La primera fase de les obres de conservació i restauració de l’església parroquial de Sant Agustí d’Alfara de Carles, comprèn la retirada, transport i gestió de les plaques de fibrociment de les cobertes; la retirada dels cavalls metàl·lics i de les bigues de formigó pretesat de l’estructura de sustentació de la coberta; la retirada del cel ras de canyís interior; la reconstrucció de les cornises perimetrals desaparegudes segons els vestigis encara existents; la recuperació de les diverses finestres laterals existents de l’edifici a fi de donar llum al temple; la instal·lació de la nova estructura de fusta a mode de joc de bastonets xinesos que ha de generar un efecte visual de corbes i que ha de recordar les antigues voltes desaparegudes, ja que la reconstrucció dels arcs i les voltes s’ha descartat totalment pel seu elevat cost i també per la falta de mà d’obra especialitzada; la cobrició amb sistema de coberta lleugera amb plaques laminades, i el teulat amb teula àrab tradicional.
Les obres de la primera fase han estat adjudicades a l’empresa Obres Tomàs Estrada, SL per la quantitat de 142.780,00€ (IVA inclòs) i pel que fa a la retirada de la coberta de fibrociment a Olegario Estrada per un import de 7.993,26€ (IVA inclòs). El finançament correra a càrrec del Bisbat de Tortosa, l’Ajuntament d’Alfara de Carles, la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura.
Així mateix, no es pot deixar d’apuntar que ens trobem al davant d’un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel que fa a la torre-campanar i quant a l’església un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Per acabar, segons fonts del Bisbat de Tortosa, ens trobem al davant del temple parroquial que presenta el pitjor estat de conservació de tota la demarcació territorial de la Diòcesis de Tortosa.
Quant a les patologies que afecten l’església de Sant Agustí, a banda d’altres de menor entitat, hi destaquen les següents:
• Les importants humitats, esquerdes i fissures que afecten els paraments verticals.
• El mal estat de conservació del cel ras que corre el risc de desprendre’s en qualsevol moment.
• La teulada de plaques de fibrociment, impròpia d’un edifici d’aquestes característiques.
• El conjunt d’arcs i voltes que varen ser enderrocats durant el transcurs del segle passat arran dels greus desperfectes soferts per les humitats de les pluges.
Quant a l’Església, a excepció feta de la torre-campanar, es basteix a la segona meitat del segle XVIII i és d’estil barroc, més classicista a l’interior i més tardà als elements estilístics de la portalada. Es tracta d’una planta rectangular de 25 m d’allargada per 18 m d’amplada. A la cantonada nord-est se situa una torre de defensa quadrada i molt massissa d’origen medieval de 20,60 m d’alçada que és coronada per una espadanya per a sengles campanes. Sense cimbori central, l’interior és el d’una típica planta de saló o hallenkirchen formada per tres naus, amb tres crugies laterals pels costats llargs i quatre pilars exempts, de clara filiació del barroc aragonès. Als peus de l’edifici es troba un cor alt sobre arcs rebaixats. La teulada és a dues aigües; tanmateix, a banda i banda de l’absis, les dues sagristies a les cantonades nord-oest i sud-oest es presenten amb menys altura. La portalada compta amb un frontispici còncau-convex en el qual apareix la data de 1786, any en què segurament es va acabar d’edificar el temple.
