrgiques?
R: Durant els mesos de confinament hi ha hagut intervencions que s’han hagut d’ajornar, però les oncològiques s’han fet. Estem intentant absorbir, entre els hospitals, el retard i fer-ho de manera coordinada durant tot este any. Esta mateixa setmana em reuniré amb els diferents proveïdors per a mirar de tancar el pla de contingència que havíem de tenir previst per a la tardor, però que hem hagut d’avançar. Aquí, ens ajudaran inversions com les que hem anunciat amb l’ampliació d’urgències o la planta de semicrítics de l’HTVC. La prioritat, amb independència de qui siga el proveïdor, és mantenir l’activitat vigilant sempre que no se sature el sistema hospitalari.
P: Les visites telemàtiques sembla que han arribat per a quedar-se. Però no tota la població està preparada.
R: Una part de la població agraïx l’agilitat de la via telemàtica, però n’hi ha una altra, sobretot gent gran, a qui se l’ha d’ajudar. L’important és trobar un equilibri. Continuarem veient el metge i la infermera; esta és una professió humana i de contacte.
P: L’accelerador lineal o l’aparcament de l’hospital han provocat diverses topades amb l’Ajuntament de Tortosa.
R: Sempre intento que les relacions siguen al màxim de fluides possible. L’Ajuntament i el Departament tenen cadascú el seu paper. Però el que no pots és anar sempre amb exigències a Salut i poques vegades a oferir col·laboració.
P: L’hospital sociosanitari de referència és a Tortosa i és municipal, i continua el debat sobre el futur del Verge de la Cinta.
R: El sociosanitari és municipal però que ningú no s’enganye, la contractació és cent per cent del Servei Català de la Salut; per tant, alguna cosa hi hem de poder dir. I respecte de l’HTVC, encara que siga a Tortosa, és el de referència al territori, és gestionat per l’ICS i l’objectiu del Departament de Salut és situar-lo allí on li pertoca. Treballem en l’informe de futur per a veure les necessitats assistencials, que són l’important per a la població, i que els professionals treballen en unes condicions dignes. L’aparcament és important, però no pot ser mai la prioritat.
P: Sobre el futur hospital, totes les opcions estan obertes?
R: Es baralla redimensionar l’actual hospital o, si això no és possible, fer-ne un de nou. Però no per a posar només un cartell d’obres en uns terrenys; això ja es va fer una vegada. Deixem que Salut i els experts de
l’àrea assistencial acaben l’informe. Vull que això es pose com més aviat millor damunt la taula.
P: Finalment s’ha desencallat l’accelerador.
R: Este equipament havia d’anar al futur edifici oncològic de l’HTVC. Que haja anat al sociosanitari no implica canvi de criteri. La qüestió és que degut a uns tràmits que l’Ajuntament de Tortosa no va finalitzar, vam veure que el calendari es dilatava massa i vam decidir fer-ho a Jesús. Si estos tràmits s’haguessen fet, l’edifici oncològic ja hauria començat a construir-se, perquè teníem el projecte i els diners. El que no podem és ser incongruents. Si volem que l’HTVC siga l’hospital de referència, ho ha de ser per a tot, no només per a allò que ens convé. El Departament de Salut ho té molt clar: un accelerador lineal ha d’estar en un hospital d’aguts, no en un sociosanitari. L’important és que els pacients no surten perjudicats.
